Sara Bayón Martínez (Palència, 19 de maig de 1981) és una exgimnasta rítmica espanyola i actual entrenadora del conjunt de la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya. És l'única gimnasta espanyola que ha estat campiona del món com a esportista i com a entrenadora, en ser campiona del món de 3 cintes i 2 cèrcols (Sevilla 1998), i com a entrenadora, de 10 maces (Kíev 2013 i Esmirna 2014).
Com a entrenadora del conjunt espanyol ha participat a més en tres Jocs Olímpics (Pequín 2008, Londres 2012 i Rio 2016), sempre al costat d'Anna Baranova, sent el seu major assoliment com a tècnica la plata en els Jocs Olímpics de Rio 2016. En els seus inicis va ser a més, en modalitat individual, subcampiona d'Espanya infantil (1993) i subcampiona d'Espanya juvenil (1996), i en modalitat de conjunts, campiona d'Espanya júnior (1994) i juvenil (1995 i 1996) amb el Club Gimnàstica Rítmica Palència.
Biografia esportiva Com a gimnasta Inicis Es va iniciar en la gimnàstica amb 5 anys al Col·legi de les Dominiques de Palència com a part de les activitats extraescolars. Més tard passaria al Club Gimnàstica Rítmica Palència. Va ser subcampiona d'Espanya en categoria infantil al Campionat d'Espanya Individual a Valladolid el 1993, 6a en categoria júnior en el Campionat d'Espanya Individual «B» a Guadalajara, campiona d'Espanya de conjunts en categoria júnior el 1994, campiona d'Espanya de conjunts en categoria juvenil el 1995, medalla de plata en categoria juvenil en el Campionat d'Espanya Individual, i campiona d'Espanya de conjunts en categoria juvenil el 1996. Algunes de les seves entrenadores van ser Rosario Andreu, Gloria Fernández, o l'exgimnasta nacional Silvia Yustos.
L'11 de gener de 1997 va entrar en la selecció nacional de gimnàstica rítmica d'Espanya en la modalitat de conjunts.
Etapa en la selecció nacional 1997: Europeu de Patres Pel 1997, les components de l'equip ja havien traslladat la seva residència del xalet de Canillejas a un edifici annex a l'INEF i havien començat a entrenar al Centre d'Alt Rendiment de Madrid.Les sigles INEF fan referència a l'Institut Nacional d'Educació Física. Des de 1998, l'INEF està adscrit a la Universitat Politècnica de Madrid com a Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Maria Fernández era des de desembre de 1996 la nova seleccionadora nacional, després de la marxa d'Emilia Boneva, que havia estat operada al novembre del cor. A l'abril, després de la retirada de Marta Baldó, Estela Giménez i Estíbaliz Martínez, i la lesió de Marta Calamonte, es va incorporar a més Esther Domínguez. Bayón va ser aquest any suplent en l'exercici de 5 pilotes, i titular en el de 3 pilotes i 2 cintes. Dels dos exercicis per a aquest any, el de 5 pilotes tenia com a música una barreja de cançons d'Édith Piaf, com «Non, je ne regrette rien» i «Hymne à l'amour», mentre que el de 3 pilotes i 2 cintes feia servir «Las cosas del querer», composta per Quintero, León i Quiroga.
Després d'alguns tornejos, com el Ciutat d'Eivissa o el Gran Trofeu Campofrío, Sara va participar en la seva primera competició oficial, el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica celebrat a Patres, on va assolir un quart lloc en el concurs general, a més d'una medalla de plata en 5 pilotes i una altra de bronze en 3 pilotes i 2 cintes. El primer dia, amb una nota acumulada de 38,300 en el concurs general, es van quedar a 50 mil·lèsimes del podi. En les finals per aparells de l'endemà van obtenir una nota de 19,600 en l'exercici de 5 pilotes, que els va atorgar la medalla de plata. En l'exercici mixt de 3 pilotes i 2 cintes van assolir una nota de 19,500 que les va portar al tercer calaix del podi. El conjunt estava integrat llavors per Sara, Núria Cabanillas, Esther Domínguez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca, Carolina Malchair, i Marta Calamonte com a suplent Posteriorment obtindria la medalla d'or en la Epson Cup de Tòquio (Japó).
