miniatura|Antiga inscripció àrab del , en una antiga llengua sud-aràbiga. Museu Arqueològic d'Istanbul miniatura|Lleó de bronze amb un genet, fet a Qataban circa 75-50 ae Lart antic del sud d'Aràbia s'originà al III mil·lenni ae fins al s. VII, en les cultures preislàmiques de la península Aràbiga a les zones costaneres del golf Pèrsic.Der Brockhaus Kunst. Künstler, Epochen, Sachbegriffe. 3rd revised and expanded edition. F. A. Brockhaus. Mannheim 2006
Història i expansió L'art antic àrab experimentà la primera florida a la primeria del I mil·lenni ae, en l'època de la cultura clàssica d'Aràbia del Sud, als regnes dels sabeus i dels Ma'in al Iemen modern. El s. V ae marcà l'edat d'or del Regne de Sabà, els principals centres del qual eren Marib i Xibam, regió coneguda pels romans com Arabia Felix (Aràbia Feliç) per la seua riquesa.Der Brockhaus Kunst. Künstler, Epochen, Sachbegriffe. 3rd revised and expanded edition. F. A. Brockhaus. Mannheim 2006Webster's New Geographical Dictionary, Springfield (Massachusetts) 1972, p. 63
Les formes geomètriques i estilitzades típiques de l'art antic d'Aràbia del Sud, tant en escultura com en arquitectura, adoptaren formes més suaus al s. V ae. El regne dels nabateus, establert al nord de la península Aràbiga a la fi del , actuà com a intermediari entre les cultures àrabs i les de la Mediterrània.
Els reis d'Himiar prengueren el control d'Aràbia del Sud a finals del . Amb l'expansió islàmica en la segona meitat del s. VI, l'art nabateu del sud àrab fou desplaçat per l'art islàmic primitiu.
Periodització Atès que els estudis sobre l'antiga Aràbia del Sud s'han concentrat durant molt de temps en la recerca filològica de les seues antigues inscripcions, la cultura material n'ha rebut poca atenció acadèmica, i s'ha treballat poc en la procedència dels objectes. Les perioditzacions únicament s'han desenvolupat per a algunes regions i encara no és possible una periodització general de l'art. Com a resultat, els objectes antics del sud d'Aràbia es classifiquen per característiques estilístiques, no per cronologia. Jürgen Schmidt n'ha proposat una divisió general en tres períodes: en la primera fase es veu que els motius individuals comencen a desenvolupar-se, en la segona les formes artístiques individuals es canonitzen, i en el darrer període hi ha certa influència dels estils estrangers, particularment de l'art grec.
Arquitectura Mètodes de construcció miniatura|Capitell decorat d'un pilar del palau Reial de Xabwa; context estratigràfic: primera meitat del s. III ae A diferència de Mesopotàmia, l'antiga Aràbia del Sud estava dominada per edificis de pedra. Només a les zones costaneres i a la capital Hadramaut de Xabwa també hi havia grans quantitats d'estructures de tova. Per als edificis monumentals s'utilitzaven grans blocs de pedra tallada, que es col·locaven junts sense morter i amb pedra no tallada que requeria morter. L'argamassa, el llot i l'asfalt s'usaven com a materials d'unió. En parets altes, també s'inserien puntals verticals de plom i perns i suports horitzontals. Sols s'allisava la cara exterior de les pedres. Les parets més grans eren sovint de doble capa, amb els costats aspres de les pedres que confinaven entre si dins la paret. Potser per raons estètiques, les parets de les estructures monumentals estaven inclinades, i els contraforts o petits baluards ajudaven a mantenir l'estabilitat de la paret. Al s. V ae apareix un nou tipus de treball en pedra, en què es poleixen les vores de les pedres i es pica el centre de les cares vistes. Aquest estil canvià amb el temps, i feu possible un arranjament cronològic de les parets construïdes en aquest estil.Gus W. Van Beek, "Marginally Drafted, Pecked Masonry," in: Richard Le Baron Bowen Jr.; Frank P. Albright: Archaeological Discoveries in South Arabia (Publications of the American Foundation for the Study of Man, Volume 2) Hopkins Baltimore, 1958, p. 287–299
