La batalla de Sagunt o batalla de Puçol va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.
Antecedents El març de 1810 el mariscal Suchet va rebre l'ordre d'aproximació a València, presentant-se a Morvedre el 4 de març, i com la ciutat no estava fortificada, els saguntins van sotmetre's i el van rebre amb tota la solemnitat, inclosa la repicant les campanyes. El mateix dia, Suchet va visitar el castell de Sagunt que domina la ciutat. A Sagunt es va unir a Suchet el general Harbert i es va reunir en dues columnes el 6 de març direcció a València. Acamparen a El Puig i la seva intenció era que València es revoltés facilitant l'entrada dels francesos a la ciutat, però no es va produir i el 10 de març, la nit es va tornar a dirigir a Catalunya, on va conquerir Lleida, Tortosa i Tarragona.
A finals de 1811 es pot considerar que Catalunya és totalment ocupada pels francesos i a l'inici de 1812, es procedeix a l'annexió de Catalunya dins l'imperi napoleònic, dividida administrativament en els departaments del Ter, de Montserrat, del Segre i de l'Ebre. Amb Catalunya en poder de Napoleó, la campanya es va dirigir a reprendre Terol, que havia caigut en mans dels insurgents durant el setge de Tarragona, i el País Valencià, en què les defenses s'havien establert a la riba del Guadalaviar, Morvedre i la ciutat de València.
Les forces de Suchet es dividiren en tres columnes a Tortosa, on es mantenia el tren de setge francès. A la columna del camí de la costa, d'11.000 homes, hi havia la divisió d'infanteria francesa de Pierre-Joseph Habert, la brigada d'infanteria de Louis Benoît Robert de la divisió de Louis François Félix Musnier, gairebé tota la cavalleria i tota l'artilleria de camp. La brigada de Florentin Ficatier va acompanyar els canons de setge de moviment lent. Musnier no es va unir a l'expedició i va comandar les guarnicions que vetllaven per la línia d'abastament francesa. La columna central de 7.000 homes estava formada per la divisió d'infanteria italiana de Giuseppe Federico Palombini i els napolitans de Claude Antoine Compère es va desplaçar cap al sud per la carretera de muntanya via Alcanyís i Morella. La columna dreta marxava al sud-est a la carretera de muntanya de Terol i comprenia 5.000 homes de la divisió d'infanteria de Jean Isidore Harispe, que es va enfrontar amb el major perill perquè les seves tropes es trobaven més a prop de l'exèrcit espanyol de Joaquín Blake.
Blake es va resignar a una defensa passiva, construint una línia de fortificacions i trinxeres per protegir València. A Sagunt, uns vint quilòmetres al nord de València, va ordenar que es construís una fortalesa poderosa on en març de 1810 a les ruïnes del turó de la ciutat romana de Saguntum que fou després ocupada pels moriscs. Per recomanació de l'oficial britànic Charles William Doyle, els treballadors espanyols van restaurar les antigues muralles omplint els buits amb blocs de pedra de les antigues ruïnes. El teatre romà, relativament intacte fins a aquest moment, es va desmuntar per proporcionar materials de construcció. Tot i això, l'obra encara estava inacabada quan l'exèrcit de Suchet va avançar. La fortalesa estava ocupada per Hi havia cinc batallons d'infanteria amb 2.663 soldats al comandament del coronel Andriani. La guarnició tenia 17 canons dels quals només tres eren de 12 lliures i la resta de peces més lleugeres. Els espanyols també van guarnir Peniscola amb 1.000 soldats i Orpesa amb 500 més.
El 15 de setembre, les tres columnes franceses van començar a moure's i dos dies després, la columna esquerra de Suchet va passar per Peníscola, deixant un batalló i alguns hússars per vigilar el lloc. El 19 de setembre, la columna costanera francesa va evitar les dues torres defenses properes a Orpesa. Aquella nit, la columna central de Palombini es va unir a la columna de l'esquerra, sense haver-hi oposició al llarg del recorregut. Blake va enviar la divisió del general José Obispo per bloquejar la columna de Harispe al pas de Barraques. Harispe va detectar la força espanyola i va agafar una carretera lateral cap a l'est per evitar Obispo. Aquesta divisió francesa va marxar per la vall del riu Millars fins a la costa per unir-se a les altres dues columnes. El 22 de setembre, tot l'exèrcit de Suchet va partir de Castelló de la Plana, escombrant 500 tropes espanyoles a Vila-real i l'endemà va ser davant del castell de Sagunt.
Setge Gravat representant el setge de Sagunt|miniatura El 23 de setembre, l'exèrcit francès va encerclar el castell de Sagunt amb la divisió d'Habert a l'est i la divisió de Harispe a l'oest mentre la cavalleria de Suchet va travessar el camp cap al sud, fins a menys de 10 quilòmetres de València, sense trobar oposició important i la divisió de Palombini es va dirigir cap al nord-oest per interceptar qualsevol intent espanyol de socórrer el setge. En veure que les defenses del castell no estaven completades i que hi havia dues forats a la muralla, Suchet atacar a la mitjanit del 27 al 28 de setembre amb dues columnes de 300 homes, formades per voluntaris de la divisió de Habert, i una tercera columna de mida similar de suport, que es van preparar a Morvedre a la base del turó del castell. Habert tenia 2.000 homes preparats per suportar un avenç. Per enganyar als defensors, sis companyies dels italians de Palombini farien una diversió contra una altra part de la fortalesa. Suchet esperava que l'assalt seria una sorpresa.
