El marquesà és una col·lecció de dialectes de la Polinèsia est i central, dins del grup de les llengües marquèsiques, parlat a les Illes Marqueses de la Polinèsia Francesa.
Generalment se subdivideix en dos grups, el marquesà del nord (ʻEo ʻenana) i el marquesà del sud (ʻEo ʻenata).
Varietats dialectals El marquesà del nord s'estén bàsicament per les illes del nord, mentre que el marquesà del sud ho fa per les illes del sud, a més de l'illa d'Ua Huka, al nord.
La diferència més clara entre les varietats és que el marquesà del nord empra el so on el del sud utilitza o (oclusiva glotal sorda); així com on el sud usa . Per exemple: M. del nordM. del sudhakafana"badia"haʻefaʻe"casa"koeʻoe"tu" (singular)Ua HukaUa Huna(nom de l'illa)
Els dialectes del nord es divideixen més o menys en quatre grups: Tai Pi, parlat al terç oriental de Nuku Hiva, i segons alguns lingüistes, una llengua diferent. Teiʻi, parlat a la Nuku Hiva occidental. Ua Pou oriental. Ua Pou occidental.
Els dialectes del sud es divideixen més o menys en tres grups: Pepane: a la Hiva Oa oriental i a Ua Huka. Fatu Hiva. Nuku: a la Hiva Oa occidental i a Tahuata.
Referències
Categoria:Llengües polinèsies Categoria:Illes Marqueses