Udo Jürgens (nascut el 30 de setembre de 1934 a Klagenfurt, Caríntia, Àustria, † 21 de desembre de 2014 a Münsterlingen, Turgòvia, Suïssa, nascut Jürgen Udo Bockelmann, Gedenktafel für Udo Jürgens. a: mein-klagenfurt.at, 5 de març 2017, consulta 1 de febrer 2018.Decisió de l'Autoritat de Districte de Klagenfurt, secció 3, Llei de passaports i estrangers, número KL8-NAM-335/2010, de 19 de juliol de 2010: "La sol·licitud del 29.04.2010 del Sr. Jürgen Udo Bockelmann, nascut el 30.09.1934, a Klagenfurt (parròquia protestant de Klagenfurt, registre de bateig núm. 9/46/15), ciutadà austríac (registre de naixement de Klagenfurt) de canviar-se el cognom a Udo Jürgens ha estat concedida" (original en alemany: Bescheid der Bezirkshauptmannschaft Klagenfurt, Bereich 3, Pass- und Fremdenrecht, Zahl KL8-NAM-335/2010, 19. Juli 2010: „Dem Antrag“ „vom 29.04.2010“ „des Herrn Jürgen Udo Bockelmann, geboren am 30.09.1934, in Klagenfurt (Evangelische Kirchengemeinde Klagenfurt, Taufbuch-Nr. 9/46/15), österreichischer Staatsbürger (Evidenzgemeinde Klagenfurt) auf Änderung de[r] Vornamen[] wird Folge gegeben und wird die Änderung de[r] Vornamen[] auf ‚Udo Jürgens‘ bewilligt.“ des del juliol de 2010 oficialment Udo Jürgens Bockelmann)) fou un compositor, pianista i cantant austríac, principalment en alemany, però també (entre d'altres) de cançons en anglès. Posseïa, al costat de l'austríaca, i des del 2007, la ciutadania suïssa. Amb més de 100 milions de discos venuts, Udo Jürgens va ser un dels músics d'entreteniment amb més èxit comercial del món de parla alemanya. La seva carrera va tenir una durada de gairebé 60 anys. Singles-Charthistorie a chartsurfer.de, consultat el 8 de gener de 2015 First list of the Year. a germanchartblog, 2 de gener de 2015, consultat el 8 de gener de 2015 El seu estil es troba entre l'schlager, la chanson, el jazz i la música pop. Fou el primer austríac a guanyar, el 1966, el Festival de la Cançó d'Eurovisió.
Biografia Família i vida personal miniatura|Castell d'Ottmanach a Magdalensberg Udo Jürgens va néixer, com a fill de pares alemanys, a Klagenfurt. La seva mare Kathe (de soltera Arp, nascuda el 9 d'agost de 1908), provenia de Prasdorf a la província prussiana de Schleswig-Holstein. El seu pare Rudolf, fill del director bancari alemany Heinrich Bockelmann, va néixer el 14 de desembre de 1904 a Moscou, i va fugir després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial amb els seus pares a la llavors neutral Suècia. Després de la guerra, els seus pares es van establir al Castell d'Ottomanach a Caríntia, que l'avi de Jürgens havia regalat als seus cinc fills. El seu pare va ser de 1938 a 1945 i de 1954 a 1958 alcalde del municipi d'Ottomanach. Va morir el 2 d'abril de 1984. Un parent matern era el dadaista Hans Arp. Un oncle patern, Werner Bockelmann (SPD), va ser alcalde de Frankfurt am Main des del 1957 fins al 1964. Un altre oncle, Gert Bockelmann, va viure a Barendorf, a prop de Lüneburg, que avui dia acull una heimvolkshochschule, i fou un temps alcalde. Barendorf.de: Politik in Barendorf Els oncles d'Udo Jürgens Erwin BockelmannNascut el 21 de gener de 1903 a Moscou Imperi rus; † 10 de abril de 1971 a Hamburg i Jonny BockelmannJohann (Jonny) Bockelmann (nascut el 8 de febrer de 1913 a Moscou, † 20 de gener del 2001 a Frankfurt am Main) advocat i cap de BP Hesse es van dedicar a la indústria del petroli. La seva cançó Mein Bruder ist ein MalerEn català "El meu germà és un pintor" està dedicada al seu germà Manfred Bockelmann, conegut pintor i fotògraf. Manfred Bockelmann a wien.ORF.at.
