miniatura|Ceràmica ameríndia colombiana L'època ameríndia precolombina es refereix al període històric de Colòmbia anterior a la invasió espanyola. El terme Amèrica precolombina es refereix als pobles que habitaven Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom el 1492, però aplicat exclusivament a les antigues colònies espanyoles al continent, la qual cosa hui coneixem com Llatinoamèrica.
Els primers habitants del territori colombià arribaren fa uns 20.000 anys des del nord del continent, travessant l'istme de Panamà i entrant per la regió del Darien. Altres habitants hi arribaren en onades migratòries per l'oceà Pacífic procedents probablement de la Polinèsia.
Les troballes arqueològiques més antigues han aparegut als abrics rocosos de Chiribiquete, on es dataren pintures rupestres de fins a 19510 ae. S'han trobat jaciments arqueològics de l'etapa arcaica en diferents llocs de Colòmbia. A San Jacinto es trobaren mostres de ceràmica que daten de 3000 ae; a Monsú es descobriren assentaments adaptats a la vida costanera caracteritzats per ser recol·lectors de mol·luscs amb una antiguitat de 3350 ae i 1300 ae; a la regió amazònica s'ha trobat un jaciment en què s'evidencia l'agricultura cap a l'any 2700 ae. A la costa Carib s'han trobat proves de llogarets ja organitzats socioculturalment del formatiu inferior cap a la culminació del segon mil·lenni ae. A Malambo, prop de la costa del mar Carib, aparegueren registres de ceràmica antropomorfa, zoomorfa i de cultius que daten de 1120 ae.Castaño Uribe, Carlos (2008) Tradició cultural Chiribiquete. Rupestreweb. Consultada el 2 d'agost de 2016.
Poblament de Colòmbia Paleoindi: (17000 ae-7000 ae): els pobladors eren nòmades i s'organitzaven en bandes. Habitaven en refugis rocosos i dominaven el foc. S'alimentaven de fruits i animals. Elaboraven eines de pedres i os. Les troballes arqueològiques més antigues se n'han trobat als abrics rocosos de Chiribiquete, amb pictografies rupestres de fins a 19510 anys ae. A Pubenza (Tocaima, Cundinamarca) aparegueren vuit objectes en una capa estratigràfica datada del 16400 ae. A El Jordán, Roncesvalles (Tolima), la presència humana ha estat datada del 12900 ae. Als abrics rocosos d'El Abra, a l'est de Zipaquirá, a la Sabana de Bogotà es trobaren instruments lítics el 1967, datats del 10460 ae ± 160. Altres troballes del paleoindi han aparegut a Tibitó, Tequendama (Cundinamarca), Puerto Nare (Antioquia), San Isidro (Popayán) La Palestina (Yondó) i La Morena (Medellín). Aquestes troballes a l'interior del país signifiquen que les migracions paleoíndies arribaren a Sud-amèrica anys abans a les dates fins ara registrades.Van der Hammen, Thomas y Correal, Gonzalo (2001) “Mastodontes en un humedal pleistocénico en el valle del Magdalena (Colombia) con evidencias de la presencia del hombre en el pleniglacial”; Boletín de Arqueología 16(1): 4-36. Bogotá: Fundación de Investigaciones Arqueológicas Nacionales, Banco de la República.Salgado López, Héctor (1998) "Exploraciones arqueológicas en la Cordillera Central Roncesvalles-Tolima". Bogotá: Fundación de Investigaciones Arqueológicas Nacionales, Banco de la República.Correal, Gonzalo; Thomas van der Hammen y J. C. Lerman (1970): "Artefactos líticos de abrigos en El Abra, Colombia"; Revista Colombiana de Antropología 14: 9-46.Aceituno, Francisco J.; Nicolás Loaiza; Miguel Eduardo Delgado-Burbano & Gustavo Barrientos (2012) "The initial human settlement of Northwest South America during the Pleistocene/Holocene transition: Synthesis and perspectives"; Quaternary International 301: 23-33 (26).
Arcaic (7000 ae-1200 ae): baixaren les temperatures i els pobladors hagueren de canviar les formes de subsistència: caçaven petites espècies animals, pescaven, recollien mol·luscs i fruita silvestre. Habitaven a la riba de llacs, mars i rius. Desenvoluparen un estil de vida seminòmada basat en l'agricultura, que consistia en el cultiu d'arrels tropicals (fruita tropical).
