miniatura|Plànol d'Aguateca des del nord. El jaciment d'Aguateca està construït entre l'avenc principal a l'oest i els singles escarpats a l'est. miniatura|Palau Reial miniatura|Vista des del Palau a la plaça 2 d'Aguateca Aguateca és un jaciment maia situat a la conca de Petexbatun, al nord de Guatemala, al departament del Petén. Els primers assentaments a Aguateca daten del període preclàssic tardà (300 aC - 350 dC). El centre va ser ocupat des del 200 aC fins al 800 dC aproximadament, quan la ciutat va ser atacada i saquejada. Com que la ciutat va ser abandonada ràpidament per la seva població, els conjunts d'estil pompeià van quedar escampats pel terra de les residències de l'elit. L'excavació horitzontal d'aquestes residències ha revelat antigues zones d'activitat de l'elit i de producció artesanal a escala domèstica. Aguateca s'assenta a la part superior d'un penya-segat de pedra calcària de 90 m d'alçada, una posició altament defensable. La situació en aquest enclavament escarpat permet el domini de la llacuna de Petexbatun a les terres baixes del sud-oest de Guatemala que és accessible en vaixell. Hi ha un extens sistema de muralles defensives que envolta la ciutat, que arriba a més de 4,8 km de longitud. El seu centre consistia en el grup del Palau, que probablement era un recinte residencial reial, i la plaça principal. Aquests complexos monumentals estaven connectats per una calçada, al llarg de la qual hi havia una zona residencial de l'elit densament ocupada. Durant el regnat de Tan Te' K'inich, la ciutat va ser envaïda i incendiada. La ciutat va ser abandonada completament i de manera sobtada cap al 830 dC. Això es pot veure en el fet que el temple de 6 m d'alçada va quedar inacabat, el centre de la ciutat va ser destruït per un incendi, els objectes de valor van quedar escampats en residències de l'elit i les ceràmiques van quedar en els seus llocs domèstics originals. Les ruïnes d'Aguateca es consideren una de les més ben conservades de Guatemala.
Desenvolupament inicial Aguateca i la ciutat propera de Dos Pilas van ser les capitals bessones d'una poderosa dinastia que afirmava ser descendent dels governants de Tikal. Cap al 700 dC, sembla que els governants Dos Pilas 3 i 4 van ser els responsables de canviar el centre de la dinastia de Dos Pilas a Aguateca, com es pot determinar a partir d'esteles i monuments. L'any 761 dC, els governants de Dos Pilas semblen haver abandonat la seva ciutat i haver-se traslladat a Aguateca, moment en el qual la capital es va convertir en una ciutat gran i densament poblada, amb una densitat d'estructures més alta que la majoria dels altres jaciments maies de les terres baixes. És possible que la població d'Aguateca emigrés de la regió de la Pasión, però és probable que també hi hagués una gran població d'altres regions. L'afluència de persones probablement va ser el resultat de la influència política de la dinastia, ja que el desenvolupament d'un nou centre requereix una força laboral substancial per construir temples, palaus i calçades, de manera que per a la família reial i les elits, assegurar una població controlable era essencial.
Estructures i societat Els complexos estructurals d'aquest antic jaciment maia han proporcionat als arqueòlegs informació valuosa sobre la composició social d'Aguateca. Això inclou la importància i el paper de les diferents classes socials, la seva ubicació a la societat i les seves rutines diàries. A més a més, les llars, com a unitats socioeconòmiques més bàsiques, interactuaven dinàmicament amb institucions socials, econòmiques i polítiques més grans. L'examen d'aquests aspectes a Aguateca és fonamental per comprendre diversos aspectes de les societats i el comportament humans.
Residències de l'elit i estil de vida En la majoria de les societats tradicionals, com Aguateca, l'espai privat i l'espai públic es fusionen inseparablement, en contrast amb les societats modernes, en què la divisió entre «casa» i «feina» és relativament comuna. Les cases de la zona residencial de l'elit d'Aguateca solen constar de tres habitacions principals i afegitons més petits. Aquests incloïen nombrosos objectes domèstics, com ara recipients per servir, pedres de moldre i una varietat d'eines de pedra. També es van trobar fulles d'obsidiana, probablement utilitzades pel ritual de la sagnia, així com morters de pedra per a la reparació de pigments. Les habitacions centrals semblen haver servit com a llocs per rebre visitants, fer treballs d'escriba i emmagatzemar objectes rituals, així com aliments. La presència de metates (morter o molí quadrat) i mans de morter en una de les habitacions principals d'aquests complexos també indica que la preparació d'aliments tenia lloc aquí. A més, les excavacions van trobar set agulles d'os i set fusos en una de les habitacions, un descobriment suggereix que la producció tèxtil es produïa en aquesta habitació o a davant, molt probablement una tasca duta a terme per dones. Els habitants de les estructures residencials de l'elit clarament duien a terme una àmplia gamma d'activitats quotidianes, com ara l'emmagatzematge, la preparació i el consum d'aliments. Com s'ha assenyalat, aquestes residències també eren espais per a reunions polítiques i producció artística. Un resident masculí podria haver utilitzat la sala central per a reunions i una de les sales laterals per a treballs d'escriba i artístics, mentre que l'altra sala probablement estava associada amb la dona. Cada residència era polivalent i no s'han trobat estructures dedicades únicament a l'emmagatzematge d'aliments dins dels grups residencials de l'elit o del palau reial. Això indica que l'emmagatzematge d'aliments no estava centralitzat ni controlat. A causa d'això, les diferències en la capacitat d'emmagatzematge d'aliments i el processament d'aliments poden reflectir diferències en la mida de la llar o fins i tot diferències en l'estatus econòmic i l'accés als recursos. Un home maia de l'elit podria haver dut a terme diverses activitats, com ara tallar pedra, tallar fusta, petxines o ossos, així com tasques administratives, diplomàtiques i rituals dins i fora de la residència. Una dona maia d'elit podria haver participat en diferents tipus de creació artística i producció artesanal, a més d'altres activitats domèstiques. Els homes i dones de l'elit clàssica posseïen múltiples identitats i rols socials.
