miniatura|Pedra dels dotze angles al carrer Hatum Rumiyoc (Cusco): és considerada per molts la figura més representativa de la perfecció assolida en l'arquitectura inca. Correspon a l'estil arquitectònic de Cusco, al tipus arquitectònic encastat i a la fase incaica: regional o de la Confederació
miniatura|Mur del temple de Coricancha a Cusco, la capital inca. Correspon a l'estil arquitectònic de Cusco, al tipus arquitectònic imperial o rectangular i a la fase inca imperial o d'expansió Es denomina arquitectura inca l'estil arquitectònic que fou vigent durant l'Imperi inca, sobretot a partir del govern de Pachacútec Inca Yupanqui fins a la invasió espanyola (1438-1533).
L'arquitectura realitzada en l'incanat es caracteritza per la senzillesa de les formes, la solidesa, la simetria i per fer que les construccions s'harmonitzaren amb el paisatge. A diferència de societats costaneres com la civilització chimú, els inques empraren una decoració prou creativa. El principal material utilitzat fou la pedra; en les construccions més simples la col·locaven sense tallar, però no en les més complexes i importants. Els constructors inques coneixien tècniques per alçar murs enormes, veritables mosaics formats per carreus que encaixaven perfectament, sense que s'hi poguera passar ni una agulla. Moltes vegades aquests blocs eren tan grans que resulta difícil imaginar com els col·locaren: les millors mostres d'aquesta habilitat són a la zona del Cusco. Se sap que els millors talladors de pedra eren colles provinents de l'altiplà, i que molts els dugueren al Cusco per servir a l'estat.
Característiques de les construccions miniatura|Esbós arquitectònic d'una Kancha miniatura|Museu Awana Kancha, a Pisac miniatura|Detall arquitectònic d'una finestra a Machu Picchu. Correspon a l'estil arquitectònic de Cusco, al tipus arquitectònic pirqa o rústic i a la fase inca imperial o d'expansió
Senzillesa Les construccions inques manquen d'adorns o decoracions complicades. La talla, escultura, alts o baixos relleus no s'utilitzen de manera excessiva o decorativa. Aquesta austeritat es reflecteix també en la disposició dels ambients dins dels temples, fins i tot dins de la mateixa cambra del governant.
Malgrat aquesta senzillesa, les cròniques dels invasors parlen d'un decorat especial a Coricancha, on destacaven els relleus i escultures en or. Pel que sembla, aquest temple seria l'únic que tenia aquest tipus de decoracions.
Solidesa Empraren la pedra en grans blocs sense utilitzar argamassa. Les pedres encaixaven l'una amb l'altra. Un exemple d'aquesta arquitectura es veu al temple de Sacsayhuamán.
Simetria esquerra|miniatura|Maqueta inca del Tambo Reial de Huancabamba (Yauya, Ancash) miniatura|Els murs inques són perfectament assemblats Les parts de les construccions eren iguals a partir de l'eix. En planta, la simetria és difícil d'apreciar, ja que els espais estan superposats, tot i que solen convergir en un àpex o, en alguns casos, en una sala principal.
Monumentalitat Per les grans proporcions: les pedres, que eren molt grosses, feien que les construccions foren molt grans. S'adaptaven a la topografia i als accidents geogràfics. Els inques volien demostrar que podien fer el que volgueren amb la pedra, per això feren una de les seues més grans obres: la pedra de 12 angles.
Materials Molts dels materials emprats en la construcció inca no pertanyien exclusivament al Cusco. Per les fonts etnohistòriques, es creia que moltes de les estructures inques contenien materials totalment forans, com ara la pedra o la tova (rajola de fang cuit).