Formatiu inferior (1200 ae– 500): els pobladors migraren cap a l'interior de la vall del riu Magdalena. Les principals troballes arqueològiques apareixen a Malambo, Momil i San Agustín.
Formatiu mitjà (500 de-s. XVI): hi hagué un augment de la població i s'hi establí una organització política basada en la reunió de diversos llogarets sota la figura del cacic. Les principals cultures d'aquest període foren: Calima, Quimbaya, San Agustín i Tierradentro.
Formatiu superior (s. XVI): època de gran desenvolupament per als muisques i els tairones. Construïren llogarets i centres cerimonials, assoliren un sistema de producció agrícola. En aquest període arribaren els espanyols.
Sabana de Bogotà A Pubenza (Tocaima, Cundinamarca) aparegueren vuit objectes en una capa estratigràfica datada del 16400 ae. A El Jordán, Roncesvalles (Tolima), la presència humana s'ha datada del 12900 ae. Als abrics rocosos d'El Abra, a l'est de Zipaquirá, a la Sabana de Bogotà aparegueren instruments lítics el 1967, datats del 10460 ae ± 160. Aquesta troballa al centre de l'estat significa que les migracions paleoíndies arribaren a Sud-amèrica abans d'aquestes dates.
A la Sabana de Bogotà es trobaren a l'abric de Tequendama eines de pedra elaborades amb cura, com raspadors, ganivets laminars i puntes de projectil, que daten d'un mil·lenni abans. Les elaboraren grups de caçadors especialitzats, dels quals amb prou feines s'han trobat cinc falanges. Del 7500 ae i 6500 ae provenen menys objectes de pedra, però hi apareixen javelines i altres objectes de fusta, així com molts instruments d'os d'animal i també ossos humans calcinats. S'hi troben esquelets complets del 5000 ae, d'un tipus físic diferent al dels muisques, que arribaren posteriorment a la zona.
A la vall d'El Abra, al sud-oest de la ciutat de Zipaquirá s'han trobat registres culturals associats al plistocé tardà a Colòmbia, que daten del 10460 ae ± 160. Els objectes són coneguts com a abrians, i inclouen diferents tipus de raspadors (laterals, terminals discoïdals, convexos), i fulles elaborades sobre lloses. Les més antigues evidències humanes trobades en aquest lloc corresponen a ascles i objectes que inclouen dos talladors sense dates de C-14, però l'edat dels quals podria ser major que tretze mil anys amb base en dates obtingudes per a la unitat cultural immediatament superior.
A Tibitó, municipi de Tocancipá, amb datacions a partir del 9740 ae, aparegueren objectes abrians com ara instruments de tall, raspadors i instruments d'os i banya que s'interpreten com ganivets i perforadors.
Durant l'holocé mitjà (de 5500 ae a 1000 ae), les evidències arqueològiques trobades a Aguazuque, al sud-oest de la Sabana de Bogotà, al municipi de Soacha, permeten reconéixer que grups de caçadors, recol·lectors i plantadors s'establiren en les terrasses i elevacions lliures d'inundacions. A Zipacón són recognoscibles evidències d'agricultura i terrisseria que daten del 1270 ae.
Altres regions A Bahía Gloria es replegaren objectes lítics, com còdols i unes poques ascles que recorden els tipus abrians de la plana de Bogotà. Un dels objectes descoberts mostra fractura en el peduncle i recorda les puntes de projectil conegudes com a cua de peix, trobades també a Panamà i Costa Rica. A la Cova de los Murciélagos, a Bahía Gloria, aparegué una punta triangular amb peduncle acanalat de base còncava, semblant a altres trobades a Restrepo (Valle) i Antioquia.
A Pamares, al sud-oest de Cartagena d'Índies, es trobà un complex lític descrit per Reichel-Dolmatoff (1985), que presenta característiques abrianes; i trets semblants s'identifiquen en objectes de Puerta Roja i Villa Mary també al Departament de Bolívar, a la Regió Carib.
A la regió de l'Alt Sinú (Córdoba) els llocs de Frasquillo, la Caimanera i l'Angostura mostren abundant material lític, amb predomini de la tradició abriana.
