La invasió turca de Rojava, anomenada Operació Font de Pau (en turc: Barış Pınarı Harekâtı; en àrab: عملية نبع السلام) per l'Forces Armades de Turquia, és una operació militar en curs realitzada per les Forces Armades de Turquia i les faccions proturques de l'Exèrcit Lliure de Síria (NSA) contra l'Administració de Rojava i les seves milícies armades, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS). L'operació es va iniciar el 9 d'octubre de 2019, quan la Força Aèria Turca va atacar diverses ciutats frontereres, inclosa Ras al-Ayn.

Segons el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, l'operació té com a objectiu expulsar les FDS per crear una "zona segura" de 30 km de profunditat al nord de Síria per a poder reallotjar 3,6 milions de refugiats sirians que resideixen actualment a Turquia. Com que la zona d'assentament proposada es de majoria kurda, aquest reallotjament es vist com un intent d'arabització de la regió, és a dir, substituir la població kurda per població àrab a tot el territori.

Les Forces Armades Turques, l'Exèrcit Nacional de Síria i els seus aliats capturaren uns 4.820 quilòmetres quadrats amb 600 assentaments, incloent Ras al-Ayn, Tell Abyad, Manajir, Suluk, Mabrouka i tallaren l'autopista M4. Els reforços de l'exèrcit sirià es mouen per Raqqa, Manbij, Al-Tabqah, Kobani, Ayn Issa i Tell Tamer, per estar estacionats al llarg de la frontera turca. Les Forces Armades dels EUA es retiren completament de les governacions d'Alep i Raqqa i es retiren parcialment de la governació de Hasakah de Síria però van romandre a la governació de Deir ez-Zor.

L'octubre del 2019, l'Acord de Sotxi entre Erdoğan i Vladimir Putin va crear una zona d'amortiment de 30 quilòmetres al nord de Síria, que s'estenia des del riu Eufrates fins a Tall Abyad i des de Ras al-Ain fins a la frontera entre l'Iraq i Síria, excloent la ciutat de Qamishli. L'acord també va demanar que totes les forces de les Unitats de Defensa del Poble Kurd (YPG) es retiressin de la zona d'amortiment.

Antecedents L'agost del 2019, després de mesos d'amenaces turques d'envair unilateralment el nord de Síria, Turquia i els Estats Units van pactar un acord. Els Estats Units consideraven les Forces Democràtiques de Síria un dels seus principals aliats en la intervenció militar contra Estat Islàmic a Síria, mentre que Turquia el considera una branca del Partit dels Treballadors del Kurdistan, que considera un grup terrorista. L'acord dibuixava una "zona de seguretat" al nord de Síria, sota el pretext de "portar la pau a la zona", amb patrulles conjuntes entre l'exèrcit dels Estats Units i l'exèrcit de Turquia, alhora que permetia a l'administració kurdoàrab mantenir-se a les zones que tenia sota el seu control en aquell moment.

Malgrat l'inici oficial de les patrulles terrestres i la retirada de les Unitats de Protecció Popular (YPG) de la "zona de seguretat", les tensions van continuar augmentant a mesura que Turquia era més exigent amb els acords. Finalment, el President turc va plantejar obertament un ultimàtum a les FDS i, ignorat, va anticipar que l'acord d'agost finalitzaria a principis d'octubre.

Els preparatius per a l'ofensiva van començar a principis d'octubre, a partir de la retirada de les forces estatunidenques de les posicions properes a la frontera turca, després que el president turc, Recep Tayyip Erdoğan, tingués una trucada telefònica amb el president dels Estats Units, Donald Trump, sobre els plans per a una intervensió militar contra les zones controlades per les Forces Democràtiques de Síria. Si bé el govern dels Estats Units va declarar que no dona suport a l'ofensiva dirigida per Turquia, la Casa Blanca també va anunciar el 6 d'octubre de 2019 que no interferiria i que retiraria tot el personal dels Estats Units de la zona per evitar una possible xoc turco-estatunidenc. Mike Pompeo, secretari d'estat dels Estats Units, va negar que això suposés donar llum verda a les forces armades turques per atacar les FDS, mentre que un portaveu del kurdoàrab va anomenar la retirada com una traïció per part dels Estats Units.