1998: Títol mundial en Sevilla El 1998, els exercicis van ser el de 3 cintes i 2 cèrcols, i el de 5 pilotes, que van emprar com a música la sevillana «Juego de luna y arena» (inspirada en un poema de Lorca) i el tango «El vaivén» respectivament, dos temes de José Luis Barroso. Sara va seguir sent gimnasta suplent en el de 5 pilotes, però va ser titular en el de 3 cintes i 2 cèrcols. Després de disputar l'equip alguns tornejos preparatoris a Calamata i Budapest, al maig de 1998 va assolir proclamar-se campió mundial en el Campionat del Món de Sevilla. Va ser en la competició de 3 cintes i 2 cèrcols, on el conjunt va superar a Belarús amb una puntuació de 19,850. A més, el primer dia l'equip va obtenir la medalla de plata en el concurs general amb una nota acumulada de 39,133. Van ocupar el setè lloc en la competició de 5 pilotes. El combinat nacional va rebre en aquest campionat el Premi Longines a l'elegància, un trofeu que sol lliurar la marca de rellotges homònima i la FIG durant les competicions internacionals de gimnàstica destacades. El conjunt d'aquest any estava compost, a més de Sara, per Marta Calamonte, Lorena Guréndez, Carolina Malchair, Beatriz Nogales, Paula Orive, i Núria Cabanillas com a suplent.
1999: Últim any en actiu Per 1999, Nancy Usero era la nova seleccionadora i entrenadora del conjunt. Nancy va comptar aquesta temporada amb Dalia Kutkaite com a assistent i entrenadora del conjunt júnior, i amb Cristina Álvarez com a coreògrafa el primer any. Durant aquest any, els dos exercicis van ser el de 3 cintes i 2 cèrcols, i el de 10 maces, el primer amb «Zorongo gitano» i el segon amb «Babelia» de Chano Domínguez, Hozan Yamamoto i Javier Paxariño, com a música. Sara seria titular en els dos exercicis. El conjunt titular d'aquest any estava compost per Sara, Marta Calamonte, Lorena Guréndez, Carolina Malchair, Beatriz Noguales i Paula Orive.
A finals de maig es va disputar el Campionat Europeu a Budapest. En el concurs general, el conjunt va quedar en setena posició, a causa d'una mala qualificació en l'exercici de 10 maces. En la competició de 3 cintes i 2 cèrcols va obtenir la medalla de bronze. L'agost el conjunt va assolir la medalla de plata en 3 cintes i 2 cèrcols al DTB-Pokal de Bochum. A finals de setembre, es va disputar el Campionat del Món d'Osaka. El conjunt va quedar en setena posició en el concurs general, el que els va donar la classificació per als Jocs Olímpics de Sydney de l'any següent. Posteriorment, va ocupar el sisè lloc tant en l'exercici de 3 cintes i 2 cèrcols com en el de 10 maces.
No obstant això, Sara no va poder disputar els Jocs Olímpics, ja que la seleccionadora Nancy Usero va decidir prescindir d'ella i de les seves companyes Paula Orive, Marta Alvés i Ana del Toro, per la qual cosa es va retirar al novembre de 1999.
Com a entrenadora 2005 - 2009: Primera etapa en la selecció nacional i Beijing 2008 Després de la seva retirada va estudiar INEF, especialitzant-se en alt rendiment i fent les pràctiques al CAR de Madrid. El 2005, després de llicenciar-se, va ser elegida com a entrenadora del conjunt espanyol, el qual dirigiria junt amb la seleccionadora Anna Baranova. Aquest mateix any, en el Campionat del Món de Bakú, el combinat espanyol va obtenir el 7è lloc en el concurs general, i el 6è en 3 cèrcols i 4 maces. El conjunt el van formar aquest any Bàrbara González, Lara González, Marta Linares, Isabel Pagán, Ana María Pelaz i Núria Velasco.
