miniatura|Retrat d'Hiroshige, amb el seu cap afaitat, a l'edat de cinquanta anys, per Kunisada.
Les (o Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō) són una sèrie de gravats ukiyo-e creats per Utagawa Hiroshige després del seu primer viatge al llarg de la carretera de Tōkaidō el 1832. Aquesta carretera, que connectava la capital del shōgun (Edo) amb la capital imperial (Kyōto) constituïa una de les principals artèries de l'antic Japó. L'edició més coneguda de les postals és l'edició Hōeidō, però n'hi ha d'altres.
Són les estampes japoneses ukiyo-e més venudes. Ve just després de la sèrie Trenta-sis vistes del Mont Fuji de Katsushika Hokusai, obra que va establir aquesta nova temàtica principal de l'ukiyo-e, els gravats paisatgístics, o fūkei-ga, amb un enfocament especial en les "vistes famoses" (Meisho). Aquests gravats de paisatges van aprofitar al màxim les noves possibilitats ofertes per la representació occidental de la perspectiva, que per llavors els artistes japonesos ja havien assimilat bastant. Les sèries d'Hiroshige van tenir molt d'èxit no només al Japó, sinó també en els països occidentals.
Context històric La carretera de Tōkaidō miniatura|upright=1.2|Les cinc rutes del shogunat Tokugawa. Marcada amb una E la ruta de Tokaido. La Tōkaidō va ser una de les cinc rutes construïdes sota Tokugawa Ieyasu, una sèrie de carreteres que connectaven la històrica capital d'Edo amb la resta del Japó. La Tōkaidō connectava Edo amb la llavors capital imperial, Kyoto. Constituïa la més important i millor coneguda de totes aquestes, transcorrent al llarg de la costa est de Honshū. Al llarg d'aquesta ruta existien 53 diferents llocs que proporcionaven estables, menjar, i allotjament per als viatgers.
Hiroshige i la Tokaido En 1832, Hiroshige va viatjar al llarg de la Tōkaidō des d'Edo a Kyoto, com a part d'una delegació oficial que transportava cavalls que havien de ser presentats a la Cort Imperial.Oka, Isaburō. Hiroshige: Japan's Great Landscape Artist, pág. 75. Kodansha International, 1992. Els cavalls constituïen en si un regal simbòlic del Shogun, presentat anualment en reconeixement de l'estatus diví del Emperador.Hagen, Rose-Marie, and Rainer Hagen. Masterpieces in Detail: What Great Paintings Say, Vol. 2, pág. 357. Taschen, 2000.
Els paisatges de la travessa van causar una profunda impressió en l'artista, i aquest va crear nombrosos esbossos en el transcurs del viatge, en tant que al seu retorn va tornar per la mateixa ruta. Després de la tornada, immediatament va començar a treballar en els seus primers gravats de Les Cinquanta-tres estacions de Tokaido.Oka, Isaburō. Hiroshige: Japan's Great Landscape Artist, pág. 75. Kodansha International, 1992. Eventualment, produiria 55 gravats en tota la sèrie: una per cada estació, més una peça pel punt de partida i una altra pel final. Els primers gravats de la sèrie van ser publicats conjuntament per les cases especialitzades de Hōeidō i Senkakudō, amb l'arranjament de tots els gravats següents. Els gravats en fusta d'aquest estil normalment eren venuts pel preu d'entre 12 i 16 monedes de coure cada un, aproximadament el mateix que un parell de sandàlies de palla o un plat de sopa.Hagen & Hagen, Masterpieces in Detail, pág. 352. L'enorme èxit de Les Cinquanta-tres estacions de Tokaido va situar a Hiroshige com un dels més prominents i reeixits gravadors de l'Era Tokugawa.Goldberg, Steve. "Hiroshige" in Lives & Legacies: An Encyclopedia of People Who Changed the World - Writers and Musicians, Ed. Michel-André Bossy, Thomas Brothers & John C. McEnroe, pág. 86. Greenwood Press, 2001.
Hiroshige va continuar els seus treballs amb la sèrie Les seixanta-nou estacions de Kiso Kaidō, en cooperació amb Keisai Eisen, documentant cadascuna de les estacions de la Nakasendō (a la qual es refereix amb el nom alternatiu de Kiso Kaidō).