Formes arquitectòniques inques Kancha Fou la unitat de composició arquitectònica més comuna: consistia en un cèrcol rectangular que incloïa tres o més estructures rectangulars disposades simètricament al voltant d'un pati central. Les kancha tenien en general diferents funcions, ja que formaven la unitat bàsica de cases, temples i palaus; també, algunes kancha podien ajuntar-se per formar illes dels pobles inques. Un testimoniatge de la importància d'aquestes unitats de composició en l'arquitectura inca és la ciutat del Cusco, la part central de la qual constava de grans kancha, incloent-hi el temple del Sol (Coricancha) i els palaus de l'Inca. Els més preservats exemples de kancha es troben a Ollantaytambo, un poble inca situat al marge del riu Urubamba.Hyslop, Inka settlement, p. 16-17.Hyslop, Inka settlement, p. 17.Gasparini i Margolies, Inca architecture, p. 181, 185.Gasparini i Margolies, Inca architecture, p. 187.
Kallanka Eren grans recintes rectangulars, fins a 70 m de llarg, associats a centres estatals d'importància. Aquestes estructures, esmentades com pavellons en les cròniques, presentaven en general diverses portes, nínxols i finestres i es cobrien amb sostres a dues aigües. El fet que apareguen al voltant de grans places suggereix que es relacionaven amb activitats cerimonials, així com amb l'hostalatge de nombroses persones; principalment administradors o funcionaris en campanya.
Ushnu miniatura|Ushnu a Vilcashuamán És una estructura piramidal truncada i esglaonada, configurada a partir de la superposició de diverses plataformes rectangulars. Es troba present als centres administratius estatals. L'accés al cim de lushnu es feia per una escalinata central. La seua funció era servir d'estrada. Des del cim, l'inca o el seu representant dirigia cerimònies religioses i reunions de caràcter familiar.
Tambo Són hostals construïts al llarg dels camins principals del Tahuantinsuyo. Eren edificacions senzilles d'un o més ambients per als viatgers, com a llocs de repòs. Contenien espais per a emmagatzemar subministraments necessaris per al sosteniment dels caminants.
Acllahuasi miniatura|Acllahuasi a Pachacamac Identificat per Garcilaso com la «Casa de les Escollides», correspon als edificis residencials de les aclla, els grups de dones especialitzades en activitats productives, particularment en el tèxtil i preparació de chicha, i estaven obligades a prestar serveis laborals a l'estat. Aquests edificis, comparats erròniament pels cronistes invasors amb els convents cristians, es trobaven distribuïts en tots els centres del Tahuantinsuyo.
Construccions arquitectòniques miniatura|Mur inca a la ciutat del Cusco miniatura|Ruïnes inques de Wiñay Wayna. Cusco, Perú miniatura|Construcció inca d'Ingapirca. Província de Cañar, Equador
Ciutat del Cusco Abans de la fundació del Cusco, se situava al lloc un petit llogaret anomenat Acamama. Era format per senzilles construccions de pedra i palla, i s'hi acollien diversos ayllu. Es dividia en quatre seccions, segons l'orientació de l'espai.
Quan Manco Cápac funda la ciutat, aquesta es troba entre els llits dels rius Tullumayo i Saphy, des d'un turó fins a la confluència de tots dos rius. Aquesta ciutat esdevingué la capital política i religiosa de l'estat i amb el temps calgué introduir-hi noves maneres de subdividir l'espai.
Cusco monumental Durant molt de temps la ciutat era prou simple, però després de la guerra amb els chanques quedà molt destruïda. Llavors Pachacútec decidí construir la majestuosa capital que sorprengué els invasors espanyols.
Cusco era una ciutat plena de palaus i grans pistes voltades per un mur amb una sola entrada, on tenien la residència els senyors més importants socialment. Era molt ordenada, amb carrers empedrats i sistemes de drenatge. En destacaven dues places separades sols pel rierol Huatanay: Huacaypata i Cusipata. A la primera es feien els més importants rituals i festes.
Els més grandiosos edificis del Cusco i rodalia són: el Coricancha, la fortalesa de Sacsayhuamán, Ollantaytambo, Písac, Quenqo i Machu Picchu, que pertanyen a l'època imperial.