A principis de març de 2006, el conjunt espanyol obté 3 medalles de plata en el Torneig Internacional de Madeira. Al setembre de 2006, en la prova de la Copa del Món celebrada a Portimão, el conjunt assoleix el bronze en 5 cintes, i la plata en 3 cèrcols i 4 maces, a més del 5è lloc en el concurs general. Aquest mateix mes, al Campionat d'Europa de Moscou va assolir el 5è lloc en el concurs general, i el 5è lloc a la final de 5 cintes. Al novembre el combinat espanyol va participar en la Final de la Copa del Món a Mie, on va obtenir el 5è lloc en 5 cintes, i el 8è en 3 cèrcols i 4 maces. El conjunt era pràcticament el mateix que l'any anterior però amb Violeta González substituint a Marta Linares.
A l'abril de 2007, en la prova de la Copa del Món disputada a Portimão, el conjunt assoleix el 5è lloc en el concurs general i el 6è tant a la final de 5 cordes com en la de 3 cèrcols i 4 maces. Al maig, el combinat espanyol obté la medalla de plata tant en el concurs general com a la final de 3 cèrcols i 4 maces de la prova de la Copa del Món disputada a Nizhni Nóvgorod, a més del 4e lloc a 5 cintes. Al setembre d'aquest mateix any, va tenir lloc el Campionat del Món de Patres. El conjunt va obtenir el 5è lloc en el concurs general, el que els va donar la classificació per als Jocs Olímpics de Beijing 2008. També van assolir el 6è lloc tant en 5 cordes com en 3 cèrcols i 4 maces. Al desembre van disputar el Preolímpic de Beijing, obtenint el 8è lloc en el concurs general. El conjunt titular d'aquest any estava compost per Bàrbara González, Lara González, Isabel Pagán, Ana María Pelaz, Verónica Ruiz i Bet Salom.
Per a aquesta època, a més de les titulars, en la concentració preparatòria dels Jocs es trobaven altres gimnastes llavors suplents, com Sandra Aguilar, Cristina Dassaeva, Sara Garvín, Violeta González i Lidia Redondo. El juny de 2008, va tenir lloc el Campionat d'Europa de Torí, on el conjunt va assolir el 6è lloc en el concurs general i el 4e lloc tant en 5 cordes com en 3 cèrcols i 4 maces. L'agost d'aquest any va participar en els Jocs Olímpics de Beijing 2008, obtenint el conjunt espanyol l'11a posició en la fase de qualificació, després de cometre diversos errors en el segon exercici, el de 3 cèrcols i 4 maces. Això va fer que l'equip no pogués entrar a la final olímpica. Aquest any, a la Copa del Món a Benidorm, l'equip espanyol va assolir dues medalles de plata en la competició de 5 cintes, i en la de 3 cèrcols i 4 maces. El conjunt el componien llavors les mateixes gimnastes que van anar a Beijing (Bàrbara González, Lara González, Isabel Pagán, Ana María Pelaz, Verónica Ruiz i Bet Salom). A l'octubre de 2008, la búlgara Efrossina Angelova es va convertir en seleccionadora nacional i va passar a entrenar el conjunt junt amb Sara.
Per al 2009, el conjunt es va renovar gairebé del tot, romanent, de les gimnastes que havien estat a Beijing 2008, únicament Ana María Pelaz. Algunes gimnastes, com Bet Salom, van decidir abandonar la selecció causa de la decisió d'Angelova d'augmentar el nombre d'hores d'entrenaments, el que els feia incompatibles amb els seus estudis. A l'abril, l'equip espanyol va assolir dues medalles de plata (en el concurs general i en 3 cintes i 2 cordes) en la prova de la Copa del Món celebrada a Portimão, a més del 6è lloc en 5 cèrcols. Al maig de 2009, Bayón va deixar d'entrenar a la selecció de gimnàstica rítmica per diferències amb Efrossina Angelova i va passar a ocupar el càrrec de professora del ballet i la coreografia de la selecció de gimnàstica artística femenina, a més d'entrenar al Club Gimnàstica Rítmica Arganda d'Arganda del Rey.
2011 - 2012: Tornada a la selecció nacional i Londres 2012