S'anomena contracimera de Gènova les activitats organitzades pel moviment antiglobalització del 19 al 22 de juliol de 2001 com a resposta a la cimera del G8 que es realitzà durant aquells dies a la ciutat italiana de Gènova.
La contracimera va saltar a la primera pàgina dels diaris de tot el món a causa de la gran violència dels enfrontaments entre la policia i els manifestants, en els quals morí a causa del tret carabiniere (en defensa pròpia, segons una polèmica sentència judicial), el jove activista Carlo Giuliani.
Des de llavors s'han dictat diverses sentències judicials condemnant l'Estat italià pels abusos i la violència de les forces de l'ordre, malgrat els 250 casos arxivats per la dificultat de reconèixer la identitat del policia concret que va cometre l'homicidi.
Polèmica abans de la cimera Des de les manifestacions contra la cimera de l'OMC a Seattle de 1999, cada reunió d'un organisme internacional que el moviment antiglobalització considera il·legítim (G8, Banc Mundial, OMC, OTAN), provocaven una forta resposta de la ciutadania, convocant-se grans mobilitzacions que solien acabar amb enfrontaments entre els cossos repressius i els manifestants.
És per això que la decisió de realitzar la cimera del G8 a Gènova va suscitar dubtes ja mesos abans de la trobada, car no es considerava una ciutat adequada per a garantir la gestió de l'ordre públic. Les autoritats van recomanar als habitants de Gènova abandonar la ciutat aquell cap de setmana, mentre els mitjans de comunicació realitzaven una intensa cobertura de les mesures de seguretat adoptades, com els grans contenidors amb els quals es va tancar la zona rossa, o el segellat del clavegueram per temor a suposats atacs terroristes.
La ciutat blindada miniatura|Divisió de la ciutat en zones segons la modalitat d'accés Nogensmenys, a Gènova van ser destinats 20.000 policies i militars. La ciutat va ser dividida en tres zones, segons la modalitat d'accés:Informe de los Monos Blancos ante la comisión de investigación.
Zona rossa (Zona roja): es va definir així diversos quilòmetres quadrats al voltant d'on es mantindria la cimera del G8. Era una zona absolutament reservada, emmurallada mitjançant contenidors, a la qual només podien accedir els residents a través dels check points. Ha estat definida com la Fortezza di Genova.Artículo del periódico La Repubblica (en italiano) Zona gialla (Zona groga): una àmplia zona entorn de la zona roja, l'accés a la qual estava limitat. La resta de la ciutat: s'hi podia accedir lliurement.
A la pràctica, l'accés a tota la ciutat es va fer força complicat ja que es va tancar l'estació de tren, el port i l'aeroport, on es van col·locar bateries de míssils terra-aire. A més, es van col·locar llocs de control en totes les carreteres que arriben a la ciutat. Una de les mesures de seguretat va ser traslladar a Gènova l'instrumental necessari per deshabilitar temporalment els telèfons mòbils.
Abans de la cimera es van produir alguns avisos de bomba, la gran majoria falsos. Tot hi que va haver-hi dos paquets bomba amb conseqüències reals: un va ferir un policia i un altre a Cologn Monzese, secretària del controvertit periodista Emilio Fede.Noticia sobre los avisos bomba (italiano)Noticia policía herido (italiano)Noticia paquete bomba a Emilio Fede (italiano) En la tensa espera de la cimera molts genovesos van decidir abandonar la ciutat i molts comerços van tancar, barrant alguns els seus aparadors.
Convocatòria de la contracimera En aquest marc es creà el Genoa Social Forum (GSF), per a coordinar els 700 grups i associacions, de diferent ideologia i nacionalitat, determinats a protestar contra la cimera. El GSF demanà, a través dels seus portaveus, Vittorio Agnoletto i Lucca Casarini, la cancel·lació de la cimera. Argumentaren que la reunió dels cap d'estat i de governs era il·legítima, ja que uns pocs homes poderosos prendrien decisions que afectarien i condicionarien a pobles sense representació en el G8. També s'argumentà que la prohibició d'entrar a la zona rossa era una limitació a les llibertats constitucionals. El Govern no va acceptar la proposta, adduint els compromisos internacionals adquirits per Itàlia, per la qual cosa el GSF va decidir convocar la contracimera.