La ciutat assolí gran prestigi com a centre religiós, a més de constituir el centre polític de l'imperi. Cada inca que moria hi tenia una casa que es conservava per a ell, amb totes les seues pertinences dins, inclosa la servitud.
Es diu que el plànol de Cusco tenia la forma d'un puma i que el cap estava representat per Sacsayhuamán, fortalesa planificada per Pachacútec. Entre les cames de l'animal es trobaria la plaça Haucaypata.
Cusco: símbol del Tahuantinsuyo L'historiador Franklin Pease deia que els cronistes destacaren el sentit simbòlic del Cusco com a centre i origen del món inca. La ciutat mateixa era reverenciada i s'indica que era un símbol de tot el Tahuantinsuyo. Això explicaria la repetició simbòlica de l'estructura de la ciutat en els centres administratius inques. Algun cronista arribà a dir que qui venia del Cusco havia de ser reverenciat per qui hi anava, ja que havia estat en contacte amb la ciutat sagrada.
Anècdota al cinema
A la pel·lícula "Diaris de motocicleta", hi ha un fragment on es parla dels murs de Cusco. En concret, un jove explica als protagonistes que a Cusco hi ha dos tipus de murs, els murs dels Inques (Incas) i els murs dels incapaços (incapaces) fets pels espanyols.
Enllaç al fragment:
Centres administratius provincials A mesura que s'anava expandint el Tahuantinsuyo s'anaren construint centres provincials des dels quals s'administraven les zones conquistades. La planificació estatal implicava l'ús de maquetes de fang en què es representava des de valls senceres fins a un edifici, abans de començar a construir-lo. A la costa, la pedra usualment era substituïda per tàpia o tova.
Tambo Colorado Era un dels centres més importants establerts pels inques a la costa. És un conjunt de construccions fetes amb tàpia i tova. Tot i que en algunes zones presenta una decoració aparentment anterior, les portes i fornícules tenen la forma trapezoidal típica dels inques. Se'l coneix com a Tambo Colorado per la pintura vermella, que encara es pot veure a les parets, malgrat que també se'n conserven alguns murs amb pintura groga i blanca. Al voltant d'una plaça de planta trapezoidal es distribueixen algunes estructures entre les quals hi ha dipòsits, cases i un edifici principal conegut com la Fortalesa.Tambo Colorado.
Huánuco Pampa miniatura|Porta inca d'entrada a Huánuco Pampa, Huánuco, Perú miniatura|Fort de Samaipata, d'antecedents preinques i ocupat pels inques. Departament de Santa Cruz, Bolívia Conegut també com a Huánuco Viejo, és un centre molt important de més de 2 km² sobre una esplanada a 4.000 m d'altura. S'establí allí perquè marcava el punt mitjà del camí entre el Cusco i Tomebamba. Al voltant d'una gran plaça que conté un ushnu o estructura sobre la qual hi ha una espècie de seient, es diferencien quatre sectors: un de dipòsits al sud, un de confecció de teixits al nord, un de cases a l'oest, i un altre de residència de l'inca durant les seues visites al lloc. En total, n'hi hauria unes quatre mil construccions dedicades a funcions militars, religioses i administratives.
Tomebamba Túpac Yupanqui inicià la construcció d'aquest centre administratiu, des del qual es reforçà la conquesta dels cañaris i es controlava el límit nord del Tahuantinsuyo. Arribà a convertir-se en la segona ciutat més important de l'imperi.
Cajamarca Lloc d'especial importància, car allí fou capturat l'inca Atahualpa i això marcà l'extermini dels inques. En aquell moment era una ciutat amb una plaça emmurallada al centre. El temple del Sol, el palau de l'Inca i l'''Acllawasi reproduïen el més pur estil arquitectònic de Cusco. Es diu que el fundador de la ciutat fou Túpac Yupanqui.
Altres centres administratius i religiosos inques fora del Cusco foren: Samaipata, Incallajta, Tilcara, entre d'altres.
Construccions de caràcter religiós Vilcashuamán