La data de consum, determinada en funció de la vida útil de l'aliment, fa referència a la duració estimada d'un producte en condicions òptimes. Aquesta inclou la data de consum preferent, que ens indica fins a quin moment l'aliment té la qualitat esperada; i la data de caducitat, que indica fins a quin punt l'aliment es pot consumir amb seguretat.
Data de caducitat miniatura|Data de caducitat en un envàs de filets de pollastre. La data de caducitat està relacionada amb la seguretat alimentària. Indica el moment fins al qual l'aliment es pot consumir de manera segura. És important no consumir cap aliment superada aquesta data.
Aquesta data indica el moment en el qual finalitza el període de comercialització dels productes i, per tant, la seva retirada de les prestatgeries. Les persones que adquireixin productes amb la data de caducitat vençuda tenen dret a rebre per part del venedor un producte sense la data de caducitat passada.
Tanmateix, la data de caducitat que trobem impresa en els productes és anterior a la data "autèntica" de caducitat. Aquesta estratègia garanteix major seguretat pel consumidor sempre que segueixi estrictament els terminis establerts als envasos.
Acostuma a indicar-se en aliments peribles (com el peix fresc o la carn picada). Si l'aliment no es conserva adequadament, aquest es malmetrà ràpidament i augmentarà el risc de patir una intoxicació alimentària. Per això, en el moment de compra cal seguir les instruccions de conservació, com “Mantenir en refrigeració” o “Conservar en un lloc sec i fresc”. Si no, l'aliment es farà malbé molt abans de la data de caducitat.
Congelar els aliments allarga la seva conservació més enllà de la data de caducitat, sempre que es faci de manera adequada. Així i tot, cal seguir les instruccions de consum que figuren a l'envàs, per exemple “un cop obert, consumir abans de 24 hores”.
Data de consum preferent miniatura|Data de consum preferent en un envàs de salsitxes. La data de consum preferent fa referència a la qualitat del producte. Passada la data, és igualment consumible perquè no comporta risc d'intoxicació alimentària sempre que es segueixin les instruccions de conservació, però no s'assegura el complet manteniment de les característiques organolèptiques del producte. És habitual trobar aquesta data en productes congelats, secs com ara pastes o arrossos, en conserves, olis, és a dir, productes que no es malmeten fàcilment un cop encetats. De totes maneres, és necessari consumir-los seguint les indicacions de conservació (lloc sec i fresc) i consumició (consumir en X dies després d'encetar el producte).
Segons l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN ) la data de consum preferent ens indica el moment fins al qual l'aliment conserva la seva qualitat. Es tracta del punt estimat en el qual la pèrdua de qualitat del producte assoleix un nivell generalment encara acceptable, però després del qual ja no compleix amb l'estàndard d'alta qualitat.
Un cop passada aquesta data, l'aliment encara és segur per la ingesta, sempre que es respectin les instruccions de conservació i el seu envàs no estigui malmès. Així i tot, s'ha de tenir en compte que l'aliment pot començar a perdre el sabor i la textura originals.
Si l'aliment ha vençut la data de consum preferent això no implica que s'hagi de llençar immediatament. Per determinar si encara és apte pel consum caldrà assegurar-se que l'envàs està intacte. A continuació es pot passar a valorar el seu aspecte, olor i gust.
En qualsevol cas, és indicat seguir les instruccions de l'envàs amb data de consum preferent un cop obert.
Període òptim un cop passada la data de consum preferent Un cop sobrepassada la data de consum preferent l'aliment encara es manté en un estat satisfactori almenys durant aquests períodes: 1 any Cafè, te, espècies. Llegums secs i en conserva, pasta seca, arròs, farina. Llet condensada, evaporada, en pols (no infantil). Conserves de llauna i en pots de vidre. Conserves de carn i de peix. Xarop, codonyat, mel. Xocolata en rajola. Aigua mineral.3 mesos Pa torrat, galetes i altres pastes seques, cereals per esmorzar, pasta seca farcida... Begudes UHT: llet, sucs de fruita, begudes de soja... Formatge sec.