Desenvolupament de la contracimera Dijous 19 de juliol miniatura|Activistes antiglobalització acampant a l'Estadi Carlini El primer dia es desenvolupà una pacifica manifestació reivindicant els drets de les persones migrants extracomunitàries, en la qual participaren moltíssims grups socials i organitzacions polítiques, migrants i ciutadans genovesos. S'estimà una assistència d'unes 50.000 persones.
De mentre, continuaven arribant a Gènova grups organitzats i multitud de persones, amb la vista posada en les dues grans manifestacions de divendres i dissabte. Per allotjar als manifestants es van habilitar diverses infraestructures com poliesportius i estadis de futbol.
Divendres 20 de juliol La jornada del divendres va ser la més dramàtica. Va ser el dia en el qual el manifestant antiglobalització Carlo Giuliani va ser assassinat i en el qual es van produir majors desperfectes a la ciutat.
Accions dels col·lectius dins del GSF miniatura|Manifestació dels Tute Bianche a Corso Europa Dins del programa del Genoa Social Forum estaven previstos diversos actes reivindicatius en diferents indrets de la ciutat:
Una manifestació de treballadors en vaga des de Piazza Montano a Piazza Di Negro que es va desenvolupar sense incidents. Una manifestació de la Xarxa Lilliput, Xarxa Contra G8, Legambiente i la Marxa mundial de dones, des de Piazza Manin fins a una de les entrades de la zona rossa a Piazza Corvetto. Un acte de CIB Unicobas i la Xarxa pels drets globals a Piazza Paolo da Novi, dedicat a temes d'ocupació. En aquesta acte van aparèixer de forma imprevista manifestants del Bloc negre. Una manifestació dels Tute Bianche i altres grups des de l'Estadi Carlini amb intenció de violar la zona rossa mitjançant tècniques noviolentes, usant els seus cossos i protegits per cascos, proteccions de goma-escuma i escuts de polimetilmetacrilat. Una manifestació de Globalise Resistance des del Piazzale John Fitzgerald Kennedy amb intenció de sobrepassar pacíficament la zona rossa. Una manifestació convocada per Attac, ARCI, Rifondazione Comunista, Fiom Cgil, UDS i UDU des de Piazza Carignano. Attac-França, per la seva banda es va manifestar des de Piazzale Kennedy fins a Piazza Dante, on una noia i un ancià van aconseguir ultrapassar la zona rosa, essent detinguts sense oposar resistència. Al matí un grup d'activistes de Greenpeace van intentar arribar a la zona rossa amb un globus aerostàtic, però van ser bloquejats per la policia.
La tàctica del Bloc Negre D'altra banda, a Gènova estaven presents diversos grups amb la intenció de dur a terme accions a l'estil del Bloc negre. Cal destacar que encara que els mitjans de comunicació tendeixin a identificar-lo amb qualsevol acció violenta, els seus partidaris l'usen per a definir una tàctica més concreta, que pot resumir-se en:
L'ús de la violència contra objectes, no contra persones (encara que es permeti l'«autodefensa dels atac de les forces de l'ordre»). L'atac a propietats de multinacionals i de l'estat, mai a particulars ni a petits comerços (si bé és força comú creuar automòbils al carrer per a impedir el pas de la policia).
