El XIX Festival de la Cançó d'Eurovisió va ser celebrat el 6 d'abril de 1974 a Brighton, Regne Unit, amb Katie Boyle com a presentadora. La cançó guanyadora va ser «Waterloo» del reeixit grup suec ABBA.

Luxemburg, guanyador de les edicions de 1972 i 1973, no podia fer front als costos d'una nova organització. Així, el Regne Unit, que havia quedat en tercer lloc, es va oferir a organitzar el festival d'aquell any, sense que la resta de països, inclòs Espanya que havia quedat segona classificada, s'oposessin.

Com a representant del Regne Unit es va presentar Olivia Newton-John, qui va aconseguir la quarta posició amb «Long Live Love». A pesar que ella desitjava interpretar una altra cançó al festival, aquest tema va ser triat pel vot postal de la població del país. Una altra de les cantants més populars de l'edició va ser Gigliola Cinquetti, qui va quedar segona amb «Sì» deu anys després de la seva victòria al festival.

França estava disposada a participar en el festival amb la cançó «La vie à vingt-cinq ans» de Dani, però va acabar per no presentar-se després de la defunció de Georges Pompidou, el president francès, durant la setmana dels assajos. Aquesta cançó era considerada una de les favorites per al triomf, fins i tot per sobre de la cançó d'ABBA. Li hagués correspost actuar en 14è lloc, entre Irlanda i Alemanya Occidental.

El 25 d'abril de 1974, la cançó «E Depois do Adeus» seria utilitzada com a himne pel cop d'estat pacífic dut a terme a Portugal contra el govern feixista.

Resultats miniatura||

Suècia va començar primera i d'aquest lloc no es va moure. Va ser un festival bastant clar: ABBA era la gran favorita i, amb la retirada de França, l'altre candidat a la victòria, es va facilitar el camí a la victòria de Suècia.Festival de Eurovisión 1974 (www.esc-history.com) #País i TVIntèrpret(s)CançóTraduccióIdiomaPosicióPunts1YLECarita HolmströmKeep me warmMantingues-me calentAnglès1342BBCOlivia Newton-JohnLong live loveLlarga vida a l'amorAnglès4143 Espanya TVEPeretCanta y sé felizCanta i sigues feliçCastellà9104NRKAnne-Karine StrømThe first day of loveEl primer dia d'amorAnglès153523px|Bandera històrica Grècia ERTMarinellaKrasi, thalassa ke t'agori muVi, el mar i el meu nuviGrec1176IBAKaveretNatati la chaiaiLi vaig donar la meva vidaHebreu7117JRTKorniMoja generacijaLa meva generacióSerbi1268SRABBAWaterloo -Anglès1249CLTIreen SheerBye bye, I love youAdéu, t'estimoFrancès51410TMCRomualdCelui qui reste et celui qui vaQui es queda i qui es vaFrancès61411RTBJacques HustinFleur de libertéFlor de llibertatFrancès91012NOSMouth & MacNealI see a starVeig una estrellaAnglès31513RTÉTina ReynoldsCross your heartPrometAnglès81114 Alemanya Occidental ARDCindy & BertDie SommermelodieLa cançó de l'estiuAlemany16315SSR SRGPiera MartellMein Ruf nach dirLa meva trucada per a tuAlemany17316RTPPaulo de CarvalhoE Depois do AdeusI després de l'adéuPortuguès14317RAIGigliola CinquettiSìSíItalià218

Votació Sistema de votació Al principi es va pensar fer una extensió del sistema d'anys anteriors, fent que cada jurat tingués deu membres en lloc de dos i cadascun donés d'1 a 5 punts a totes les cançons excepte a la del seu propi país. L'anunci dels resultats es farien posteriorment per telèfon. Als assajos es va veure que l'excessiu temps consumit en les votacions feia el sistema inviable, per la qual cosa, a última hora, es va decidir recuperar el sistema de 1970, pel qual cada país tenia un jurat compost de deu membres, cadascun dels quals atorgava 1 punt a la seva cançó favorita. Això va motivar la protesta de diverses delegacions, entre elles la d'Espanya.

Taula de vots

23px|Bandera històrica

Total Participants Finlàndia

1 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 04 Regne Unit 1

0 0 1 0 4 0 0 0 1 0 1 2 1 0 314 Espanya 0 0

2 0 0 0 0 1 3 0 1 0 1 0 2 010 Noruega 0 0 0

0 0 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 03 Grècia 0 0 0 0

0 0 2 0 0 0 4 0 0 0 1 07 Israel 0 2 0 0 0

0 1 0 0 0 2 1 0 0 2 311 Iugoslàvia 1 0 1 0 0 0

0 0 0 1 0 0 0 0 1 26 Suècia 5 0 1 2 0 2 1

1 0 0 3 1 2 5 1 024 Luxemburg 0 0 1 0 1 2 2 0

1 1 0 3 1 0 0 214 Mònaco 0 0 2 1 0 1 0 1 2

2 0 1 2 1 1 014 Bèlgica 0 0 0 2 5 0 0 0 3 0

0 0 0 0 0 010 Països Baixos 1 0 0 1 2 1 3 3 0 0 1

1 1 0 1 015 Irlanda 0 1 2 2 0 1 0 2 2 1 0 0

0 0 0 011 Alemanya 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0

1 0 03 Suïssa 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1

0 03 Portugal 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2

03 Itàlia 2 5 2 0 0 1 0 0 1 4 1 0 1 0 0 1  18 LA TAULA ESTÀ ORDENADA PER APARICIÓ

Polèmiques Autocensura italiana Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 a través de la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci, que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió ocorreria més d'un mes abans del dia de la votació que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "Sì", que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al «sí» en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment, els partidaris del «no» es van alçar amb la victòria amb el 59,30% dels vots, de manera que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.

Referències

Enllaços externs

Lletra de tots els temes participants (original i traducció al castellà) Eurovisió 1974 en eurovision-spain.com Vídeo complet del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 1974 Categoria:Esdeveniments del 1974 Categoria:Brighton