A la Vall del Cauca, Palmira, Sauzalito i Recreos es trobaren percussors, martells de mà, còdols amb escotadures tabulars, maces, petites plaques aparentment usades per a preparar ocre i altres substàncies. Les dates d'aquest complex se situen entre 7670 i 3360 ae. Es considera que van ser elaborats per caçadors i recol·lectors adaptats a un ambient tropical la subsistència del qual es basava sobretot en la recol·lecció de plantes i secundàriament en la cacera de petits mamífers.
Els objectes d'obsidiana trobats a la plana de Popayán, que inclouen puntes de projectil elaborades amb aquest material, suggereixen contactes entre el sud de Colòmbia i Equador.
Algunes troballes al riu Guayabero (Orinòquia colombiana) obrin noves expectatives sobre l'antiguitat i les migracions dels primers humans a Colòmbia. A Araracuara, en plena Amazònia, es trobaren restes d'assentaments i pràctiques hortícoles, així com ceràmica del 2700 ae. Els descobriments més recents semblen indicar que les cultures agrícoles del sud i Centreamèrica s'originaren a les selves amazòniques; des d'allí s'haurien estés cap a la costa atlàntica colombiana i pacífica equatoriana, sobre el 4000 ae. Aquestes comunitats organitzades desenvoluparen l'agricultura intensiva i la vida en comunitat en llogarets; eren sedentàries i hàbils per al treball manual. Se'n trobaren petjades al riu Guayas a Equador.
Cultures precolombines miniatura|Cultures precolombines de Colòmbia Els primers són els vestigis coneguts de cultura hortícola sobre el territori colombià: se situen a la zona d'influència dels Monts de Maria, que solquen els departaments de Bolívar i Sucre, a més d'un contrafort d'aquestes muntanyes cap al departament de l'Atlàntic, on també hi hagué petits assentaments relacionats amb tribus que es formaren sobretot a l'àrea denominada Puerto Hormiga, on s'han trobat atuells i terrisseria que situen aquesta cultura en el V mil·lenni ae. Aquestes comunitats s'anaren dispersant, i sembla que transvasaren els seus coneixements en pesca i terrisseria a la cultura Zenú, en la qual s'integraren en migrar al nord.
També a Araracuara, departament de Caquetá, aparegueren restes d'assentaments i pràctiques hortícoles, així com ceràmica del 2700 ae.
El lloc de Zipacón indica que els desenvolupaments agrícoles en l'altiplà cundiboyacense es remunten més enllà del 1320 ae; amb coexistència de la cacera i recol·lecció, juntament amb pràctiques agrícoles i terrisseria durant el període cultural Herrera.
San Agustín i Tierradentro miniatura|Parc arqueològic de San Agustín La cultura San Agustín és tècnicament desconeguda, doncs el poble agustinià desaparegué abans de l'arribada dels espanyols. La Fuente de Lavapatas és una demostració de les habilitats escultòriques de la cultura agustiniana, doncs està situada sobre un congost i conté piletes esculpides a la roca, envoltades de figures zoomorfes i antropomorfes.
El bosc de les Estàtues és una àmplia esplanada plena de les millors expressions monolítiques i dolmèniques. En aquesta esplanada s'admira tant la senzillesa de certes estàtues com la preocupació per l'ornamentació i el detall d'altres, figures zoomorfes, amplis tocats, figures de pedres amb al·lusió a l'"Alter ego".
D'altra banda, la cultura de Tierradentro també feu contribucions a l'estatuària i la terrisseria, però aquesta s'endinsà més en l'assumpte de la vida i la mort. Els vestigis més tangibles en són els hipogeus que deixaren a Inzá, Cauca, on quasi el 80% de la zona és controlada per un abric a nom del Poble Nasa, aparent descendent dels habitants de Tierradentro. En aquests resguards es parla una llengua pròpia que pot descendir de la parlada pels Tierradentro.
Els Tierradentro construïen diverses classes de tombes, entre les quals algunes entren fins a vuit metres sota terra amb amplis salons ovalats o circulars a l'entorn d'una columna central. Aquests estan decorats amb figures zoomorfes i geomètriques.
Els tairones miniatura|Ciutat Perduda