El 8 d'octubre de 2019, els militars turcs van bombardejar un comboi de vehicles d'armes que anaven des de l'Iraq cap a Síria destinats per armar les FDS. Tot i això, les forces kurdoàrabs no va prendre represàlies i no van constar víctimes arran de l'atac aeri. El mateix dia, l'exèrcit sirià i les FDS van arribar a l'acord de traspassar el control de la ciutat de Manbij, i rodalia, per evitar que els militars turcs entressin a la ciutat.

Cronologia 550x550px|miniatura|Mapa del primers dies de l'ofensiva turca al nord-est de Síria (8-12 d'octubre)|cap

9 d'octubre de 2019 L'operació va començar el 9 d'octubre de 2019, amb atacs aeris turcs sobre les poblacions de Tell Abyad i Ras al-Ayn sota control de les Forces Democràtiques de Síria (FDS), on milers de persones van haver de fugir de la ciutat, direcció Ain Issa i Qamixli. La data coincideix amb aniversari de l'expulsió líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, de Síria el 1998 pel govern de Hafez al-Assad.

Com a resposta als atacs, les FDS van anunciar que havien de detenir les operacions contra Estat Islàmic i que dos civils havien estat assassinats. A més a més, van demanar als Estats Units que declaressin Rojava com a zona d'exclusió aèria.

Al final del dia, l'exèrcit turc va confirmar que la fase terrestre de l'operació havia començat des de tres punts, incloent Tell Abyad.

10 d'octubre de 2019 L'exèrcit turc va anunciar que havien abatut 181 milicians al nord de Síria i que 14.000 rebels participarien en l'ofensiva. Al llarg llarg, les forces turques van aconseguir capturar una quinzena de localitats i, segons les FDS, un projectil va explotar sobre els murs d'una presó amb mombres d'Estat Islàmic capturats, que van aconseguir fugir.

El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va afirmar aquell dia que havien estat assassinats 109 combatents de les FDS, així com un nombre no especificat de combatents ferits i capturats. En un discurs als legisladors del seu partit AKP, Erdogan també va amenaçar amb "inundar" Europa amb 3,6 milions de refugiats si els estats continuaven criticant l'operació militar, sobretot si la titllaven d'invasió.

Es calcula que 70.000 persones van haver de fugir de les ciutats frontereres després del bombardeijos turcs.

Segons el Ministeri de Defensa Nacional de Turquia, un soldat turc va ser abatut per la YPG.

11 d'octubre de 2019 A la ciutat de Qamishli, un cotxe bomba d'una cèl·lula dorment d'Estat Islàmic (EI) va assassinar 5 civils, mentre artilleria turca era llançada contra una presó propera i cinc membres d'EI, sota custòdia del FDS, van poder escapar.

A la ciutat de Kobanî, una base de forces especials dels EUA van rebre forts bombardejos per part de l'artilleria turca; les tropes nord-americanes no van prendre represàlies, però es van acabar retirant de la ciutat.

La BBC va informar que 100.000 persones van fugir de les seves cases. La Mitja Lluna Roja Kurda (Heyva Sor en kurd) va confirmar que, fins al moment, hi havia hagut 11 assassinats civils. L'exèrcit de Turquia va confirmar la mort d'un soldat i va dir que altres tres havien estat ferits.

El Ministeri de Defensa Nacional de Turquia va anunciar que tres soldats havien mort, dos dels quals van morir en un atac de morter a una base militar turca dins de territori sirià.

12 d'octubre de 2019 Les forces armades turques i l'exèrcit nacional de Síria asseguren haver arribat a la carretera M4, a 32 km de profunditat al territori sirià i haver tallat efectivament la línia de subministrament entre Manbij i Qamixli. SNA també va anunciar que havien capturat fins a 18 poblacions properes a la carretera M4, a l'est de Raqqa.

Segons fonts kurdes i confirmat per SOHR, l'activista i política Hevrin Khalaf va ser executada prop de Qamixli per tropes proturques. SOHR va informar a més que almenys 9 persones havien estat executades per les tropes proturques als vorals de les carreteres.