Jürgens va créixer al castell parental d'Ottmanach a Magdalensberg, Caríntia, juntament amb els seus dos germans John (1931-2006) i Manfred. Va aprendre a tocar el piano per si mateix; després només va rebre instruccions sistemàtiques. A les Joventuts Hitlerianes va rebre, segons una declaració a la seva biografia Der Mann mit dem Fagott, una forta bufetada a la cara per part del líder del grup, cosa que li va comportar una reducció de la seva audició en una oïda. Biografie Udo Jürgens Munzinger-Archiv Va deixar el gymnasium un any abans de graduar-se. Posteriorment va estudiar música al Conservatori Estatal de Caríntia a KlagenfurtGedenktafel für Udo Jürgens. In: mein-klagenfurt.at, 5. März 2017, abgerufen am 1. Februar 2018. així com al Mozarteum de Salzburg.
Del 1964 al 1989, Jürgens estigué casat amb l'antiga model de fotografia Erika Meier, anomenada Panja. El matrimoni va tenir dos fills, John (nascut el 20 de febrer de 1964) i Jenny (nascuda el 22 de gener de 1967), artista, DJ i actriu. A més, Udo Jürgens té dues filles extramatrimonials, Sonja Jürgens (nascuda el 1966) Udo Jürgens uneheliche Tochter spricht erstmals über Mutter al Berliner Morgenpost del 2 de juliol de 2008 i Gloria Burda (nascuda el 29 de novembre de 1994).
El juny de 1977, Jürgens es va traslladar a un àtic a Bellevue, Zúric. Yann Cherix: Udo Jürgens' Heimat war Zürich. a: Tages-Anzeiger, 21 de desembre 2014 Atès que en aquell moment existien deutes fiscals a Àustria i a Alemanya, aquesta mesura es va interpretar com a evasió fiscal en diversos mitjans de comunicació. Jürgens va veure, però, aquests deutes coberts per un dipòsit en un compte bloquejat a Múnic "per un import de set dígits". Udo Jürgens geht – bleiben die Schulden?, Arbeiter-Zeitung, 23-06-1977, pàg. 5, columna 5, centre. En línia aquí
El 4 de juliol de 1999 es va casar amb Corinna Reinhold, que era la seva parella des de feia temps (originària de Rheydt) a Nova York. Junts es van traslladar el 1997una casa a Zumikon, Suïssa. El 2006, es van divorciar. Geständnis zum 80. Geburtstag: Udo Jürgens verwechselte Sex mit Liebe. a: Focus, 30 de juny de 2014. El febrer de 2007, Udo Jürgens va obtenir la ciutadania suïssa i, el 8 de juny, se li va donar el certificat de naturalització en el marc del festival del poble de Zumiker. Se li va permetre mantenir la seva ciutadania austríaca, de manera que llavors tenia doble nacionalitatCfr: Biografie a Austria-Forum (vegeu notes a peu de pàgina).
Al juliol de 2012, Jürgens va adquirir una casa a Meilen, construïda per Gottlieb Duttweiler, a: Zürichsee-Zeitung, 24 de març de 2013, consultat el 24 d'agost de 2019 després que aquest incorporés el 1928 la companyia de begudes de Meilen „Alkoholfreie Weine AG“ a Migros. Jürgens va renovar la casa de Gottlieb Duttweiler entre el 2012 i el 2014. Va viure a Gottlieben durant el període de reconstrucció. El 2015 va voler traslladar-se a la mansió de Meilen, cosa que, però, no va passar a causa de la seva mort. Er starb direkt vor der Wohnung seiner Freundin. a: 20min. Menschen: Keine Lust auf das Liebesnest. a: Schweiz am Sonntag. Udo Juergens: Am Wasser ist die Seele im Einklang. a: COOP-Zeitung.
Udo Jürgens es va descriure en públic diverses vegades com a ateu. Schlager: Udo Jürgens träumt von Indien. a: WZ Newsline, consultat el 21 de desembre de 2014. Merci und basta! a: Augsburger Allgemeine, consultat el 21 de desembre de 2014.
Després que al febrer del 2014 s'aprovés, per un estret marge, la Iniciativa popular federal «Contra la immigració massiva», Jürgens va ser citat després de dir una entrevista amb Bild-Zeitung als mitjans de parla alemanya: "Això em va impactar i em va decebre profundament. […] Europa és la millor idea que aquest continent té des de fa mil anys. Em va avergonyir la decisió d'anar a Suïssa " Cfr. Udo Jürgens „schockiert“ über Schweizer Votum. a: Kleine Zeitung, 18 de febrer de 2014. Consultat el 12 de setembre de 2014. i que "ja no se sentia benvingut a Suïssa", cosa que va provocar reaccions controvertides. En una altra entrevista amb Bluewin Entertainment, va dir que les seves declaracions havien estat un malentès i va dir: "Em sap greu haver fet aquesta afirmació, ho admeto sincerament". a: Bluewin Entertainment, 27 de febrer de 2014. Consultat el 12 de setembre de 2014
La història de la seva família i els inicis de la seva carrera els descriu Jürgens a la novel·la Der Mann mit dem Fagott ("L'home amb el fagot") juntament amb Michaela Moritz el 2004 (duta a la televisió el 2011), amb qui va mantenir una relació sentimental fins a la seva mort. Warum versteckt Udo Jürgens seine Freundin? a: Schweiz am Sonntag, 25 d'octubre de 2014.