Xocolata farcida, bombons, torrons. Pernil curat i embotit curat no llescat. Oli, margarina, mantega. Congelats. Salses envasades. Xips de patates, d'hortalisses.1 mes Pastisseria tova no farcida (magdalenes...). Pernil curat i embotit curat llescat.15 dies Iogurt. Pa de motllo.
Altres dates La terminologia emprada per les empreses fabricants en l'etiquetatge dels aliments envasats és molt àmplia i inclou altres dates addicionals que permeten acotar encara més la vida útil dels productes alimentaris. Així doncs, cal remarcar:
Data de producció/empaquetament: fa al·lusió al moment en què l'aliment va ser elaborat o introduït al seu envàs final. S'usa àmpliament en fruites i vegetals, els quals disposen d'una vida útil que depèn molt del moment en què va ser collit. Data límit de venda: permet rotar l'estoc alimentari de l'establiment amb l'objectiu que el consumidor adquireixi un producte amb suficient vida útil perquè hi hagi temps d'emmagatzemar-lo a casa abans de procedir al seu consum. Data de combinació: permet agrupar la data de consum preferent i la data de límit de venda en una sola. Ex: "Consumir preferentment en els següents X dies a partir del ", on "Consumir preferentment en els següents X dies" actua com a data de consum preferent i "a partir del " com a data límit de venda. Data de congelació: s'aplica a carns i pollastres, acompanyada de la data de caducitat. Data codificada: valors numèrics emprats per l'empresa per indicar els lots de la producció. En alguns casos pot representar una data d'empaquetament, però no s'escriu amb l'objectiu que el consumidor l'entengui. Molt útil per estudis de traçabilitat i identificació del producte.
Determinació de les dates Regulació europea La base jurídica es correspon a l'Article 43, article 114, article 168, apartat 4, i article 169 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE).
A principis del 2000, la política en matèria de seguretat alimentària va ser sotmesa a una àmplia reforma, d'acord amb la perspectiva “de la granja a la taula” que garanteix una elevada seguretat en cadascuna de les fases del procés de producció i distribució dels aliments comercialitzats a la Unió Europea (UE). Aquesta s'aplica en tots els aliments, tant en els d'importació com els destinats a l'exportació.
Legislació a nivell d'Espanya i Catalunya La informació alimentària ens proporciona totes les dades referents al producte alimentari i es troba a disposició del consumidor mitjançant fulletons, codis QR o etiquetes, per exemple. Considerarem etiquetatge qualsevol menció, esquema, gràfic o dada comercial que figuri a l'envàs, ja sigui a l'etiqueta o al rètol. Això facilita la comunicació entre el productor i consumidor.
A dia d'avui, la normativa que regula l'etiquetatge dels productes alimentaris és el Reglament (UE) 1169/2011, del 25 d'octubre de 2011, i és d'aplicació europea (per a tots els productes comercialitzats a la UE). El Reglament indica a l'article 55 que aquesta norma va ser aplicable a partir del 13 de desembre de 2014, a excepció d'algunes dades nutricionals que van ser aplicables a partir del 13 de desembre de 2016. A partir d'aquestes dates, tots els estats membres havien d'aplicar aquest Reglament europeu, sense necessitat d'aprovació de cap llei als parlaments estatals per fer-lo efectiu.
Raons d'aprovació del Reglament per part del Parlament Europeu
Assegurar per part del mercat interior la lliure circulació dels productes alimentaris, segurs i saludables, per tal de garantir la salut del consumidor així com els seus interessos econòmics. Garantir el dret a la informació i assolir un alt nivell de protecció dels consumidors europeus. Promoure les pràctiques comercials alimentàries ètiques. Un únic Reglament permet assolir seguretat jurídica en tots els sectors involucrats en aquest comerç.
