miniatura|Henri Decoin, nadador en 1913 miniatura|Henri Decoin com a soldat, 1919 Henri Decoin (París, 18 de març de 1890 – 4 de juliol de 1969) va ser un guionista i director de cine francès, que va dirigir més de 50 pel·lícules entre 1933 i 1964.5624 Archives de Paris en ligne , V4E 5624, També havia estat nedador i va guanyar el títol nacional el 1911 i va ocupar el rècord nacional en 500 m lliures. Va competir en els 400 m lliures als Jocs Olímpics d'Estiu de 1908 i en el torneig de waterpolo als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912.
Biografia Durant la Primera Guerra Mundial Decoin va lluitar com a pilot. Després va treballar com a periodista esportiu a L'Auto, L'Intransigeant i Paris-Soir. En 1926 va publicar el seu primer llibre, influït pel dadaisme, l'experimental i guanyador de premi Quinze Combats, en què un boxejador veu una partida de boxa subjectivament, i el 1933 va dirigir la seva primera pel·lícula, Les requins du pétrole.
Era conegut per abordar molts gèneres; amb adaptacions de Georges Simenon com Les Inconnus dans la maison (1942) - amb Raimu en un dels seus famosos papers, i La Vérité sur Bébé Donge (1952), pel·lícules històriques com L'Affaire des poisons (1955), i La Masque de fer (1962), pel·lícules d'espionatge com la Chatte (1958), policíaques com Razzia sur la chnouf (1955) i Le Feu aux poudres (1957), drames psicològics com Le Domino vert (1935) (on va veure per primer cop la seva esposa, Danielle Darrieux), i Les amoureux sont seuls au monde (1948) i fins i tot una estranya pel·lícula de cinema negre com Entre onze heures et minuit (1949). Va treballar amb estrelles del cinema francès com Jean Marais, Louis Jouvet, Juliette Gréco, Lino Ventura, Corinne Calvet, Anouk Aimée, Jeanne Moreau i Jean Gabin.
Va dirigir Darrieux en diverses pel·lícules, i la va acompanyar a Hollywood el 1938 mentre firmava un contracte amb Universal Pictures. Va aprofitar per observar com es feien les pel·lícules a Hollywood i va tornar a França amb aquestes tècniques apreses. Decoin va ser un dels directors més prolífics de la seva època.
Vida personal Decoin es va casar quatre vegades. El seu segon matrimoni fou amb l'actriu i cantant Danielle Darrieux. Va tenir dos fills, Jacques Decoin (1928–1998) i Didier Decoin (n. 1945), també un destacat guionista.
Filmografia
1931: À bas les hommes (curtmetratge) 1933: Les Requins du pétrole 1933: Toboggan 1933: Les Bleus du ciel 1935: J'aime toutes les femmes 1935: Le Domino vert 1937: Abus de confiance 1937: Mademoiselle ma mère 1938: Retour à l'aube 1939: Battement de cœur 1941: Premier Rendez-vous 1942: Les Inconnus dans la maison 1942: Mariage d'amour 1942: Le Bienfaiteur 1943: L'Homme de Londres 1943: Je suis avec toi 1946: La Fille du diable 1947: Non coupable 1947: Les Amants du pont Saint-Jean 1947: Les amoureux sont seuls au monde 1948: Entre onze heures et minuit 1949: Au grand balcon 1950: Trois Télégrammes 1951: Avalanche 1951: Clara de Montargis 1951: La Vérité sur Bébé Donge 1952: Le Désir et L'Amour 1952: Les Amants de Tolède 1953: Secrets d'alcôve (segment) 1953: Dortoir des grandes 1954: Bonnes à tuer 1954: Les Intrigantes 1955: Razzia sur la chnouf 1955: L'Affaire des poisons 1957: Folies-Bergère 1957: Le feu aux poudres 1957: Tous peuvent me tuer 1957: Charmants Garçons 1958: La Chatte 1958: Pourquoi viens-tu si tard ? 1959: La Chatte sort ses griffes 1959: Nathalie, agent secret 1961: Tendre et Violente Élisabeth 1961: Maléfices 1961: La Française et l'Amour (segment) 1961: Le Pavé de Paris 1962: Le Masque de fer 1963: Casablanca nid d'espions 1963: Les Parias de la gloire 1964: Nick Carter va tout casser
Autor dramàtic 1932: Hector, théâtre de l'Apollo 1937: Jeux dangereux, escenografia Alfred Pasquali, théâtre de la Madeleine 1936: Normandie, escenografia Alfred Pasquali, théâtre des Bouffes-Parisiens 1952: Oublions le passé
Referències
Bibliografia Thomas Bauer, Henri Decoin, sportsmane, Limoges : Presses, universitaires de Limoges, 2018, 282 p. Raymond Chirat, Henry Decoin, 1890-1969, Avant-Scène du cinéma, collection Anthologie du cinéma, 1973 Yves Desrichard, Henri Decoin : un artisan du cinéma populaire, Bibliothèque du film - Durante éditeur, 2003 Didier Decoin, Henri ou Henry : le roman de mon père, Stock, 2006
Enllaços externs
Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Guionistes parisencs Categoria:Morts el 1969 Categoria:Esportistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Categoria:Esportistes parisencs Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França) Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1890