El Tangsudo o Tang Su Do (Hangul: 당수도, Hanja: 唐手道, pronunciat [taŋ.su.do]) és un art marcial coreà basat en el karate que incorpora principis de lluita del subak (de la manera descrita en el Kwon Bup Chong Do), així com en arts marcials del nord de la Xina. Les tècniques del que habitualment es coneix com a Tangsudo combinen elements del Shōtōkan, el Subak, el Taekkyon, i el Kung Fu.
Etimologia "Tang Su Do" (당수도) és la pronunciació coreana del hanja 唐手道 (pronunciat Táng shǒu dào en xinès), i es pot traduir literalment com "La Manera de la Mà Tang."
Els mateixos caràcters es poden pronunciar com a "karate-dō" en japonès. A principis de la dècada de 1930, aproximadament 55 anys després que l'annexió japonesa d'Okinawa, Gichin Funakoshi, en coordinació amb altres, va canviar el primer caràcter, 唐, que es referia a la dinastia xinesa Tang, per 空, que significa "buit"; ambdós caràcters poden ser pronunciats "kara" en japonès, encara que 唐 es representa més generalment com "Tou".Funakoshi, Gichin, Karate-do Kyohan, p.3 footnote De manera intencionada, Funakoshi va voler evitar confusió amb el Kenpō xinès. Funakoshi afirmà que el karate d'Okinawa "ara podria ser considerat un art marcial japonès" i trobava que la referència a la Xina era "inadequada" i "en certa manera degradant".Funakoshi, Gichin, Karate-do Kyohan, p.4 La pronunciació xinesa de 空手道 és kōng-shǒu-dào, i la coreana és [koŋsʰudo] (공수도).
Fora de l'Extrem Orient, el terme "Tang Su Do" ha esdevingut un sinònim de l'art marcial coreà promogut pel gran mestre Hwang Kee.
A part de Won Kuk Lee, molts altres practicants van fundar kwans (escoles) en la zona. En la dècada del 1960, hi havia nou kwans importants, els quals estaven basats en cinc d'originals: 1) el Chung Do Kwan (Won Kuk Lee), 2) Moo Duk Kwan (Hwang Kee), 3) Song Moo Kwan (Ro Byung Jick), 4) Chang Moo Kwan (Yoon Byung-In), i 5) Jidokwan (Chun Sang Sup). L'estil original de Chun, el karate Yun Mu Kwan ("kongsudo" en coreà) va convertir-se en "Jidokwan" quan els seus estudiants van trobar nous mestres després de la seva desaparició en la Guerra de Corea, i es va adoptar el nou nom (que significa "Sala del Camí de la Saviesa").
La història del Moo Duk Kwan (des d'on es pot traçar el llinatge de tots els estils moderns de Tang Su Do) es remunten a un sol fundador: Hwang Kee, qui va aprendre arts marcials xinesos mentre era a Manxúria.
Història miniatura|El bong és una arma utilitzada en Tang Su Do i Him Su Do. Això és un bong de 160 cm. A finals de la dècada dels 1930, Hwang Kee ja havia dominat els arts marcials coreans natius del Subak i el Taekkyon. Fou durant aquest temps que els japonesos van ocupar Corea, i el general resident, en un intent de controlar la població, va prohibir la pràctica d'arts marcials natius, posant com a pena l'empresonament. El 1936, Hwang Kee va atreure l'atenció de la policia secreta japonesa, qui el va forçar a fer les maletes i el va expulsar a Manxúria, on va experimentar escenes d'indefensió i destrucció mentre treballava com a obrer del ferrocarril. Com a resultat, Hwang Kee va decidir entrar a la Xina, on visqué els següents 20 anys. Va entrar a la Xina de nit, per l'extrem sud de la Gran Muralla Xinesa, que va escalar i baixar pel costat xinès.A la Xina, en aquella època, era molt difícil que un practicant d'arts marcials pogués trobar un mestre que el volgués prendre com a alumne. Tot i això, Hwang Kee va establir relació amb el Mestre Yang, qui va ensenyar a Hwang Kee l'estil del nord Yang kung-fu (Nei-ga-ryu), un art marcial més fort i més passiu que l'estil del sud que es practicava en zones properes. Després de la conclusió de la Segona Guerra Mundial, Hwang Kee va tornar a Corea.