Les Cinquanta-tres estacions de la Tōkaidō (edició Hōeidō) A més de les cinquanta-tres estacions de Tokaido, la sèrie inclou una primera impressió de la sortida, Nihonbashi (el pont del Japó), i l'última impressió, Keishi (Kyoto), la capital imperial. №Gravat imprèsNúm. d'estació i nom catalàJaponèsTranscripció1600px|esquerraAbandonant Edo: Nihonbashi, "el pont del Japó"日本橋Nihonbashi2600px|esquerra1.ª estació: Shinagawa.品川Shinagawa3600px|esquerra2.ª estació: Kawasaki川崎Kawasaki4600px|esquerra3.ª estació: Kanagawa神奈川Kanagawa5600px|esquerra4.ª estació: Hodogaya程ヶ谷, 保土ヶ谷Hodogaya6600px|esquerra5.ª estació: Totsuka戸塚Totsuka7600px|esquerra6.ª estació: Fujisawa藤沢Fujisawa8600px|esquerra7.ª estació: Hiratsuka平塚Hiratsuka9600px|esquerra8.ª estación: Oiso大磯Oiso10600px|esquerra9.ª estació: Odawara小田原Odawara11600px|esquerra10.ª estació: Hakone箱根Hakone12600px|esquerra11.ª estació: Mishima三島Mishima13600px|esquerra12.ª estació: Numazu沼津Numazu14600px|esquerra13.ª estació: Hara原Hara15600px|esquerra14.ª estació: Yoshiwara吉原Yoshiwara16600px|esquerra15.ª estació: Kambara蒲原Kanbara17600px|esquerra16.ª estació: Yui由井, 由比Yui18600px|esquerra17.ª estació: Okitsu興津Okitsu19600px|esquerra18.ª estació: Ejiri江尻Ejiri20600px|esquerra19.ª estació: Fuchū府中, 駿府Fuchū21600px|esquerra20.ª estació: Mariko鞠子, 丸子Mariko22600px|esquerra21.ª estació: Okabe岡部Okabe23600px|esquerra22.ª estació: Fujieda藤枝Fujieda24600px|esquerra23.ª estació: Shimada島田Shimada25600px|esquerra24.ª estació: Kanaya金屋, 金谷Kanaya26600px|esquerra25.ª estació: Nissaka日坂Nissaka27600px|esquerra26.ª estació: Kagegawa掛川Kagegawa28600px|esquerra27.ª estació: Fukuroi袋井Fukuroi29600px|esquerra28.ª estació: Mitsuke見附Mitsuke30600px|esquerra29.ª estació: Hamamatsu浜松Hamamatsu31600px|esquerra30.ª estació: Maisaka舞阪Maisaka32600px|esquerra31.ª estació: Arai荒井, 新居Arai33600px|esquerra32.ª estació: Shirasuka白須賀Shirasuka34600px|esquerra33.ª estació: Futagawa二川Futagawa35600px|esquerra34.ª estació: Yoshida吉田Yoshida36600px|esquerra35.ª estació: Goyu御油Goyu37600px|esquerra36.ª estació: Akasaka赤坂Akasaka38600px|esquerra37.ª estació: Fujikawa藤川Fujikawa39600px|esquerra38.ª estació: Okazaki岡崎Okazaki40600px|esquerra39.ª estació: Chiryu地鯉鮒, 知立Chiryu41600px|esquerra40.ª estació: Narumi鳴海Narumi42600px|esquerra41.ª estació: Miya宮Miya43600px|esquerra42.ª estació: Kuwana桑名Kuwana44600px|esquerra43.ª estació: Yokkaichi四日市Yokkaichi45600px|esquerra44.ª estació: Ishiyakushi石薬師Ishiyakushi46600px|esquerra45.ª estació: Shōno庄野Shōno47600px|esquerra46.ª estació: Kameyama亀山Kameyama48600px|esquerra47.ª estació: Seki関Seki49600px|esquerra48.ª estació: Sakanoshita坂ノ下Sakanoshita50600px|esquerra49.ª estació: Tsuchiyama土山Tsuchiyama51600px|esquerra50.ª estació: Minakuchi水口Minakuchi52600px|esquerra51.ª estació: Ishibe石部Ishibe53600px|esquerra52.ª estació: Kusatsu草津Kusatsu54600px|esquerra53.ª estació: Otsu大津Otsu55600px|esquerraEl final de la Tōkaidō: Arribada a Kioto.京師Sanjō Ōhashi en Keishi ("La capital")
Impacte a Occident Durant la seva estada a París, Vincent Van Gogh va ser un àvid col·leccionista d'ukiyo-e, i va comprar juntament amb el seu germà una col·lecció de nombrosos gravats a la galeria S. Bing.Cliff Edwards (1989); Van Gogh and God: A Creative Spiritual Quest", pág. 90. Loyola Press, Aquesta col·lecció incloïa treballs de Les Cinquanta-tres estacions de Tokaido, i a partir d'aquesta Van Gogh va incorporar elements estilístics de la seva col·lecció al seu propi treball, com ara colors brillants, detalls naturals i perspectives alternatives.Edwards. Van Gogh and God, pág. 94 En la seva correspondència personal va arribar a manifestar: "...tots els meus treballs estan fonamentats en l'art japonès…", i va descriure als impressionistes com "els japonesos de França".Edwards. Van Gogh and God, pág. 93
L'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright era un entusiasta col·leccionista de gravats d'Hiroshige, incloent aquells pertanyents a la sèrie de Les Cinquanta-tres estacions de Tokaido. El 1906 es va quedar amb la primera retrospectiva de l'obra d'Hiroshige a l'Art Institute of Chicago, descrivint-aquesta en el catàleg de l'exposició com una de "les més valuoses contribucions mai fetes al món de l'art".Penny Fowler (2002), Frank Lloyd Wright: Graphic Artist, Pomegranate, pág. 30. Dos anys més tard, va aportar peces de la seva pròpia col·lecció per a una altra exhibició d'ukiyo-e en l'Art Institute. Wright fins i tot va dissenyar l'espai de la galeria on seria l'exposició, que en aquell moment era l'exhibició oriental més gran del seu temps. Apreciant els gravats tant a nivell professional com per la seva estètica, en va extreure algunes idees sobre la naturalesa del disseny d'estructures.Fowler, Frank Lloyd Wright, pág. 31
Referències
Enllaços externs
Digital museum:different editions of the series
Categoria:Ukiyo-e Categoria:Paisatges