Georges Rouquier (Lo Vièlh Lunèl, Erau, 23 de juny de 1909 - París, 19 de desembre de 1989) fou un actor i director de cinema francès.
Biografia La seva mare regentava una botiga de queviures i el seu pare gestionava una empresa lletera amb un dels seus oncles. El seu pare va morir a Verdun el febrer de 1915; la seva mare està carregada de deutes i hagué de deixar el seu negoci. Als 16 anys va treballar de linotipista a Paris-Soir i va provar sort per primera vegada al cinema amb 2.500 francs per realitzar Vendanges en 1929, però va haver d'esperar fins al 1942 perquè el productor Étienne Lallier acceptés finançar-lo i llançar la seva carrera.
Va ser particularment famós entre els afeccionats al cinema pels seus documentals originals, especialment el seu díptic de Farrebique (1947) i, 38 anys més tard, Biquefarre, ficcions rodades a Gotrens, sense actors, la seva família i els veïns. Aquestes ficcions documentades són cròniques de la vida de pagesos a la Roergue de la postguerra. Malgrat la controvèrsia - Farrebique és fortament criticada pel reconegut dialogista Henri Jeanson - la pel·lícula fou projectada fora de competició al 1r Festival Internacional de Cinema de Canes, però exclosa de la selecció oficial. Va obtenir un premi especialment creat, el Premi Internacional de la Crítica. A continuació, és exhibida en primícia a l'Opéra de París, en presència de Paul Ramadier, president del Consell, mandatari del president Vincent Auriol.
RKO Pictures, la famosa companyia de distribució nord-americana, va comprar els drets sobre la pel·lícula, la va distribuir i la va projectar al cinema Madeleine de París, al mateix temps que Saludos Amigos de Walt Disney, com a llançament nacional. Farrebique va obtenir el primer lloc en entrades venudes en una sola setmana i Georges Rouquier va obtenir, a més de la seva distinció a Canes, el Gran Premi del Cinema Francès, la Medalla d'Or a Venècia i el Grand Epi d'Or a Roma.
Farrebique s'estudia a les universitats nord-americanes com a model del gènere, que explica per què Francis Ford Coppola i Steven Spielberg li donaren suport i que, amb l'ajuda d'acadèmics, obtindrà un finançament de capital nord-americà del National Endowment for the Humanities pel seu darrer llargmetratge Biquefarre, el 1983, amb els mateixos personatges interpretats pels mateixos locals no actors, exposant, en aquesta ficció documental, el món camperol i els seus problemes al tombant de la dècada de 1980. És en aquests anys de evolució del món agrari que coneix i influeix en Yves Garric.
També són apreciats els seus documentals sobre les professions, sempre oscil·lant entre la ficció i la realitat documental.
Marcat per Nanook of the North de Robert Flaherty, sempre li retrà un homenatge a través dels seus documentals i també a les seves referències cinematogràfiques: Charlie Chaplin, Dziga Vertov, Oleksandr Dovjenko, Sergei Eisenstein, Jean Vigo i Marcel Carné, a que no copia, sinó que afirma un estil personal i original.
Georges Rouquier, mort el desembre del 1989, és enterrat al cementiri de Montparnasse de París (6a divisió)
Homenatges Se li dedica un espai, lloc de memòria i descobriment de l'obra del pare del documental a Gotrens.
Se li ha dedicat nombrosos homenatges en cine-clubs i cinemes art i assaig.
France Inter ha dedicat diversos programes a aquest cineasta independent i defensor del món rural.
Filmografia Director Curtmetratges 1929: Vendanges 1942: le Tonnelier - Documental 1944: Le Charron, La part de l'Enfant, L'Économie des Métaux, 3 curtmetratges de comanda per escapar del STO 1948: L'Œuvre scientifique de Pasteur - en col·laboració amb Jean Painlevé 1949: Le Chaudronnier - Film de comanda 1951: Le Sel de la terre - Pel·lícula sobre la Camarga per demostrar les bondats del pla Monnet 1951: Opération du Spondylogisthésis i Arthroplastie de la hanche - Documentals – les seves primeres pel·lícules en color 1952: Un jour comme les autres – Documental sobre la prevenció dels accidents de treball 1952: Le Lycée sur la colline - Documental per l'Éducation Nationale 1953: Malgovert film « industrial » a l'embassament de Tignes 1954: Lourdes et ses miracles - Trilogia (amb Jacques Demy com assistent) 1955: La Bête noire - Curtmetratge sobre la Frégate Renault 1955: Arthur Honegger – premi a la pel·lícula d'art a la 18a Mostra Internacional de Cinema de Venècia 1958: Une Belle Peur - Curtmetratge sobre la prevenció d'accidents 1959: Le Notaire de Trois-Pistoles - Curtmetratge 1960: Le Bouclier - Curtmetratge sobre prevenció i seguretat 1963: Sire le Roy n'a plus rien dit - Curtmetratge sobre els mobles francocanadencs dels segles - 1976: Le Maréchal Ferrant - Curtmetratge - César al millor curtmetratge documental en 1978
Llargmetratges 1946: Farrebique 1954: Sang et Lumières (Sangre y luces) sobre la narració de Joseph Peyré Sang et Lumières 1957: SOS Noronha 1983: Biquefarre - Ficció - Premi especial al Festival de Venècia
Intèrpret 1957: Lettre de Sibérie de Chris Marker- Veu 1957: Le Bel Indifférent de Jacques Demy - Veu 1965: Mandrin, bandit gentilhomme de Jean-Paul Le Chanois 1967: Pitchi-Poï 1968: Jeff de Jean Herman 1969: Z de Costa-Gavras 1970: Nous n'irons plus aux bois de Georges Dumoulin 1972: Le Secret des Flamands de Robert Valey - Televisió 1972: Beau Masque de Bernard Paul 1981: L'Amour nu de Yannick Bellon amb Folon
Productor de televisió 1972: Les Saisons et les Jours per la 3a cadena de l'ORTF (estació de Lille), jfins 1973
Guionista 1946: Farrebique 1957: SOS Noronha amb Boileau-Narcejac 1983: Biquefarre – amb la seva esposa Maria Signorini Publicacions Georges Rouquier, Album de Farrebique, Fortuny, 1947 Recompenses Gran Premi Internacional de la Crítica al 1r Festival Internacional de Cinema de Canes de 1946 per Farrebique Gran Premi del Cinema Francès Medalla d'or a Venècia Gran espiga d'or a Roma César 1978: César al millor curtmetratge documental per Le Maréchal Ferrant
Referències
Bibliografia Philippe Haudiquet, Georges Rouquier, Images en bibliothèque, 1989 Dominique Auzel, Georges Rouquier Cinéaste Poète & Paysan, éditions du Rouergue, 1993 Dominique Auzel, Georges Rouquier. De Farrebique à Biquefarre, Cahiers du Cinéma, Petite Bibliothèque des Cahiers du Cinéma, 2002 Georges Rouquier, Images documentaires, numéro 64, 2008
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Persones de l'Erau Categoria:Morts a París Categoria:Artistes de la regió d'Occitània Categoria:Artistes occitans Categoria:Morts el 1989 Categoria:Nascuts el 1909