Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie (en català, «Organització de Ràdio i Televisió Flamenca»), coneguda per les seves sigles VRT, és una empresa de radiodifusió pública de Bèlgica. La seva programació és en neerlandès i està dirigida a la comunitat flamenca (Flandes i Brussel·les). Gestiona tres canals de televisió, cinc emissores de ràdio i un lloc web. A més, participa en el canal internacional neerlandès BVN.
Encara que a Bèlgica hi ha radiodifusió pública des de 1930, el país no compta amb una organització estatal des de la reforma federalista de 1970. Els equivalents de VRT són la Radio Télévision Belge de la Communauté Française (RTBF) per a la comunitat valona i la Belgischer Rundfunk (BRF) per als germanòfons.
A diferència de tots els ens públics de ràdio i televisió en el món, cadascun dels serveis de VRT opera amb la seva pròpia marca, igual que ocorre els seus competidors privats.
VRT i RTBF són membres de la Unió Europea de Radiodifusió des de 1950.
Història El 18 de juny de 1930 es va fundar l'Institut Nacional Belga de Radiodifusió (NIR; en neerlandès, Belgisch Nationaal Instituut voor de Radio-omroep). Aquesta empresa era de titularitat estatal i gestionava dues emissores de ràdio: una en neerlandès i una altra en francès. La invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial (1940) va afectar la continuïtat del servei fins al 14 de setembre de 1945.
Pel que fa a la televisió, les primeres emissions van tenir lloc el 2 de juny de 1953 mentre que les regulars van començar el 31 d'octubre.
En 1960 es van modificar els estatuts de l'empresa per a convertir-la en la «Ràdio i Televisió Belga» (BRT; Belgische Radio- en Televisieomroep). Aquest organisme comprenia dos centres de producció en neerlandès i francès, independents entre si, i un altre per a serveis comuns. A més es va intentar garantir una total autonomia cultural, la llibertat d'informació i la independència editorial respecte del govern. En 1967, la BRT es va traslladar a una nova seu central en el bulevard Auguste Reyers (Brussel·les).
La reforma federalista de 1970 va provocar la divisió de l'empresa estatal en tres companyies per a cada comunitat lingüística, efectiva a partir de 1977. Cadascuna d'elles seria completament independent i gestionaria els seus propis mitjans, encara que podrien compartir instal·lacions. En el cas de la Regió Flamenca, va assumir dos canals de televisió: el generalista BRT1 i el cultural BRT2, creat aquest mateix any. A diferència de la seva contrapart francòfona, que va canviar de nom res més constituir-se, el servei de Flandes va mantenir la marca BRT fins a 1991, quan va passar a dir-se «Ràdio i Televisió Belga en Neerlandès» (BRTN; Belgische Radio- en Televisieomroep Nederlandstalige).
L'actual empresa es va originar amb una reforma dels seus estatuts el 16 d'abril de 1997 per a convertir-la en una corporació de titularitat pública amb autonomia. L'1 de gener de 1998 va començar l'activitat de l«Organització de Ràdio i Televisió de Flandes» (VRT; Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie).
L'aparició de la televisió privada a Bèlgica i l'èxit de VTM va obligar l'ens públic a replantejar la seva oferta. En 1997 va convertir el seu segon canal en dos temàtics que compartirien franja: l'infantil Ketnet pel dia i el cultural Canvas a la nit. El 31 de maig de 2004 es va llançar el bloc esportiu Sporza. I en 2005 el primer canal VRT TV1 va passar a dir-se Één (Un).
En 2017 es posa en marxa el servei VRT NU, en la qual es poden seguir en viu els tres canals de televisió de la corporació a través d'un sol lloc.
Ubicació Del 1938 al 1974, l'emissora va estar allotjada a l'edifici Flagey d' Ixelles, dissenyat per l'arquitecte Joseph Diongre. L'any 1974 es van traslladar a l' Auguste Reyerslaan de Schaerbeek, on es va aixecar un nou edifici juntament amb la RTBF, un edifici que es va fer massa petit després d'unes dècades i que ja no complia els canvis requerits tant en l'àmbit professional com en l'ecològic.
