Giuditta Vannini, també anomenada sor Giuseppina Vannini (Roma, 7 de juliol de 1859 - Roma, 23 de febrer de 1911) fou una religiosa italiana, cofundadora (juntament amb el pare Luigi Tezza) de la congregació de les Filles de sant Camil. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia Giuseppina Vannini (el seu nom de fonts real era Giuditta), nascuda a Roma el 1859 a Roma, era la mitjana dels tres fills que van tenir Angelo Vannini i Annunziata Papi. El seu pare va morir sobtadament el 1865 i l'any següent va perdre també la mare. La seva germana gran, Giulia, va ser confiada a les Germanes de Sant Josep i el germà, Augusto, va criar-se amb la família d'un oncle matern. Ella va ser acollida en un orfenat de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, el Conservatori Torlònia a Roma, on va estar-s'hi fins al vint-i-un anys.

Va estudiar per a mestra de parvulari, i un cop obtingut el títol, va sentir vocació per la vida religiosa. El març de 1883 va entrar al noviciat de les Filles de la Caritat, a Siena, però un mes més tard van fer-la tornar a Roma tot al·legant que «tenia necessitat de provar la vida del món abans de rebre els hàbits sants» i que la seva salut no era bona. L'any següent va tornar a Siena i un cop acabat el noviciat va ser destinada, com a monja mestra de parvulari, primer a Montenero (Liorna) i després a Bracciano (Roma). Tot i la seva vocació, les Filles de la Caritat no la van considerar apta per a la vida religiosa i la van secularitzar.

La superiora del Conservatori Torlonia, que havia estat pera a ella la guia materna que no va poder tenir, va ajudar-la a superar aquell desencís i li va trobar un refugi en el convent que les Germanes del Sagrat Cor tenien a Roma. Però allà Vannini es trobava fora de lloc i desitjava poder tornar a treballar amb les Germanes de la Caritat. El 1889 va trobar feina en la comunitat que les filles de la -Caritat tenien a Portici i s'ocupava de les alumnes externes de l'escola. Però un cop més no va ser acceptada, suposadament per enveges d'algunes religioses, i va tornar a Roma, per estar-se a casa d'una tia seva.

Finalment, als trenta-dos anys, després d'un retir espiritual va veure la possibilitat de fer un canvi en la seva vida. Hi va conèixer el pare Luigi Tezza, de l'orde dels Camils que havia estat encarregat de restaurar els terciaris camils, però havia hagut d'abandonar el projecte en ser nomenat procurador general de l'orde i també per la manca de recursos econòmics. Tezza va proposar-li la fundació de l'orde de les Filles de Sant Camil. Després d'una breu reflexió, va acceptar la tasca i el mes de gener de 1892 se'n va viure amb altres dues dones —Teresa Eliseo i Vittoria Panetti— que s'hi uniren per a fundar la nova congregació. El 2 de febrer de 1892, després d'obtenir l'autorització del cardenal vicari de Roma, les tres aspirants reben, del superior general dels pares camils, la capa amb la creu vermella distintiva d'aquesta orde. El mes següent, el 19 de març Vannini vesteix l'hàbit religiós i pren el nom de Sor Giuseppina, alhora que s'estableixen les regles de l'orde, que té com a principi fonamental l'assistència de persones malaltes «també a domicili i a risc de la pròpia vida». Aviat altres dones es van unir a la nova comunitat i a finals de 1892 n'eren ja catorze.

L'autorització definitiva del papa Lleó XIII per al nou orde va va trigar a causa d'un decret de la congregació de bisbes i regulars que no permetia l'obertura de noves cases religioses femenines a Roma sense l'autorització papal i el fet que ja s'hi haguessin establert les Filles de San Camil es considerava un acte contrari al decret.

El desembre de 1895 Vannini va professar els vots perpetus i, en unes eleccions secrete va ser elegida oficialment superiora general de les Filles de San Camil, tot i que des del principi havia estat al front de la comunitat.

La Mare Vannini es va mantenir sola a l'hora de gestionar l'origen religiós naixent, que mentrestant augmentava encara amb noves cases a Itàlia i Argentina. Malgrat la seva mala salut, la Mare Vannini mai va incomplir els seus compromisos i finalment, el 21 de juny de 1909, va obtenir el Decret d'establiment de l'institut en una congregació religiosa amb el títol de Filles de Sant Camil.

El 1910 finalment va caure malalt de cor i es va veure obligat a passar els últims dies al llit. Va morir a Roma el 23 de febrer de 1911.

Culte El papa Joan Pau II proclamà beata sor Giuseppina Vannini el 16 d'octubre de 1994.

El papa Francesc la proclamà santa el 13 d'octubre de 2019.

La seva memòria litúrgica és el 23 de febrer.

Referències

Enllaços externs Hagiography Circle Saints SQPN Daughters of Saint Camillus

Categoria:Monges italianes Categoria:Sants catòlics romans Categoria:Sants morts al segle XX Categoria:Canonitzacions del papa Francesc Categoria:Sants fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics Categoria:Família camiliana Categoria:Morts a Roma Categoria:Sants de Roma