El potencial regional de desenvolupament (PRD) és la capacitat d'una región per a créixer econòmicament i augmentar el nivell de vida de la seua població. Aquest enfocament implica que a una regió hi ha uns factors de potencialitat que fan que puga créixer. Aquests factors són mesurables, cosa que possibilita definir una política regional per a reduir les vulnerabilitats de la regió.
Model de Biehl L'economista Dieter Biehl plantejà un model de PRD defensant que hi ha un grup de recursos de caràcter públic determinants per als nivells d'ingrès, productivitat i treball. Aquests tres elements són les mesures del potencial regional de desenvolupament.
Els factors de potencialitat de desenvolupament (FPD) codeterminen considerablement la possibilitat d'una regió per a desenvolupar-se: la localització geogràfica o distància (D), l'aglomeració (A), l'estructura sectorial (S) i la infraestructura o capital públic (I). La combinació dels FPD amb els factors de producció privats possibiliten el desenvolupament regional.
Els FPD són recursos públics o un alt grau de caràcter públic caracteritzats per immobilitat (estar fixat a la regió), indivisibilitat (ofereix una gran capacitat de serveis utilitzables alhora), insusbstituïbilitat ("si un facotr de potencialitat no està disponible a una regió, aquesta no pot substituirla a baix preu per altre recurs") i polivalència (pot servir per a una gran varietat de processos de producció). El capital privat i el treball són mòbils, divisibles, substituïbles i monovalents.
Niegsch i Nimmermann desenvoluparen el model de Biehl explicant que D és la distància respecte els principals centres de producció regional (afectant als costos del transport), A és la concentració a l'espai de la població i/o les activitats econòmiques, S és la composició dels sectors econòmics (si hi ha indústria, comerç, sector agropecuari, etcètera) i I són el transport, les comunicacions, l'energia, el sistema sanitari i altres elements del capital públic.
Bar-El i Vickerman afirmen que la inversió pública en infraestructures està vinculada en la competitivitat d'una regió. Altres autors, com McQuaid, Leitham i Martín, destaquen el paper important i positiu de les infraestructures per al desenvolupament de les regions.
Model de Gutiérrez Casas considera un model amb factors positius i factors limitants.
Referències
Bibliografia
Categoria:Desenvolupament regional