A principis de 2016, es va anunciar que es construirà un nou edifici d'emissió de VRT al mateix lloc de Schaerbeek. El primer disseny el van fer els arquitectes Robbrecht & Daem en col·laboració amb els arquitectes Dierendonckblancke i costaria 105 milions d'euros. L'RTBF també preveu una nova sucursal al mateix lloc, però les dues estaran separades l'una de l'altra. Les obres per encàrrec de la VRT s'havien d'iniciar l'any 2018 amb vista a la finalització de l'any 2021. No obstant això, per sobrepassos pressupostaris previstos, el Consell d'Administració va suspendre la col·laboració amb els arquitectes adjudicataris. El Consell va decidir que s'havia de fer un nou disseny. També aquí es manté la premissa que la infraestructura actual es pot conservar durant les obres, per ser enderrocada posteriorment.Zo zal het gloednieuwe VRT-gebouw eruitzien - de redactie.be, 7 januari 2016
Història del logotip 120x120px|Primer logo de TV3121x121px|Logotip de 1993 a 2005120x120px|TV3104x104px|TV3120x120px|TV3120x120px|TV31968 - 19791979 - 19911991 - 19981998 - 20022002 - 20172017 - Actualment
Organització miniatura|Entrada als estudis de VRT en el bulevard Auguste Reyers de Brussel·les. VRT es defineix com el servei de radiodifusió pública per a la Comunitat Flamenca de Bèlgica. a seva missió i objectius estan fixats en els estatuts del grup i en els acords de gestió que signa amb el govern de Flandes, on es regulen les normes i condicions per a garantir el seu suport econòmic. La seu central està al bulevard Auguste Reyers de Brussel·les.
L'objectiu de VRT és «oferir programes audiovisuals i serveis al major públic possible en totes les plataformes, garantint la seva independència de les influències polítiques i comercials». Per a això segueix sis principis: independència editorial, atenció al desenvolupament dels mitjans de comunicació, sentit de comunitat (fomentar la participació), promoció de la identitat cultural, innovació i cooperació.
El càrrec més important en VRT és el director executiu, triat pel consell executiu, que té autoritat exclusiva en diversos aspectes. Per sota està la Junta de Govern, que supervisa la labor de l'adreça i fixa l'estratègia de l'empresa pública. Està formada per dotze membres nomenats pel govern de Flandes, en proporció a la representació política del parlament, i poden optar a un màxim de tres mandats. Tant el president com el seu vicepresident són triats entre els seus membres. La Junta té tres comissions: auditoria, estratègia i remuneració.
VRT és membre actiu de la Unió Europea de Radiodifusió. A més, participa en Circom (Associació Europea de Televisions Regionals) i en el canal internacional neerlandès BVN.
Finançament L'empresa es finança amb un sistema mixt: aportacions directes del govern de Flandes (limitades per llei), ingressos per programes i venda de productes. La ràdio i la web poden emetre publicitat amb restriccions, mentre que la televisió només pot usar patrocinis que en cap cas interrompran els programes. L'empresa que gestiona i ingressa els diners dels espais publicitaris es diu VAR.
Directors (generals) NIR 1930-1937: Gust De Muynck
1937-1939: Theo De Ronde
1939-1960: Jan Boon
Administradors generals BRT/BRTN 1960-1986: Paul Vandenbussche
1986-1996: Cas Goossens
Directors generals VRT 1996-2002: Bert De Graeve
2002-2006: Tony Mary
2006-2007: Piet Van Roe (ad interim)
2007-2009: Dirk Wauters
2009-2010: Piet Van Roe (interí)
2010-2014: Sandra De Preter Gener-octubre 2014: Willy Wijnants (ad interim), a causa de la malaltia de Sandra De Preter
2014-2016: Leo Hellemans
2016-2020: Paul Lembrechts
Gener-juny 2020: Leo Hellemans (ad interim)Vlaamse regering schuift VRT-topman Paul Lembrechts aan de kant; Leo Hellemans wordt interim-CEO-vrt nws, 20 januari 2020
2020-present: Frederik Delaplace
President de la Junta 1960-1967: Julien Kuypers
1967-1969: Albert Maertens
1969-1981: Adriaan Verhulst
1981-1984: Herman Balthazar
1984-1988: Adriaan Verhulst
1988-1994: Els Witte
1994-2000: Bart De Schutter
2000-2010: Guy Peeters
2010-present: Luc Van den Brande
Junta Directiva actual El govern flamenc va nomenar dotze consellers el 17 de gener de 2020. Segons el decret dels mitjans de comunicació, els escons s'han de repartir per igual entre els grups polítics del Parlament flamenc.Vlaamse regering benoemt nieuwe Raad van Bestuur, vrt.be, 17 januari 2020
Luc Van den Brande (president) (CD&V) - serà substituït per Frieda Brepoels (N-VA) (decisió govern flamenc 17.12.2021)
Charlotte Verhaeghe (vicepresidenta) (N-VA)
Philippe Beinaerts (N-VA)
Bart Caron (verd)
Rozane De Cock (CD&V)
Eric Deleu (Vl.B.)