Fundació dels kwans originals miniatura|Dobok (vestit tradicional) amb grau de cinturó negre de Tang Su Do Entre 1944 i l'alliberament de Corea el 1945, les escoles originals o kwans de Tang Su Do foren fundades a Corea per practicants que havien estudiat karate i que tenien alguna noció de kung-fu. Junts, aquestes cinc escoles originals i els seus mestres van esdevenir la fundació del Tang Su Do:
Ro Byung Jik – Song Moo Kwan Won Kuk Lee – Chung Kwan (kwan original) Chun Sang Sup – Jidokwan Lee Nam Suk i Kim Soon Bae – Chang Moo Kwan Hwang Kee – Moo Duk Kwan
Poc després de la Guerra de Corea, el 1953, es van formar quatre escoles més. Aquests kwans de segona generació i els seus fundadors principals van ser lOh Do Kwan de Choi Hong Hi i Nam Tae Hi, el Han Moo Kwan de Lee Kyo Yoon, el Kang Duk Won de Park Chul Hee i Hong Jong Pyo, i el Jung Do Kwan de Lee Young Woo .
Associació de Tae Kwon Do El 1960, Jhoon Rhee ensenyava el que anomenava Karate coreà (o Tang Su Do) a Texas, en els Estats Units. Després de rebre el Manual de Camp de l'Exèrcit de la República de Corea (que contenia el currículum d'entrenament en arts sota el nou nom de Taekwondo) del General Choi, Rhee va començar a utilitzar el nom "Taekwondo". Hi ha encara una multitud d'escoles contemporànies de Taekwondo en els Estats Units que ensenyen el que es coneix com a "Moo Duk Kwan Taekwondo".
El 1964 es va fundar l'Associació Coreana de Tae Su Do que, el 1965, es va convertir en l'Associació coreana de Tae Kwon Do. A causa de la seva influència política, el grup de Tae Kwon Do, dirigit pel seu segon president, el general Choi Hong Hi, va intentar unificar-lo amb l'Associació coreana de Soo Bahk Do. L'organització de Kwanjangnim era el sistema d'arts marcial més gran de Corea en aquella època. El Gran Mestre Hwang Kee va estar d'acord per parlar de la unificació però, quan va quedar clar que no seria al front de la nova organització, finalment ho va rebutjar. El resultat fou un debilitament del Moo Duk Kwan, mentre que el moviment Tae Kwon Do guanyava força, absorbint molts membres del Moo Duk Kwan durant el procés.
Associació Tae Su Do Per restablir la identitat nacional després de l'ocupació de Corea per les forces japoneses, el govern coreà va ordenar que es creés una sola organització. El 16 de setembre de 1961, una majoria de kwans va estar d'acord per unificar-se sota el nom "Associació coreana de Tae Su Do". El nom va ser canviat a "Associació coreana de Taekwondo" quan el general Choi es va convertir en el seu president l'agost de 1965.
Malgrat aquest esforç d'unificació, el kwans van continuar ensenyar els seus estils individuals. Hwang Kee i una gran part del Moo Duk Kwan continuaven a desenvolupar una versió del Tang Su Do que finalment es va convertir en el que es coneix actualment com a "Soo Bahk Do Moo Duk Kwan". Aquesta versió modificada del Tang Su Do incorpora més moviments fluids "tous", que són una reminiscència d'alguns arts marcials xinesos tradicionals. L'Associació mundial de Tang Su Do i la Federació Internacional de Tang Su Do ensenyen sistemes de Tang Su Do que existien abans de la fusió del Taekwondo i abans del desenvolupament del Soo Bahk Do Moo Duk Kwan modern. Aquestes versions del Tang Su Do tenen una gran influència de la cultura coreana i també sembla que estan relacionats amb el karate d'Okinawa tal com l'ensenyava al Japó Gichin Funakoshi.
Reconeixement A causa de les divisions i lluites internes polítiques, el Tang Su Do ha patit diverses marxes dels seus membres, tot i que el Moo Duk Kwan fundat per Hwang Kee continua representant el Tang Su Do (Soo Bahk Do) arreu del món, i està liderat pel fill de Hwang Kee, Hwang Hyun-chul. En la Unió Atlètica Amateur el Taekwondo reconeix els rangs Tang Su Do i permet les hyeong de Tang Su Do en les competicions.
L'actor Chuck Norris va popularitzar el Tang Su Do en el món occidental, i d'aquest va evolucionar l'art marcial Chun Kuk Do.
