va ser un director i guionista de cinema argentí. Va ser ajudant de direcció en més de 30 pel·lícules. Els seus films combinen la fermesa narrativa del cinema estatunidenc clàssic i els temes socials del cinema polític de l'Argentina. El 2003 se li va concedir la nacionalitat espanyola per carta de naturalesa.

Biografia Des de la seva infància va ser un lector voraç i un cinèfil empedreït. Va estudiar anglès fins a convertir aquest idioma en la seva segona llengua. Respecte al cinema i la literatura, va decidir ser autodidacte. En l'adolescència va intentar ser contista i va fer un programa a Radio Nacional, en el qual llegia traduccions pròpies de Dylan Thomas.

Va tenir alguns acostaments al cinema com a muntador i sonidista a Rio de Janeiro i com a ajudant de producció a Buenos Aires. Finalment, a l'inici dels anys 1970 va començar a treballar com a ajudant de direcció de manera sistemàtica i professional. L'any 1967 es va radicar a Madrid i va tornar a Buenos Aires el 1974. Va continuar aprenent l'ofici del cinema treballant com a ajudant fins que, després de trenta llargmetratges assistint directors com Mario Camus, Vicente Aranda, Sergio Leone, Lewis Gilbert, Gordon Flemyng, Peter Collinson, Daniel Tinayre i Sergio Renán, va escriure un guió i va aconseguir realitzar la seva primera pel·lícula el 1978.

Va desenvolupar la seva tasca com a director, productor i guionista de cinema entre l'Argentina i Espanya, i esporàdicament als Estats Units d'Amèrica. Fou membre de l'Acadèmia Espanyola i va ser vicepresident de Directores Argentinos Cinematográficos (DAC) durant els dos anys en què des d'aquesta entitat es va promoure l'actual Llei de Cinema. L'any 2003 li va ser atorgada la nacionalitat espanyola per Reial decret, en reconeixement de la seva aportació a la cultura iberoamericana.

Al llarg de la seva filmografia s'observa una certa repetició en els elencs, i hi apareixen en més d'una ocasió actors com Juan Diego Botto, Cecilia Roth, José Sacristán i, el més destacat, Federico Luppi, a qui sovint s'ha considerat com l'actor fetitxe d'Aristarain, malgrat que aquest últim sempre ho ha negat. En la dècada dels 80, Aristarain va declarar que els seus mestres eren John Ford, Howard Hawks, Raoul Walsh, Nicholas Ray i John Huston.

En diverses entrevistes, Aristarain va parlar de les seves tres últimes obres, Martín (Hache), Lugares comunes (basada en la novel·la del seu cosí Lorenzo F. Aristarain) i Roma, com tres parts d'un mateix conjunt de pors.Adolfo Aristaraín a cinenacional.comAdolfo Aristarain: "Me jugué por una película honesta", La Nación, 11 de setembre de 2002

Filmografia Com a director La parte del león (1978) La playa del amor (1979) La discoteca del amor (1980) Tiempo de revancha (1981) Últimos días de la víctima (1982) The Stranger (1987) Un lugar en el mundo (1991) La ley de la frontera (1995) Martín (Hache) (1997)Aristaráin gana con 'Martín (Hache)' el Festival de Cine de La Habana, El País, 13 de desembre de 1997 Lugares comunes (2002) Roma (2004)

Intèrpret Dar la cara (1962) ...Extra

Assistent de direcció Una mujer (1975) Los superagentes biónicos (1977) La aventura explosiva (1977) Los superagentes y el tesoro maldito (1978)

Segon assistent de direcció Muchachos impacientes (1966) La muchachada de a bordo (1967) La bestia desnuda (1971)

Premis Premis Oscar Any Categoria Pel·lícula Resultat 1992 Millor pel·lícula estrangera Un lugar en el mundo Candidat

Premis Goya Any Categoria Pel·lícula Resultat 2002 Millor guió adaptat Lugares comunes Guanyador 1997 Millor director Martín (Hache) Candidat 1992 Millor pel·lícula estrangera de parla hispana Un lugar en el mundo Guanyador 2004 Millor director Roma Candidat 2004 Millor guió original Roma Candidat

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià Any Categoria Pel·lícula Resultat2002 Millor pel·lícula Lugares comunes Candidat 2002 Mejor guion Lugares comunes Guanyador 1997 Millor pel·lícula Martín (Hache) Candidat 1992 Millor pel·lícula Un lugar en el mundo Guanyador

Premis Cóndor de Plata Any Categoria Pel·lícula Resultat 1982 Millor pel·lícula Tiempo de revancha Guanyador 1982 Millor director Tiempo de revancha Guanyador 1982 Millor guió original Tiempo de revancha Guanyador 1983 Millor pel·lícula Últimos días de la víctima Candidat 1983 Millor director Últimos días de la víctima Guanyador 1983 Millor guió adaptat Últimos días de la víctima Guanyador 1993 Millor pel·lícula Un lugar en el mundo Guanyador 1993 Millor director Un lugar en el mundo Guanyador 1993 Millor guió original Un lugar en el mundo Guanyador 1998 Millor pel·lícula Martín (Hache) Candidat 1998 Millor director Martín (Hache) Guanyador 1998 Millor guió original Martín (Hache) Candidat 2002 Millor pel·lícula Lugares comunes Candidat 2002 Millor director Lugares comunes Candidat 2002 Millor guió adaptat Lugares comunes Candidat 2005 Millor pel·lícula Roma Guanyador 2005 Millor director Roma Guanyador 2005 Millor guió original Roma Candidat

Premis Konex Any Categoria Resultat 1981 Diploma al Mèrit: Millor Director de cinema de la història argentinaGuanyador 1994 Diploma al Mèrit: Millor Guionista de la dècadaGuanyador 2001 Konex de Platí: Millor Director de cinema de la dècadaGuanyador

Referències

Enllaços externs Notícies sobre Adolfo Aristarain a El País

Categoria:Guionistes de cinema argentins Categoria:Guionistes de televisió argentins Categoria:Directors de televisió argentins Categoria:Argentins d'ascendència basca Categoria:Escriptors de Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XXI Categoria:Guionistes de cinema del segle XX Categoria:Directors de cinema de Buenos Aires Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Escriptors argentins nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XXI