La Música de cambra concertant núm. 5, op. 36 n4, va ser escrita el 1927 i estrenada el mateix el any, el dia 3 de novembre, pel mateix compositor com a solista de viola, Paul Hindemith, amb l'Orquestra Estatal de Berlín dirigida per Otto Klemperer.
Formació instrumental El conjunt instrumental per al qual l'obra està escrita és un ensamble fonamentalment de vent, format per una flauta o un piccolo, un oboè, un clarinet en mi bemoll, un clarinet en si bemoll, un clarinet baix en si bemoll, dos fagots, un contrafagot, una trompa en fa, dues trompetes en do, dos trombons, una tuba, quatre violoncels i quatre contrabaixos.
En l'actualitat, la gravació de referència d'aquesta obra l'han fet el director italià Riccardo Chailly i la violista Kim Kashkashian amb la Royal Concertbegouw Orchestra, l'any 1992. En el disc que conté aquesta gravació hi ha, juntament amb l'obra que ens ocupa, les Músiques de cambra concertant de la 1 a la 7.
Estil La peça s'emmarca en allò que avui dia, i en aquell mateix període, s'anomena "Nova objectivitat". Tal com va dir Willy Reich l'octubre de 1931:s
Per tant, és un moviment que entra directament en conflicte amb l'expressionisme, tot i derivar d'ell en els seus inicis com a avantguarda. Alhora propugna valors neoclàssics, com la recuperació dels grans autors del passat i el seu estudi, i també rep influències del jazz i la música popular, de la mateixa manera que ho va fer Stravinsky. Són notables les similituds entre els Concerts de Brandemburg de Johann Sebastian Bach i la Música de cambra concertant de Paul Hidemith.
Una de les característiques destacades d'aquesta obra (i de tot l'op. 36) és el virtuosisme del solista, que recorda el virtuosisme instrumental típic de l'època del Barroc i dels esmentats Concerts de Brandemburg. És per això, diu Ian Kempt, que la seva música pot resultar repetitiva per a l'oïda contemporània:
En la línia d'aquest autor, queda clar que més enllà de les formes clàssiques i romàntiques hi ha molt de material nou i "trencador", especialment des del punt de vista de l'harmonia i el contrapunt: "Ella [la música de Hindemith] sempre ha estat basada en l'harmonia i el contrapunt, i en els tipus clàssics de textura i forma; elements els quals han resultat molt útils als compositors dels darrers sis segles i que no sembla que hagin d'ésser substituïts en el futur". Els elements postromàntics i el seu tractament de la polifonia són allò que, a gran escala, defineix l'estil individual del nostre autor, àdhuc de la nostra obra.
miniatura|Quartet de corda amb Paul Hindemith a la viola. Simbolitza l'equilibri entre formes clàssiques i l'esperit trencador i les potents harmonies de la Nova Objectivitat i la música en general del .
Estructura La Música de cambra concertant num. 5 es divideix en quatre moviments, de forma molt similar a la manera barroca:
Schnelle halbe (Allegro ma non tanto). Langsam (Lento). Mäßig schnell (Allegro moderato). Variante eines Militärmarsches (Variant sobre una marxa militar).
Bibliografia BROWNE, Arthur G (gener de 1932). Paul Hindemith and the Neo-Classic Music. Music & Letters, Vol. 13, No. 1, p. 42-58. GAGO, Luis (octobre de 2006). Introducción a la Herencia pedagógica de Johann Sebastian Bach, pp.12-13. KEMP, Ian (març de 1964). Paul Hindemith 1895-1963. The Musical Times, Vol. 105, No. 1453, p. 184-186. SCHERZINGER, Martin (estiu de 2005 - hivern de 2006). Perspectives of New Music. Vol. 43/44, Vol. 43, no. 2 - Vol. 44, no. 1. Perspectives on and around Ben Boretz at 70, p. 80-125. Heideggerian Thought in the Early Music of Paul Hindemith (With a Foreword to Benjamin Boretz). REICH, Willi, and NORTON (octubre de 1931). Paul Hindemith. Herter. The Musical Quarterly, Vol. 17, No. 4, p. 486-496.
Referències
Enllaços externs Interpretació de la Royal Concertbegow Orchestra de l'obra Sobre la Nova Objectivitat Integrants de l'orquestra i descripció del disc amb la Música de cambra concertant Formació instrumental de l'obra
Categoria:Composicions de música clàssica per a orquestra Categoria:Composicions musicals del 1927