Les forces turques informen haver capturat Ras al-Ayn, però les FDS van negar-ho.

13 d'octubre de 2019 Les FDS va confirmar que 785 persones detingudes i vinculades a Estat Islàmic havien escapat d'un camp de detenció amb direcció les àrees controlades per les forces proturques. Les tropes estatunidenques van evacuar la ciutat d'Ain-Issa, segons Washington Post.

El secretari de Defensa dels Estats Units, Mark Esper, va dir que els Estats Units tenia previst evacuar els 1.000 soldats restants del nord de Síria. Els Estats Units també van informar a les FDS la seva intenció de retirar-se de les bases militars a Manbij i Kobani.

Les forces armades turques i l'exèrcit nacional de Síria van capturar totalment Tall Abyad a la tarda segons el SOHR.

Poc després de la presa de Tall Abyad per part de Turquia i el SNA, es va arribar a un acord entre el govern sirià i les FDS pel qual es permetria a l'exèrcit sirià entrar a les ciutats de Kobanî i Manbij per tal de dissuadir una possible ofensiva militar turca en aquestes zones. El portaveu del Consell Militar de Kobani, azloum Abdi, va sentencias: "Si hem d'escollir entre fer concessions o el genocidi del nostre poble, escollim la vida de la nostra gent".

14 octubre 2019 Les forces russes i sirianes informar que s'havien desplegat a primera línia, entre les zones controlades pel Consell Militar de Manbij. SOHR va informar que les forces dels Estats Units van intentar obstaculitzar el desplegament rus i sirià a la regió.

SOHR va informar d'enfrontaments a Ras Al-Ayn i rodalia, on les forces turques van intentar encerclar completament la ciutat i arribar a la carretera que connecta Ras Al-Ayn i Tal Tamr. A més a més, va informar d'un bombardeig a la ciutat fronterera d'Al-Darbasiyyah sobre cases civils que van causar 4 ferits.

El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, va dir en una roda de premsa que Turquia havia rebut el vist-i-plau de Rússia per entrar a la ciutat de Kobani. El ministre turc de Defensa Nacional, Hulusi Akar, va dir que Tal Abyad i Ras al-Ayn estaven sota control turc.

L'exèrcit sirià es va desplegar a la ciutat d'Al-Thawrah, així com Ayn Issa, Tell Tamer, 6 km de la frontera Síria-Turquia, la presa de Tabqa i diverses ciutats i pobles de la Governació d'Al-Hasakah.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar que tot el personal dels Estats Units es retiraria de Síria, excepte de la base d'Al-Tanf.

15 octubre 2019 SOHR va informar que les FDS van aconseguir alliberar tres poblacions de les rodalies de Ras al-Ayn.

El president de Turquia va afirmar que fins a 1.000 quilòmetres quadrats havien estat capturats per les seves tropes.

Les forces de l'exèrcit sirià van començar a entrar a la ciutat de Manbij, segons SOHR, però van ser bloquejades per les tropes nord-americanes quan intentaven entrar a Kobani. Les forces de l'exèrcit sirià també van entrar a Al-Thawrah.

16 octubre 2019 Segons el SOHR, es va informar de forts bombardejos i atacs aeris de les forces turques a Ras al-Ayn, i diverses poblacions circumdants. El SOHR va informar a més que les forces turques i les faccions aliades havien llançat una ofensiva a gran escala aconseguint avenços importants a la ciutat de Ras al-Ayn. El president turc va anunciar que Turquia controlava més de 1200 quilòmetres quadrats des de l'inici de l'operació.

L'exèrcit rus es va desplegar prop de Kobani, segons SOHR. El SOHR també va informar que l'Exèrcit sirià havia finalitzat el seu desplegament a Ayn Issa. L'exèrcit sirià va entrar a la ciutat de Kobanî.

Les forces dels Estats Units, després de retirar-se de la seva base aèria a prop de Kharab Ashk, al sud de Kobanî, la van bombardejar i destruir amb atacs aeris. La base aèria era la base nord-americana més gran de Síria, capaç d'aterrar C-130 i també avions de transport pesat C-17. També es van retirar i destruir la base de Lafarge.

Alto al foc (17-29 d'octubre de 2019)