Otto Eduard Hasse, més conegut com a O. E. Hasse (11 de juliol de 1903 - 12 de setembre de 1978) va ser un actor i director de nacionalitat alemanya.
Biografia El seu nom complet era Otto Eduard Hasse, i va néixer a Obrzycko, a l'actual Polònia. Fill d'un ferreter, va tenir les seves primeres experiències teatrals a l'escola de Chodzież, o va ser companya seva de classe l'actriu Berta Drews. Després de la seva graduació i el seu títol d'Abitur, Hasse va iniciar a Berlín una llicenciatura en dret que va interrompre als tres semestres. Va decidir llavors aprendre a l'Escola d'Art Dramàtic Ernst Busch del Deutschen Theater. Després de superar la seva formació, va començar a actuar al Jungen Bühne, el Bergtheater Thale de Harz, a Breslau, i al Teatre de Cambra de Múnic, on també va treballar com a director.
En la primavera de 1939, Hasse va ser condemnat a Múnic a dos mesos per homosexualitat segons el paràgraf 175 del codi penal, una sentència en certa manera indulgent, gràcies a la seva confessió, la seva reputació i els seus assoliments artístics. Hitler havia quedat impressionat per la interpretació de Hasse a Cäsar und Cleopatra i, després del seu alliberament, l'Inspector de la Sicherheitspolizei de Múnic, l'Oberführer de les Schutzstaffel Lothar Beutel, li va dir que no tindria cap dificultat professional.Helmut Heiber (Herausgeber): Akten der Parteikanzlei der NSDAP. Oldenbourg Wissenschaftsverlag, Múnich 1992, Pág. 630–631. Això va ser degut a un „permís especial“ atorgat per Joseph Goebbels.Bärbel Schrader: „Jederzeit widerruflich“ – die Reichskulturkammer und die Sondergenehmigungen in Theater und Film des NS-Staates. Metropol, Berlín 2008. En 1939 Hasse va ser contractat per a treballar en la Òpera Estatal de Praga, utilitzant a partir de llavors el nom artístic O. E. Hasse. Després de ser suspès a l'octubre de 1940 per instigació d'un actor rival, el dictamen de Goebbels va prevaler sobre el del governador alemany a Praga, Karl Hermann Frank, per la qual cosa no es va aplicar finalment la suspensió.
La carrera al cinema de Hasse va començar en 1931 amb petits papers en pel·lícules com Stukas (1941), Rembrandt (1942) o Dr. Crippen an Bord (1942). Va obtenir un gran èxit internacional en 1953 amb la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Jo confesso, i a Alemanya amb la pel·lícula Canaris (1954). Hasse va actuar en dues parts de la trilogia cinematogràfica 08/15 (1955), en la comèdia Kitty und die große Welt (1956, amb Romy Schneider), a Les Aventures d'Arsène Lupin (1957, encarnant Guillem II d'Alemanya al costat de Liselotte Pulver), i Der Maulkorb (1958, de Wolfgang Staudte). També participà a Frau Warrens Gewerbe (1960, adaptació de l'obra de George Bernard Shaw) i a Die Ehe des Herrn Mississippi (1961, a partir de Friedrich Dürrenmatt).
En 1959 Hasse va ser membre del jurat del Festival Internacional de Cinema de Berlín. A més de tot l'anterior, Hasse va continuar actuant en els escenaris teatrals, compaginant-los amb l'activitat al cinema. Així, en 1961, al costat de l'actriu Elisabeth Bergner va viatjar en gira pels Estats Units amb Dear Liar, obra de Jerome Kilty sobre la correspondència entre George Bernard Shaw i Mrs. Patrick Campbell. En 1967 va ser Winston Churchill en la controvertida peça de Rolf Hochhuth Soldaten, representada al Freie Volksbühne de Berlín, i en 1971 al Burgtheater de Viena va fer el paper principal de l'obra de William Shakespeare Juli Cèsar, sota la direcció de Gerhard Klingenberg.
miniatura|Tomba d'O. E. Hasse Estava avançada la seva carrera quan Hasse va començar a actuar en la televisió. En 1975 va actuar en el telefilm de Peter Zadek Eiszeit, basat en l'obra teatral de Tankred Dorst, encarnant a l'escriptor Knut Hamsun amb un dels seus papers més impressionants. La reeixida col·laboració amb Zadek es va repetir en 1977 amb l'adaptació a la pantalla petita de la peça teatral de Brendan Behan Die Geisel. La seva última actuació va ser el paper de Shunderson en l'obra de Curt Goetz Dr. med. Hiob Prätorius, portada a escena al Teatre en Kurfürstendamm.
Una altra de les seves facetes va ser la de actor de veu, doblegant a intèrprets com Charles Laughton, Humphrey Bogart, Spencer Tracy i Clark Gable. També va actuar per a la ràdio, sent el Capità Queeg en l'adaptació de la novel·la de Herman Wouk Die Caine war ihr Schicksal (1954).
Hasse va tractar sempre la seva homosexualitat com un assumpte íntim, en gran part per les conseqüències judicials que va haver de sofrir. El seu company sentimental en les últimes tres dècades de la seva vida va ser Max Wiener, durant un temps membre del comitè executiu del holding Ringier.
O. E. Hasse va morir l'any en Berlín. Va ser enterrat en el Cementiri Dahlem d'aquesta ciutat, formant part la seva tomba de la llista de tombes honoràries de la ciutat de Berlín. El seu patrimoni escrit es conserva a l'arxiu de l'Acadèmia de les Arts de Berlín.O.-E.-Hasse-Archiv
Des de l'any 1981 es concedeix el Premi O. E. Hasse, atorgat per la Fundació O.E. Hasse amb supervisió de l'Acadèmia de les Arts de Berlín. Així es compleix el llegat de l'actor, que volia estimular als joves actors amb un premi monetari.