miniatura|L'ala de marbre blanc com a làpida va ser dissenyada pel germà d'Udo, Manfred Bockelmann.
El 21 de desembre de 2014, Udo Jürgens es va desmaiar durant una passejada a Gottlieben, al cantó de Turgòvia, i va morir malgrat un intent de reanimació Fahrer wollte Udo Jürgens mit Defibrillator retten. a: T-Online.de, 22 de desembre de 2014. Consultat el 22 de desembre de 2014. a l'hospital de Münsterlingen per insuficiència cardíaca a l'edat de 80 anys. Dues setmanes abans havia acabat la primera part de la seva 25a gira de concerts a Zuric sota el lema „Mitten im Leben“ ("A mitja vida"). Va completar la seva última aparició pública els dies 11 i 12 de desembre de 2014 al Velòdrom de Berlín al Show de Helene Fischer. El show es va emetre poc després de la seva mort, al Nadal, per televisió.
Segons els seus propis desitjos, el seu cos fou incinerat. La cremació va tenir lloc el 23 de desembre de 2014, dos dies després de la seva desaparició. Leichnam von Udo Juergens ist in der Schweiz eingeäschert worden. a: Augsburger Allgemeine. El 15 de gener de 2015, prop de 200 amics i companys es van acomiadar d'Udo Jürgens en una cerimònia commemorativa a Zuric. Els dies 22 i 23 de gener es va instal·lar l'urna de Jürgens al Volkshalle de l'Ajuntament de Viena, on el públic va poder retre homenatge al músic. Personalitats públiques com el president austríac Heinz Fischer i el canceller Werner Faymann. Va ser enterrat el 9 de maig de 2015 en una tomba d'honor de la ciutat de Viena (grup 33 G, fossa núm. 85) al Zentralfriedhof. Wiener Ehrengrab für Udo Jürgens. a: wien.ORF.at, 30 de desembre de 2014, consultat el 30 de desembre de 2014.[http://wien.orf.at/news/stories/2690243/ Letzte Ruhestätte von Udo Jürgens steht fest.] a: wien.ORF.at, 19 de gener de 2015 La làpida, que representa una ala embolicada amb un drap de dol blanc, va ser dissenyada pel seu germà Manfred i realitzada per l'escultor Hans Muhr en marbre de Lasa. A la placa commemorativa hi ha després de diverses correccions de la primera ortografia equivocada – inclòs un dels seus passatges
Carrera miniatura|Jürgens, guanyador del Festival de la Cançó d'Eurovisió 1966, amb France Gall Udo Jürgens feu les seves primeres actuacions, mentre encara era estudiant al conservatori, a locals petits. El 1950, Ernst Lerch es va fer càrrec del Café LerchEn alemany, el mot "café" fa referència a una cafeteria del seu pare (que es deia igual que ell) i el va convertir en el llavors Tanzcafé Lerch de Klagenfurt. Va contractar el jove músic d'entreteniment Jürgen Udo Bockelmann com a cantant de jazz per cinc xílings (equivalents a 0,36 euros, avui al voltant de 3,66 euros) per hora, on hi va actuar sota el pseudònim d'Udo Bolán, en al·lusió al seu segon nom i al seu cognom, i així va tenir la seva primera experiència a l'escenari. Tocava el piano, acompanyat d'un baterista i un baixista, principalment jazz i swing i, a petició del públic, també volkstümliche. Elisabeth Postl: ‚Tanzcafé Lerch‘: Vom Nazi-Treffpunkt zu Udo Jürgens' Bühne. a: Die Presse, 23 de desembre 2014, consultat el 7 de juny 2018:
El 1951, Udo Jürgens va guanyar el primer premi en un concurs de compositors de l'Österreichischer Rundfunk per a menors de 17 anys, amb la cançó Je t'aime com a participant més jove.
Només més tard va utilitzar els seus dos primers noms Jürgen i Udo per formar el seu nom artístic "Udo Jürgens", que després va canviar el 2010, juntament amb el cognom conservat, al nom oficial "Udo Jürgens Bockelmann".