Plaça principal i espectacle Els maies clàssics van emfatitzar fortament la representació teatral i la visibilitat dels governants. La gran plaça d'Aguateca, com altres centres maies clàssics, va ser dissenyada per allotjar un gran nombre de persones. Aquestes places acollien la majoria dels membres de la comunitat en ocasions cerimonials. Els residents van fer un esforç significatiu per assegurar espais per a espectacles massius creant places fora de les zones centrals i construint grans calçades. També es van col·locar representacions dels governants en monuments de pedra a les places. Els esdeveniments teatrals probablement van mantenir unida una comunitat maia al voltant del governant i la cort reial. La presència de places de diferents mides suggereix que els esdeveniments teatrals també van dividir la comunitat, separant els que podien participar en representacions exclusives dels menys privilegiats.
Grup del palau i família reial La distribució general del lloc, les configuracions arquitectòniques, l'emmagatzematge d'objectes i el tractament posterior a l'abandonament apunten a les qualitats úniques del grup del palau com a complex del palau reial. Aquests edificis també tenien funcions administratives, i les sales centrals s'utilitzaven com a escenari per a l'audiència reial i altres reunions polítiques. La configuració d'aquest complex del palau reial suggereix que el governant mantenia un cert nivell de visibilitat. Per exemple, les reunions celebrades en una de les estructures del grup del palau eren visibles per a aquells a qui no se'ls permetia l'entrada. La prominència de les escenes de reunió a les pintures ceràmiques maies suggereix que certes reunions als palaus reials estaven destinades a ser presenciades. Sembla que abans de l'atac final a Aguateca, la família reial va netejar les sales del palau i va abandonar el centre.
Construcció de temples i plebeus Una de les estructures que s'ha descobert ha estat identificada com un temple inacabat. Es creu que encara estava en procés de construcció quan va ser atacat i abandonat a principis del . El seu descobriment ha proporcionat informació valuosa sobre els mètodes i processos de construcció maies, així com la probabilitat d'especialització. És possible que la mà d'obra de la construcció estigués organitzada en diferents grups, com ara treballadors que transportaven roques al lloc, picapedrers que extreien blocs per a pedra tallada, paletes o enguixadors que col·locaven pedres amb morter i escultors de pedra que tallaven monuments. Totes aquestes persones treballaven braç a braç, i els arquitectes o supervisors de l'elit probablement coordinaven les tasques dels diversos treballadors.
Cultura material Artesans d'elit Una part important de les elits maies, tant homes com dones, es dedicaven a la creació artística i la producció artesanal a Aguateca. La producció artística i artesanal sembla haver estat una activitat comuna entre les elits maies clàssiques d'Aguateca, inclosos els cortesans del rang més alt i fins i tot membres de la família reial. Fabricaven no només béns de luxe i armes, sinó també articles utilitaris per al consum tant dins com fora de la llar. Els articles produïts incloïen talles de fusta i articles de cuir. A causa d'això, diversos tipus de producció artesanal se superposaven en diverses llars. Al mateix temps, determinades llars i individus emfatitzaven activitats específiques de creació artística i artesanal. Una llar podia tallar esteles per al governant, mentre que una altra podia posar èmfasi en objectes de petxines i os d'alt valor simbòlic. És probable que les dones de l'elit participessin activament en aquests tipus de producció, dedicant-se a la talla de pedra en col·laboració amb homes nobles. La creació artística, així com l'obtenció de coneixements de producció ideològics, religiosos i esotèrics, eren importants en les tàctiques d'exclusió i la identitat de l'elit. Algunes d'aquestes peces d'art de l'elit es van trobar cremades després de l'abandonament d'Aguateca, i en una de les residències de l'elit es van trobar peces que representaven el que els arqueòlegs anomenen "Déu Bufó", cosa que significa la importància de la creació artística entre aquest grup social.
Obsidiana L'obsidiana era un material molt valorat a la societat maia clàssica, i la seva possessió marcava un estatus social elevat. Els governants d'Aguateca controlaven l'accés principal a l'obsidiana a la ciutat. Tant els governants d'Aguateca com els escribes o artistes de l'elit tenien un nombre més gran de fulles elaborades amb obsidiana més fortes i substancials que els que vivien en residències més petites. La presència d'obsidiana també indica que els maies clàssics d'Aguateca no estaven aïllats d'altres regions, sinó que participaven en el comerç a llarga distància per obtenir el material.
Animals