Les parets interiors estaven arrebossades amb algeps —de vegades amb pintures murals— o recobertes amb revestiment de pedra, amb pintures que imitaven blocs de carreus i a voltes fins i tot amb frisos tridimensionals. Poc se sap sobre la construcció del sostre, encara que la volta sobreviu en les tombes de caixa, senzills sostres de gablets decorats amb imatges. Les planxes de marbre o alabastre translúcid de 3 cm d'espessor, de vegades amb decoració incisa, servien com a cristalls. Les columnes n'eren un element estructural molt important. Fins al s. V ae eren monòlits sense decorar de secció rectangular o quadrada. Aquest tipus de columna es troba al vestíbul d'entrada del temple Awwam i Ḥaram-Bilqīs a Marib, per exemple. A partir del s. V ae, les cantonades es redueixen fins a convertir-se en columnes redones. A partir del s. V, les columnes també tenien capitells, al principi simples sòcols, que després es desenvoluparien en diverses formes. A partir del s. II ae, aquestes formes foren influenciades per l'arquitectura hel·lenística i més tard la influència de la sassànida és també hi és detectable.Grohmann, Arabien p. 210–214
Arquitectura secular miniatura|Plànol de la ciutat interior de Xabwa Les excavacions arqueològiques dels antics assentaments del sud d'Aràbia revelen una cultura cívica altament desenvolupada amb tècniques de reg complexes. Per exemple, el pantà de Marib es remunta al s. IX ae i les restes encara en són visibles. Fins i tot se'n poden veure restes importants del s. VI ae. Hi havia ciutats amb edificis públics fets de blocs de pedra calcària polida amb inscripcions que n'indicaven els constructors, juntament amb portes de la ciutat, fortificacions, carrers, temples, mercats i residències reials.Der Brockhaus Kunst. Künstler, Epochen, Sachbegriffe. 3rd revised and expanded edition. F. A. Brockhaus. Mannheim 2006
Com mostren les inscripcions, hi havia moltes ciutats fortificades al sud de l'Aràbia preislàmica. L'arqueologia fins ara ha revelat instal·lacions cíviques; els assentaments no fortificats encara no han estat investigats arqueològicament. Les ciutats sovint estaven situades en valls, en àrees elevades naturals o artificials, que les protegien de les inundacions. Les ciutats també es fundaren en altiplans o al peu de les muntanyes, com en el cas de la capital himiarita, Dhofar. La majoria de les antigues ciutats d'Aràbia del Sud eren rectangulars o gairebé, com Marib i Xabwa. Un exemple notable d'aquest plànol de ciutat rectangular és la capital de Minaean, Qarnawu. El plànol rectangular d'aquesta ciutat té un carrer principal que travessa el centre i els carrers laterals que la tallen perpendicularment a intervals regulars, i això indica una planificació central, ja siga en el moment de la fundació, o després d'un esdeveniment de destrucció. També es troben plànols urbans redons i completament irregulars. En comparança amb altres ciutats del Pròxim Orient, les antigues ciutats del sud d'Aràbia tenien una àrea relativament petita; la ciutat més gran d'Aràbia del Sud, Marib, cobria només 110 ha.Grohmann, Arabien, p. 143–144
Totes les ciutats estaven protegides per un mur (dos murs consecutius en el cas de Xabwa), amb almenys dues portes, que podien protegir-se amb torres. El curs dels murs, que podia incloure bastions, havia de seguir el terreny, especialment a les regions muntanyenques, i això és el que creava els plànols irregulars de la ciutat. De vegades les ciutats estaven protegides per ciutadelles, com a Xabwa, Dhofar, Cana i la ciutadella de Radaa.Jean-François Breton: Les fortifications d'Arabie méridionale du 7e au 1er siècle avant notre ère (Archäologische Berichte aus dem Yemen, 8) Philipp von Zabern, Mainz 1994 }} miniatura|Ruïnes de Khor Rori, situades a Salalah A causa de la manca de recerca arqueològica, els centres cívics fins ara són poc coneguts. A Timna, a Qataban, hi havia un gran espai obert dins de la porta sud, des d'on els carrers corrien en diverses direccions. A més dels edificis residencials normals, s'han detectat fortaleses, palaus i temples en diverses ciutats. Sols s'han realitzat excavacions importants a Khor Rori i Xabwa, un gran espai obert a dins la porta, amb el palau reial a un costat. Des d'aquest espai obert, un carrer ample corria directament per la ciutat, amb carrers més petits que creuaven aquest carrer principal en angle recte.