Els atacants es van dirigir a les fosques a una gran cisterna que es trobava a prop del teatre romà, a 110 m de les dues esquerdes. Per accident, es va disparar un tret i els assaltants van perdre la cobertura i els defensors es van alertar. Els atacants van poder plantar diverses escales contra el mur, però les tropes espanyoles van lluitar amb un coratge desesperat i tots els francesos que van arribar a la part superior de la muralla van ser abatuts i les escales van caure. Els francesos van atacar amb força, però els seus oponents van aguantar la seva posició. A mitjanit, els homes de Palombini van llançar la diversió, que va ser contestada per un foc de mosquet sense provocar que la guarnició transferís tropes fora de l'atac principal. La tercera columna es va afegir a l'assalt principal, però aquest esforç també va fallar. Finalment, els supervivents es van tornar a cobert i Suchet va autoritzar que les columnes assaltades es retiressin. El mariscal va admetre pèrdues de 247 morts i ferits, encara que una altra font va afirmar que 360 homes van resultar ferits, entre ells 52 italians. Les pèrdues espanyoles només foren 15 morts i menys de 30 ferides.
Després del fracàs, Suchet va ordenar que se li unissin la brigada de Ficatier i els canons de setge. En el seu lent viatge des de Tortosa, els canons pesats primer havien de sotmetre les dues torres d'Orpesa. El mariscal francès va dividir el seu exèrcit en una força de bloqueig per envoltar el castell i una força de defensa per defensar-se de la ingerència espanyola. Mentre esperaven els canons de setge, els enginyers francesos van començar a preparar posicions i rampes de bateria per pujar els canons al turó. Joaquín Blake no confiava en els seus soldats per lluitar a camp obert contra el veterà exèrcit de Suchet, i Nicolás de Mahy y Romo, que comandava l'exèrcit murcià, es queixava que les seves tropes no tenien cap confiança en les seves capacitats de lluita. En aquesta situació, Blake esperava obligar Suchet a retirar-se tallant la seva línia de subministrament i va enviar la divisió de José Obispo a Segorb on va bloquejar la carretera de Terol. L'esforç principal contra les comunicacions de Suchet el van fer els guerrillers.
Juan Martín Díez, José Durán i les seves bandes guerrilleres van atacar Calataiud, obligant els seus defensors franco-italians a refugiar-se en un convent fortificat. Els guerrillers de Martín van atacar una columna de socors de 1.000 homes i els espanyols van obligar els 560 supervivents a rendir-se el 3 d'octubre de 1811 explotant dues mines sota les muralles. En aquest moment, la divisió italiana de 7.000 homes de Severoli reforçava les forces d'ocupació imperials d'Aragó, restablint la seva confiança. Francisco Espoz i Mina amb 4.000 guerrillers va acostar-se a Ejea de los Caballeros, obligant la seva guarnició a sortir i unir-se a una columna de relleu de 800 homes dirigida pel coronel Ceccopieri. Sense adonar-se de la força de Mina, Ceccopieri va enviar al seu batalló del 7è Regiment d'infanteria de línia italiana al relleu d'Ayerbe. El 16 d'octubre, Mina va emboscar als italians, matant 200 soldats i el seu comandant i capturant els 600 supervivents. A continuació, Mina va enviar els seus presos a Mutriku i els va lliurar a la fragata HMS Iris. No obstant això, aquests menors desastres no van distreure Suchet del seu setge de Sagunt.
Blake va fer alguns intents poc efectius d'interferir amb el setge. Suchet va enviar la divisió de Palombini i la brigada de Robert per perseguir la divisió d'Obispo fora de Segorb, cosa que es va fer fàcilment. El 2 d'octubre, la divisió de Harispe i la brigada de Robert van expulsar les tropes del tinent general Charles O'Donnell de Benaguasil, causant 400 víctimes a les tropes espanyoles i patint unes 60 víctimes. En sentir el rumor que les tropes franceses s'acostaven des de Madrid, Blake va enviar els murcians de Mahy en una marxa infructuosa a Conca on van trobar només un batalló enemic que es va escapar. El 10 d'octubre, els canons de setge de Suchet van arribar a Orpesa on van obligar a la rendició de 215 soldats espanyols a la primera torre. L'endemà, les tropes de la segona torre van ser evacuades pel navili de línia HMS Magnific. El 12 d'octubre, el tren de setge va arribar al castell de Sagunt i la brigada de Ficatier es va estendre per defensar Segorb, Oropesa i Almenara.
Els generals de divisió Sylvain Charles Valée i Joseph Rogniat, comandants respectivament de l'artilleria i l'enginyeria de Suchet, van arribar amb el tren de setge i van trigar quatre dies a arrossegar els pesats canons a la bateria de dalt del turó, i com que aquest era pedregós, van haver de pujar la terra des del fons del turó per tal de construir parapets. El 16 d'octubre, els canons de setge van obrir foc i cap a la tarda del 18, els artillers i enginyers van informar que hi havia una ruptura a les defenses espanyoles al reducte de Dos de Maig i Suchet va ordenar un assalt aquella aquesta nit. El pla preveia que 400 homes de la divisió d'Habert dirigissin l'atac i que tinguessin el suport dels italians de Palombini. Les armes de setge van colpejar el trencament fins a l'últim minut, causant pèrdues entre els defensors, que es van mantenir valents als seus llocs amuntegant sacs de sorra i altres obstacles a la bretxa. A les cinc de la tarda, la columna assaltant va córrer cap a les defenses i van arribar a la mitja part de la bretxa abans de ser detinguts per un foc intens. Els pocs soldats francesos que van arribar al cim van ser apunyalats o disparats. L'assalt va ser un fracàs complet i Habert va ordenar aviat als homes que es retiressin. Suchet va admetre la pèrdua de 173 víctimes, però el total real va ser més prop de 300.