Per a desenvolupar aquesta estratègia un grup de manifestants va atacar, a primera hora del matí, una estació de servei de Q8, a fi de proveir-se de gasolina per a fabricar còctels molotov. esquerra|miniatura|Cotxe incendiat entre Via Montevideo i Tolemaide Des del migdia, activistes del Bloc negre participen de les manifestacions pacífiques provocant enfrontaments violents amb la policia, amb l'ús de còctels molotov, pedres i pals. Els cossos de seguretat van respondre amb gasos lacrimògens i diversos trets amb arma de foc (divuit segons les fonts policials, alguns recollits per fotògrafs).Una de las fotografías de la policía disparando Cal destacar que durant tota la jornada es van produir enfrontaments entre manifestants partidaris del Bloc negre i altres manifestants que intentaven mantenir el caràcter pacífic amb el qual s'havien convocat les manifestacions.
Sobre les 14:30, un petit grup s'allunyà del centre i es dirigí a la presó de Marassi. Els sis furgons blindats i els dos Land Rover Defender de la policia que custodiaven l'accés a la presó fugen llançant gasos lacrimògens. La porta de la presó va ser atacada amb pedres i còctels molotov.Transcripción de las declaraciones de uno de los policías en el juicio a 25 manifestantes, 8 de junio de 2004 (italiano)Quei no global li avrei manganellati , artículo de Il Secolo XIX, 2 de junio de 2004 (italiano)
Els fets de la presó de Marassi és un dels exemples que es posen per acusar la policia d'haver deixat actuar amb certa permissibilitat el Bloc negre, per a poder justificar el desmesurat ús de la força durant la cimera. Des del Genoa Social Forum i des de diversos mitjans de comunicació es denuncià que el Bloc negre es va moure lliurement durant els tres dies de la cimera i les escasses intervencions de la policia es van fer tard i de forma ineficaç. Aquesta ineficàcia va provocar que cap dels participants en les accions del Bloc Negre estigués entre el centenars de manifestants detinguts, a pesar que les autoritats coneixien on s'allotjaven molts dels grups afins. També es denuncià que moltes de les accions del Bloc negre van poder ser provocades per policies infiltrats. Aquestes acusacions es basen en les múltiples imatges (com les ja recollides en anteriors contracimeres) en les quals es veuen suposats manifestants del Bloc negre parlant tranquil·lament amb la policia.G8: «¿Parar al Black Bloc? No teníamos personal» , articulo en La Repubblica del 6 de agosto de 2001 (italiano)Artículo de Il Secolo XIX del 5 de mayo de 2004 (italiano)La presidente: eran 300, advertimos a la questura y a la prefettura, nadie intervino , artículo de Il Corriere della Sera del 26 de julio de 2001 (italiano)Vídeo del Black Bloc hablando con un carabiniere en Via Tolemaide (italiano)
Els enfrontaments de Via Tolemaide miniatura|Escuts de plàstic usats pels Tute Bianche Per Via Tolemaide passava la manifestació autoritzada dels Tute Bianche, una de les més nombroses, amb unes cent mil persones. El principi de la manifestació estava protegit per grans escuts de plàstic amb rodes i davant dels escuts hi anava una grup de mediació amb la policia format per diversos diputats i portaveus del Genoa Social Forum, als quals acompanyava un núvol de periodistes.
Quan la manifestació entrà a Via Tolemaide, uns 300 carabinieri a peu, amb blindats i camionetes entren al carrer. Quan la manifestació queda bloquejada davant de la policia, a l'altura del passatge subterrani de les vies del tren, es produeix un llançament de pedres (segons les declaracions dels periodistes i les imatges mostrades en el judici es tractaria d'entre dues i tres pedres, possiblement des d'un pont proper per gent aliena a la manifestació. La policia inicia immediatament un llançament massiu de gas lacrimogen per a després efectuar una forta càrrega contra els manifestants.Vídeo de la carga en Via Tolemaide , en YouTube
Els periodistes presents van manifestar l'incomprensible de l'actuació de les forces de seguretat, que haurien tolerat durant hores actes vandàlics de manifestants violents i carregaven contra la manifestació autoritzada després d'uns segons de contacte visual.