Stefaan d'Haeze (N-VA) - serà substituït per Marc De Clercq (CD&V) (decisió govern flamenc 17.12.2021)
Jan Huijbrechts (Vl.B.)
Genevieve Lombaerts (esp.a)
Nico Moyaert (N-VA)
Dirk Sterckx (Vld obert)
Lynn Wesenbeek (Vld obert)
Jeroen Tiebout (representant de la comunitat) (N-VA)Jeroen Tiebout wordt regeringscommissaris bij VRT, Nieuwsblad, 22 november 2020. - serà substituït per Elisabeth Matthys (decisió govern flamenc 17.12.2021) Fins al 14 d'octubre de 2020, Rudi De Kerpel era representant de la comunitat.N-VA-afgevaardigde Rudi De Kerpel stapt op uit raad van bestuur VRT na 'integriteitsinbreuk', HLN, 13 oktober 2020
Innovació es del 2007 fins al 2011, la VRT va comptar amb un departament propi que feia recerca tecnològica en el sector dels mitjans, el VRT-Medialab. Es van dur a terme diversos projectes de recerca en col·laboració amb socis del sector dels mitjans.
Mentrestant, el tram d'innovació s'ha tornat a ampliar amb iniciatives com VRT Sandbox, Video Snackbar o OpenVRT, on es tornen a explorar noves tecnologies i aplicacions en el context dels mitjans, juntament amb start-ups, universitats, institucions de recerca, etc. emissores i altres organitzacions de mitjans.
Xarxes de Ràdio VRT gestiona cinc emissores de ràdio nacionals i set digitals
Ràdio LogotipContingut EmissoraFormatcenter|63x63pxGeneralistaRadio 1 Canal informatiu, cultural i de servei públic. |Internet, FM i DABcenter|48x48pxGeneralistaRadio 2 Ofereix una programació orientada a l'entreteniment.center|63x63pxMusical MNM Especialitzada en música pop i radiofórmulacenter|66x66pxMusical Klara Dedicada a la música clàssica.center|63x63pxMusical Studio Brussel Emissora musical per a tots els públics. center|63x63px Informativa VRT NWS Especialitzada en notícies Internet i DABcenter|63x63px Musical Klara Continuo Especialitzada en música clàssica center|63x63px Musical MNM Hits Especialitzada en música center|63x63px Musical Radio Bene Especialitzada en música d'artistes flamencs center|63x63px Musical De Tijdloze Especialitzada en música atemporal. center|63x63px Musical Radio 1 Classics Especialitzada en música clàssiquesInternet center|63x63px Radio2 Unwind center|63x63px Musical Ketnet Hits Especialitzada en música infantil center|63x63px Studio Brussel De Jaren Nul center|63x63px Studio Brussel Vuurland center|63x63px Studio Brussel UNTZcenter|63x63pxStudio Brussel Zware Gitaren VRT gestiona cinc emissores de ràdio nacionals i set digitals. Radio 1: Canal informatiu, cultural i de servei públic. Radio 2: Ofereix una programació orientada a l'entreteniment. És l'emissora amb més quota de mercat del grup. Klara: Dedicada a la música clàssica. Studio Brussel (també anomenat StuBru): Emissora musical per a tots els públics. Va començar les seves emissions a l'abril de 1983. MNM: Especialitzada en música pop i radiofórmula. Emet des de 2009, però es va llançar en 1992 com a Radio Donna.
Els continguts esportius es donen sota la denominació Sporza Radio, que no té freqüència pròpia. S'emet en Ràdio 1 els caps de setmana (el dissabte a la nit i el diumenge al migdia). StuBru i MNM compten amb senyals de televisió disponibles en la TDT. Cadascuna d'aquestes cadenes pot comptar en el seu web amb canals temàtics exclusivament digitals.