Sistemes de classificació miniatura|Cinturons de Tang Su Do classificats per grau (de cinturó blanc a cinturó negre) miniatura|Practicant de Tang Su Do amb el grau de cinturó negre El Tang Su Do utilitza el sistema de cinturons de colors instaurat pel fundador del judo Jigoro Kano i popularitzat en Karate-do per Gichin Funakoshi. Tanmateix, són comunes algunes petites diferències segons l'organització i/o l'escola. Una diferència característica de l'estil Moo Duk Kwan és que el cinturó negre, o grau dan, es representa habitualment amb un cinturó blau de mitjanit (algunes escoles de Chung Do Kwan també han adoptat aquest costum) per als estudiants que assoleixen un grau dan. La raó del cinturó blau de mitjanit és la creença en la cultura coreana que el negre simbolitza perfecció; com que ningú no és perfecte, el cinturó per al grau dan és de color blau de mitjanit. També era una creença del fundador del Moo Duk Kwan, Hwang Kee, que el negre és un color al qual res no s'hi pot afegir, per això el blau significa que el portador d'un dan encara està en procés d'aprenentatge.
Moltes escoles i organitzacions encara opten per utilitzar el cinturó negre. El Moo Duk Kwan, i algunes escoles Chung Do Kwan de Tang Su Do incorporen un cinturó blau de mitjanit (o negre) amb ratlles vermelles per denotar els individus que han assolit la posició de Sa Beom (mestre 사범님/師範님), o 4t dan. Els cinturons de colors originals que no són del grau dan, o gup, foren establerts per Hwang Kee, distingint entre cinturó blanc, cinturó verd i cinturó vermell. En la dècada del 1970 fou afegit un cinturó taronja després del cinturó blanc, juntament amb una o dues ratlles en els cinturons taronja, verd i vermell, simbolitzant els deu gup nivells (estudiants), i és actualment el sistema en ús en el Moo Duk Kwan. Encara s'utilitzen moltes variacions d'aquest sistema de classificació, i de fet es poden emprar altres colors (com groc, marró, porpra i blau). Tanmateix, això és principalment una influència occidental.
Els cinturons negres (o cinturons blau de la mitjanit) s'anomenen dans i cada grau té el seu nom específic propi. El dan va des del 1r fina al 9è grau. En el Moo Duk Kwan, el nivell de dan es coneix per la seva numeració en coreà, com cho dan (1r), ee dan (2n) i sam dan (3r), i així successivament. En moltes organitzacions, els títols de kyosu (instructor 교사/敎師) i sa bom (mestre 사범/師範) s'atorguen de manera separada després de demostrar amb èxit habilitat, coneixement, comprensió i caràcter per aquell nivell en un dan simsa (심사/審査), o prova. Hom not prendre l'examen de kyosu (instructor certificat) fins a arribar al 2n dan, o al de sabom (instructor mestre) fins a arribar al 4t dan o superior. Els nivells dan des del 4t en endavant es coneixen com a kodanja (고단자/高段者), ja siguin sabom o no. També en els EUA, es va crear una estructura simple de temps per al sistema de classificació de dans. Si hom estava en estudi constant, llavors era fàcil de mesurar quan es podia examinar per al grau següent. El següent número de dan era igual al nombre mínim d'anys que cal entrenar dins arribar al nou dan. Per exemple, un primer dan necessitaria dos anys abans que pogués ser un candidat per segon dan, etc.
Tècniques i patrons miniatura|Formes amb armes miniatura|Combat
Hyung Les formes (hyung) varien en funció del fundador o el cap de les diferents federacions de Tang Su Do. Les formes de Tang Su Do són un conjunt dels moviments que demostren una acció defensiva o agressiva per a cada moviment, preses principalment de les kata del karate shōtōkan japonès. Estan basats en un combatent que ataca i un altre que mostra la forma que reacciona al seu atac. Generalment es memoritzen i es mostren en una prova per ascendir de nivell o en un torneig.
Tradicionalment, nou formes estan incloses en el currículum de la majoria d'escoles de Tang Su Do, requerides per guanyar el cinturo blau de mitjanit. Aquestes hyung són: Formes Kee Cho: kee cho il bu, kee cho ee bu, kee cho sam bu. La sèrie Kee Cho comprèn els patrons bàsics. Aquests van ser creats per Gichin Funakoshi, i anomenats "taikyoku" en karate shōtōkan.