A més de les fortificacions cíviques, també n'hi ha altres situades en cruïlles importants o punts clau en el sistema de reg. Encara hi ha ruïnes notables de tals fortaleses, però cap no ha estat excavada. Fins i tot així, és clar que aquestes fortaleses contenien barris residencials, així com temples i fonts d'aigua. Per assegurar àrees senceres, es construïren murs de barrera, que bloquejaven passos i colls d'ampolla semblants, com el mur de Libna, que hauria bloquejat el camí de Cana a Xabwa.Hermann von Wissmann, Maria Höfner: Beiträge zur historischen Geographie des vorislamischen Südarabien (Abhandlungen der geistes- und sozialwissenschaftlichen Klasse der Akademie der Wissenschaften und der Literatur in Mainz, Jahrgang 1952, n.º 4). Verlag der Akademie der Wissenschaften und der Literatur in Mainz, Mainz 1953, p. 137–139 and photograph 15, where the ruined castle of Ḥuṣn el-ʿUrr in Hadhramaut is described.
A causa del clima, els sistemes de reg eren necessaris per a l'agricultura. Els elements més simples d'aquests sistemes eren diversos tipus de pous i cisternes. Les cisternes més grans podien albergar fins a 12.800 m³. Per a l'eficiència d'aquests pous i ciutadelles, les xarxes de canals eren essencials. Aquests emmagatzemaven l'aigua dels uadis quan plovia. L'exemple més impressionant d'aquestes estructures és el pantà de Marib, que bloquejava el uadi de Dhana amb un tram de gairebé 600 m i canalitzava l'aigua per dues comportes en dos «canals primaris», que la distribuïen als camps amb una xarxa de canals més petits. Aquestes estructures també han estat documentades per inscripcions en altres llocs. A Najran, els aqüeductes es tallaren als penya-segats per allunyar l'aigua. En diversos llocs d'Aràbia del Sud, especialment als passos de muntanya, es construïren camins pavimentats, que de vegades tenien molts quilòmetres de llarg i alguns metres d'ample.
Arquitectura religiosa Plànol del peristilios del temple de Awwam. miniatura|Vuit pilars monolítics (filera de pilars del propileus) de 7 m d'altura, entrada al peristil del temple d'Awwam (1988) En comparança amb les estructures seculars, els temples són més coneguts, per això s'ha pogut intentar una possible tipologia i història del seu desenvolupament. Jürgen Schmidt i M. Jung proposen uns sistemes, que tenen en compte tant els plànols com l'aspecte real de l'estructura. Això reemplaçà la proposta d'Adolf Grohmann, que només tenia en compte els diferents tipus de plànols. Pocs temples han estat excavats fins hui, per la qual cosa aquests esquemes continuen sent provisionals.Adolf Grohmann Handbuch der Altertumswissenschaft, Kulturgeschichte des Alten Orients, Dritter Abschnitt, Vierter Unterabschnitt: Arabien (München, 1963), p. 157 ff.