Dins d'aquest Reglament destaca l'article 9, que estipula tota la informació de caràcter obligatori que hauria de figurar a l'etiquetatge de qualsevol producte que es comercialitzi dins la UE. Això inclou:
La denominació de l'aliment. La llista d'ingredients. Ingredients o coadjuvants que figurin a l'Annex II o es derivin de productes que causin al·lèrgies o intoleràncies i es facin servir per a l'elaboració de l'esmentat producte i encara hi sigui present al producte final, encara que modificat. Les quantitats de determinats ingredients. La quantitat neta d'aliment. La data de durada mínima o data de caducitat. Les condicions de conservació i utilització. Nom/raó social i adreça de l'operador de l'empresa alimentària a què es refereix l'article 8, apartat 1. País d'origen, segons l'article 26. Instruccions d'ús en cas que, si aquesta informació prèvia no hi és present, sigui complicat usar adequadament l'aliment. El grau alcohòlic volumètric adquirit (si les begudes tenen més d'1,2% en volum d'alcohol). Informació nutricional.
Així doncs, la data de caducitat és una informació obligatòria per tot producte comercialitzat a la Unió Europea. A l'article 24 es desenvolupa molt més aquest concepte:
1. En el cas d'aliments microbiològicament molt peribles i que per això puguin suposar un perill immediat per a la salut humana després d'un curt període, la data de durada mínima s'ha de canviar per la data de caducitat. Després de la seva ≪data de caducitat≫, l'aliment no es considera segur d'acord amb el que disposa l'article 14, apartats 2 a 5, del Reglament (CE) 178/2002.
2. La data apropiada s'ha d'expressar de conformitat amb l'annex X.
3. Per garantir una aplicació uniforme de la manera d'indicar la data de durada mínima esmentada al punt 1, lletra c), de l'annex X, la Comissió pot adoptar actes d'execució pels quals s'estableixin les normes respecte d'això. Aquests actes d'execució s'han d'adoptar d'acord amb el procediment d'examen que preveu l'article 48, apartat 2.
Simplement, cal destacar que l'apartat 24.2 ens remet a l'annex X del Reglament, que és on s'indicarà com expressar la data. L'apartat 24.3 ens informa que la Comissió Europea, més endavant i si s'escau, pot desenvolupar aquest aspecte del Reglament.
L'annex X al qual fèiem referència anteriorment és el següent:
1. La data de durada mínima s'ha d'indicar de la manera següent:
a) la data ha d'anar precedida per les paraules:
— ≪consumir preferentment abans del... ≫ quan la data inclogui la indicació del dia.
— ≪consumir preferentment abans del final de... ≫ en la resta de casos.
b) les indicacions previstes a la lletra a) han d'anar acompanyades:
— o de la data mateixa.
— o d'una referència al lloc on s'indica la data a l'etiqueta.
Si és necessari, aquestes indicacions s'han de completar amb la referència a les condicions de conservació que cal observar per assegurar la durada indicada.
c) la data ha de consistir en la indicació clara segons aquest ordre: dia, mes i, eventualment, any.
No obstant això, en el cas dels aliments:
— amb una durada inferior a tres mesos, n'hi ha prou d'indicar el dia i el mes.
— amb una durada superior a tres mesos, però que no sobrepassi els divuit mesos, n'hi ha prou d'indicar el mes i l'any.
— amb una durada superior a divuit mesos, n'hi ha prou d'indicar l'any.
d) sense perjudici de les disposicions de la Unió que imposin altres indicacions de data, no cal indicar la data de durada mínima en el cas de:
— les fruites i les hortalisses fresques, incloses les patates, que no hagin estat pelades, tallades o sotmeses a qualsevol altre tractament similar; aquesta excepció no s'aplica a les llavors germinades ni a productes similars, com ara els brots de lleguminoses.