miniatura|Taula comparativa entre la notació llatina i la notació anglosaxona.Els sistemes de notació musical més comuns avui dia internacionalment són el sistema sil·làbic o llatí (do, re, mi, fa, sol, la, si) inventat per Guido d'Arezzo; i el sistema alfabètic o anglosaxó (A, B, C, D, E, F, G), utilitzats arreu del món segons context històric i geogràfic. Coexisteixen amb altres sistemes tradicionals de notació musical, que sovint s'adapten però a aquests dos sistemes dominants. A l'Extrem Orient, el sistema xinès de Jianpu ha estat dominant des del començament del . El llenguatge Open Grid està destinat a la improvisació musical per expressar explícitament el nom de les notes, modes i acords mitjançant una formulació musical estricta.

Sistema sil·làbic o llatí Gran part del desenvolupament de la notació musical sil·làbica, la dominant als països d'herència llatina, deriva del treball del monjo benedictí Guido d'Arezzo (c. 992- c. 1050). Entre les seves contribucions hi ha el desenvolupament de la notació absoluta de l'altura del so, en la qual cada nota ocupa una posició en la pauta de línies d'acord amb la nota desitjada. A més d'això, va desenvolupar la solmització o sistema de lectura musical que permetia cantar els noms de les notes.

Guido d'Arezzo va definir els noms pels quals coneixem actualment les notes: do (originalment ut, encara d'ús en francès), re, mi, fa, sol i la. Els noms estaven trets de les síl·labes inicials d'un himne a Sant Joan Baptista: Ut queant Laxis. El nom de la nota "si" es va afegir molt posteriorment, construït amb les primeres lletres del nom de Sant Joan.

En aquesta època el sistema tonal ja estava desenvolupat i el sistema de notació amb pautes de cinc línies o pentagrama es va convertir en el patró per a tota la música occidental, mantenint-se així fins al dia d'avui.

Sistema alfabètic o anglosaxó miniatura|C7, o acord en C major amb sèptima . El sistema de notació musical anglosaxó és un tipus de notació musical amb base alfabètica. És conegut també per les següents denominacions:

Xifrat anglosaxó. Xifrat anglès. Xifrat americà (es refereix als Estats Units, país que el va popularitzar durant el segle XX). Denominació literal.Rubertis, Víctor de: Teoría completa de la música, con 312 ejercicios prácticos. Buenos Aires: Melos (Ricordi Americana), 1992. Este autor inventó el nombre «denominación literal» (‘literal' debido a que está basado en letras).

Deriva de la notació grega, que nomenava les notes des de la lletra alfa fins a la gamma, sent alfa la nota la i gamma la nota sol, com s'ha pogut saber gràcies a les troballes de composicions, com l'epitafi de Seikilos, els tres himnes de Mesomedes i els himnes dèlfics. Amb l'arribada de la cultura llatina al nord d'Europa, aquesta nomenclatura (que ja havia estat transliterada pels romans), va arrelar i amb el pas dels segles s'estendria a Alemanya, Anglaterra i les seues colònies.

Equivalències En el sistema anglosaxó, els termes «major» i «menor» s'agafen directament dels termes llatins: major (/ ma'joɾ /) i minor (/ mi'noɾ /), si bé es pronuncien segons les convencions de la llengua anglesa.

Així doncs, aquestes serien les equivalències en relació amb el xifrat llatí i altres nomenclatures alfabètiques:

+Pitch translation table alphabetic systems solmization systemsEnglish German Dutch (Netherlands) Japanese Chinese KoreanArabic PersianHebrew Italian French Spanish Portuguese Russian Romanian Dutch (Belgium) Greek LithuanianC flat Ces Ces (hen-ha) (jiàng-tíng) (naerim da)دو-بيمول (Do-bemol) دو بمل (Do Bemol)דוֹ בֵּמוֹל (Do Bemol) Do bemolle Do bémol Do bemol Dó bemol До-бемоль (Do-bemol) Do bemol Do mol Ντο ύφεση (Do hyphesis) Do bemolC C C (ha) (tíng) (da)دو (Do) دو (Do)דוֹ (Do) Do Do (Ut) Do Dó До (Do) Do Do Ντο (Do) DoC sharp Cis Cis (ei-ha) (shēng-tíng) (ollim da)دو-دييز (Do-diez) دو دیز (Do Diez)דוֹ דִּיאֵז (Do Diez) Do diesis Do dièse Do sostenido Dó sustenido До-диез (Do-diez) Do diez Do kruis Ντο δίεση (Do diesis) Do diezD flat Des Des (hen-ni) (jiàng-hán) (naerim ra)ري-بيمول (Re-bemol) ر بمل (Re Bemol)רֶה בֵּמוֹל (Re Bemol) Re bemolle Ré bémol Re bemol Ré bemol Ре-бемоль (Re-bemol) Re bemol Re mol Ρε ύφεση (Re hyphesis) Re bemolD D D (ni) (hán) (ra)ري (Re) ر (Re)רֶה (Re) Re Ré Re Ré Ре (Re) Re Re Ρε (Re) ReD sharp Dis Dis (ei-ni) (shēng-hán) (ollim ra)ري-دييز (Re-diez) ر دیز (Re Diez)רֶה דִּיאֵז (Re Diez) Re diesis Ré dièse Re sostenido Ré sustenido Ре-диез (Re-diez) Re diez Re kruis Ρε δίεση (Re diesis) Re diezE flat Es Es (hen-ho) (jiàng-wén) (naerim ma)مي-بيمول (Mi-bemol) می بمل (Mi Bemol)מִי בֵּמוֹל (Mi Bemol) Mi bemolle Mi bémol Mi bemol Mi bemol Ми-бемоль (Mi-bemol) Mi bemol Mi mol Μι ύφεση (Mi hyphesis) Mi bemolE E E (ho) (wén) (ma)مي (Mi) می (Mi)מִי (Mi) Mi Mi Mi Mi Ми (Mi) Mi Mi Μι (Mi) MiE sharp Eis Eis (ei-ho) (shēng-wén) (ollim ma)مي-دييز (Mi-diez) می دیز (MI Diez)מִי דִּיאֵז (Mi Diez) Mi diesis Mi dièse Mi sostenido Mi sustenido Ми-диез (M-diez) Mi diez Mi kruis Μι δίεση (Mi diesis) Mi diezF flat Fes Fes (hen-he) (jiàng-líng) (naerim ba)فا-بيمول (Fa-bemol) فا بمل (Fa Bemol) פַה בֵּמוֹל (Fa Bemol) Fa bemolle Fa bémol Fa bemol Fá bemol Фа-бемоль (Fa-bemol) Fa bemol Fa mol Φα ύφεση (Fa hyphesis) Fa bemolF F F (he) (líng) (ba)فا (Fa) فا (Fa)פַה (Fa) Fa Fa Fa Fá Фа (Fa) Fa Fa Φα (Fa) FaF sharp Fis Fis (ei-he) (shēng-líng) (ollim ba)فا-دييز (Fa-diez) فا دیز (Fa Diez)פַה דִּיאֵז (Fa Diez) Fa diesis Fa dièse Fa sostenido Fá sustenido Фа-диез (Fa diez) Fa diez Fa kruis Φα δίεση (Fa diesis) Fa diezG flat Ges Ges (hen-to) (jiàng-qí) (naerim sa)صول-بيمول (Sol-bemol) سول بمل (Sol Bemol)סוֹל בֵּמוֹל (Sol Bemol) Sol bemolle Sol bémol Sol bemol Sol bemol Соль-бемоль (Sol-bemol) Sol bemol Sol mol Σολ ύφεση (Sol hyphesis) Sol bemolG G G (to) (qí) (sa)صول (Sol) سول (Sol)סוֹל (Sol) Sol Sol Sol Sol Соль (Sol) Sol Sol Σολ (Sol) SolG sharp Gis Gis (ei-to) (shēng-qí) (ollim sa) صول-دييز (Sol-diez) سول دیز (Sol Diez)סוֹל דִּיאֵז (Sol Diez) Sol diesis Sol dièse Sol sostenido Sol sustenido Соль-диез (Sol-diez) Sol diez Sol kruis Σολ δίεση (Sol diesis) Sol diezA flat As As (hen-i) (jiàng-fāng) (naerim ga)لا-بيمول (la-bemol) لا بمل (La Bemol)לַה בֵּמוֹל (La Bemol) La bemolle La bémol La bemol Lá bemol Ля-бемоль (Lja-bemol) La bemol La mol Λα ύφεση (La hyphesis) Lia bemolA A A (i) (fāng) (ga)لا (La) لا (La)לַה (La) La La La Lá Ля (Lja) La La Λα (La) LiaA sharp Ais Ais (ei-i) (shēng-fāng) (ollim ga)لا-دييز (La-diez) لا دیز (La Diez)לַה דִּיאֵז (La Diez) La diesis La dièse La sostenido Lá sustenido Ля-диез (Lja-diez) La diez La kruis Λα δίεση (La diesis) Lia diezB flat B Bes (hen-ro) (jiàng-xīn) (naerim na)سي-بيمول (Si-bemol) سی بمل (Si Bemol)סִי בֵּמוֹל (Si Bemol) Si bemolle Si bémol Si bemol Si bemol Си-бемоль (Si-bemol) Si bemol Si mol Σι ύφεση (Si hyphesis) Si bemolB H B (ro) (xīn) (na)سي (Si) سی (Si)סִי (Si) Si Si Si Si Си (Si) Si Si Σι (Si) SiB sharp His Bis (ei-ro) (shēng-xīn) (ollim na)سي-دييز (Si-diez) سی دیز (Si Diez)סִי דִּיאֵז (Si Diez) Si diesis Si dièse Si sostenido Si sustenido Си-диез (Si-diez) Si diez Si kruis Σι δίεση (Si diesis) Si diez

Cal remarcar que malgrat que la llengua russa pertany al grup cultural eslau fa servir igualment la nomenclatura llatina.