Filmografia
1924: Der letzte Mann 1932: Peter Voß, der Millionendieb 1932: Kreuzer Emden 1933: Fräulein Hoffmanns Erzählungen 1933: Muss man sich gleich scheiden lassen? 1934: Die vertauschte Braut 1934: Klein Dorrit 1934: Peer Gynt 1934: Der verhexte Scheinwerfer 1935: Knock-Out – Ein junges Mädchen – Ein junger Mann 1935: Ein ganzer Kerl 1935: Der Gefangene des Königs 1936: Der ahnungslose Engel 1936: Der schüchterne Casanova 1936: Die große und die kleine Welt 1936: Diener lassen bitten 1937: So weit geht die Liebe nicht 1939: Drei wunderschöne Tage 1941: Ins Grab kann man nichts mitnehmen 1941: Stukas 1941: Alles für Gloria 1941: Illusion 1942: Rembrandt 1942: Die Entlassung 1942: Dr. Crippen an Bord 1943: Gefährtin meines Sommers 1943: Der ewige Klang 1943: Geliebter Schatz 1944: Der große Preis 1944: Der Täter ist unter uns 1944: Komm zu mir zurück 1944: Aufruhr der Herzen 1944: Philharmoniker 1948: Berliner Ballade 1949: Anonyme Briefe 1950: Assetjats 1950: Epilog – Das Geheimnis der Orplid 1951: Decision Before Dawn 1952: Der große Zapfenstreich 1953: Jo confesso 1953: Der letzte Walzer 1953: Wenn am Sonntagabend die Dorfmusik spielt 1954: Betrayed 1954: Canaris 1955: Above Us the Waves 1955: 08/15 Zweiter Teil 1955: Alibi 1955: 08/15 in der Heimat 1956: Kitty und die große Welt 1957: Les Aventures d'Arsène Lupin 1957: Sait-on jamais… 1957: Die Letzten werden die Ersten sein 1957: Les espions 1957: Der gläserne Turm 1957: Der Arzt von Stalingrad 1958: Der Maulkorb 1958: Solange das Herz schlägt 1959: Frau Warrens Gewerbe 1960: Au voleur! 1961: Die Ehe des Herrn Mississippi 1962: Das Leben beginnt um acht 1962: Le Caporal épinglé 1962: Lulu 1963: Le Vice et la vertu 1964: Die Todesstrahlen des Dr. Mabuse 1965: Three Rooms in Manhattan 1969: Cäsar und Cleopatra (telefilm) 1972: État de siège 1975: Zeit des Friedens 1975: Eiszeit 1976: L'età della pace 1977: Die Geisel (telefilm) 1977: Der Alte (sèrie de televisió), episodi Konkurs 1977: Sanfter Schrecken (telefilm)
Ràdio 1947: Wir sind noch einmal davongekommen 1947: Das Salzburger große Welttheater, direcció de Hanns Korngiebel 1947: Major Barbara, direcció de Hannes Küpper (Berliner Rundfunk) 1948: Hiroshima, direcció d'Otto Kurth 1948: Karl Heinz Martin zum Gedenken 1950: Der öffentliche Ankläger, direcció de Rudolf Noelte 1950: Menschenwürde – Menschenrecht, direcció de Rudolf Noelte 1950: Die Teufelsgeige, direcció de Rudolf Noelte 1951: Der eingebildete Kranke, direcció de Walter Ohm (Bayerischer Rundfunk) 1953: Ulla Winblad oder Musik und Leben des Carl Michael Bellmann, direcció de Walter Ohm (BR/Radio Bremen/Südwestfunk) 1953: Arm wie eine Kirchenmaus, direcció d'Otto Kurth 1954: Das Jahr Lazertis, direcció de Karl Peter Biltz 1954: Ackermann und Tod, direcció de Hans Bernd Müller 1954: Die Caine war ihr Schicksal, direcció de Gert Westphal 1957: Abendstunde im Spätherbst, direcció de Walter Knaus 1958: Herrenhaus, direcció de Günther Rennert 1959: Der Kaiser von Amerika, direcció de Willi Schmidt 1963: Der Tartüff, direcció de Hans Lietzau 1974: Die fast makellose Sammlung. direcció de Friedhelm von Petersson Premis 1951: Kunstpreis de la ciutat de Berlín 1955: Premi del Senat de Berlín 1961: Membre de l'Acadèmia de les Arts de Berlín 1964: Nomenament honorífic com Staatsschauspieler 1973: Placa Ernst Reuter 1974: Creu de Comanador de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
Referències
Bibliografia Otto Eduard Hasse: O. E.: Unvollendete Memoiren. Goldmann Verlag, Múnich 1981, . Hans Knudsen: O. E. Hasse. Rembrandt-Verlag, 1960.
Enllaços externs
O. E. Hasse a https://www.synchronkartei.de O. E. Hasse a filmportal.de Arxiu d'O. E. Hasse a l'Acadèmia de les Arts de Berlín
Categoria:Actors de cinema alemanys Categoria:Actors de teatre alemanys Categoria:Actors de sèries de televisió alemanys Categoria:Directors de cinema alemanys Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Morts a Berlín Categoria:Actors de teatre polonesos Categoria:Actors de sèries de televisió polonesos Categoria:Actors de cinema polonesos Categoria:Directors de cinema polonesos Categoria:Artistes del voivodat de Gran Polònia Categoria:Morts el 1978 Categoria:Actors del voivodat de Gran Polònia Categoria:Actors alemanys morts al segle XX Categoria:Actors alemanys nascuts al segle XX Categoria:Actors polonesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1903