+Major/minor alterationEnglish Arabic German DutchThe French words majeur and mineur are also used JapaneseChinese Korean Italian French Spanish PersianHebrew Portuguese Russian Romanian Greek Lithuanianmajor الكبير (alkabeer) Dur groot, grote terts (chōchō) 大調 (dà-diào) (jangjo) maggiore majeur mayor ماژور (Mažor)מָאז'וֹר (Major) maior мажор major μείζονα mažoras/durminor الصغير (alsagheer) Moll klein, kleine terts (tanchō) 小調 (xiǎo-diào) (danjo) minore mineur menor مینور (Minor)מִינוֹר (Minor) menor минор minor ελάσσονα minoras/moll

La tonalitat de do sostingut menor, per exemple es diria C sharp minor, o do diesis minore, en anglès i italià respectivament.

En la notació alemanya i la russa s'escriu un guió entre el nom de la nota i l'alteració (D-Dur). En alemany les tonalitats menors a més s'indiquen en minúscula (d-Moll).

Xifrat harmònic L'escriptura dels acords amb aquest sistema utilitza unes regles que estan força universalitzades, hi ha variacions en algunes convencions, però hi ha normes que s'apliquen en gairebé tots els casos. S'utilitzen en general, números i símbols per assenyalar la composició de l'acord.Benward & Saker (2003). Music: In Theory and Practice, Vol. I, p. 77. Seventh Edition.

Tríades Per indicar que la tríada és major s'usa només la lletra de la nota corresponent. Per exemple C significa que s'executa l'acord de do major (do, mi i sol). Si la tríada és menor, s'escriu «min» al costat (de l'anglès minor), una «m» sempre minúscula o un script «-». Per exemple: Amin, Am i A- representen l'acord de la menor (constituït per les notes la, do i mi). Per a indicar que la tríada és disminuïda s'escriu «dim» (de l'anglès diminished) o un zero «º». Per exemple Bdim i Bº significa que s'executa l'acord de si disminuït (constituït per les notes si, re i fa). Si la tríada és augmentada, s'escriu «aug» o el signe de suma «+». Per exemple Caug i C+ representen l'acord de do augmentat en el seu cinquè grau (do, mi i sol #).

Exemples d'acords amb notes afegides Quan es vol enriquir qualsevol mena de tríades conegudes se'ls poden incloure notes agregades. Per exemple:Schoenberg, Arnold (1983). Structural Functions of Harmony, p.1–2. Faber and Faber. 0393004783

Tríada de sol major amb sèptima menor (acord amb sèptima dominant) s'escriu G7. Tríada de sol major amb sèptima major s'escriu Gmaj7 on "maj" prové de l'anglès major(seventh) o 'major(sèptima) '. Tríada de sol menor amb sèptima menor s'escriu Gmin7, Gm7 o G-7. Tríada de sol menor amb sèptima major s'escriu Gmin(maj7) o GM(M7), G-(maj7) Tríada de sol disminuït amb sèptima menor o semi-disminuït s'escriu Gø, GØ7 o G (-7, b5). Tríada de sol disminuït amb sèptima disminuïda s'escriu G°7 o Gdim7 Tríada de sol augmentat amb sèptima major s'escriu Gaug (maj7) o G+(M7) Tríada de sol augmentat amb sèptima menor s'escriu Gaug(min7) o G+(m7)

Tríada fa major sobre do: s'escriu F/C. L'acord híbrid de D menor sobre C major: s'escriu Dmin/C o D-/C

Altres xifrats harmònics miniatura|95x95px| Equivalència entre els dos sistemes A l'hora d'escriure acords, a més del xifrat anglosaxó, hi ha el xifrat funcional (també anomenat Europeu), que té dos corrents, la qual utilitza les lletres de les funcions (d'aquí el seu nom) i el que utilitza les lletres dels graus corresponents. En tots dos casos se li afegeixen, també, números aràbics, però que en aquest cas assenyalen la distància els intervals que componen l'estructura.

D'aquesta manera, mentre que en el xifrat anglosaxó, per exemple, un acord de do major amb la nota mi en el baix (el que es coneix com a «primera inversió») s'escriuria C/E, en el xifrat funcional s'escriu I₆ o T₆ (si és que aquest acord de do major fos el primer grau de l'escala).

Referències

Bibliografia

Vegeu també Freqüències del piano Solmització Notació de Helmholtz

Categoria:Harmonia