José Ángel González Jiménez (Aguilar del Río Alhama, 19 de desembre de 1959) és un policia espanyol, que exercí de director adjunt operatiu (DAO) de la Policia espanyola entre l'agost de 2018 i el febrer de 2026.
Trajectòria Nascut l'any 1959 a la localitat riojana d'Aguilar del Río Alhama, cursà a l'Acadèmia General Militar de Saragossa i l'any 1984 es llicencià com a tinent de Policia espanyola. El seu primer destí fou la Companyia de Reserva General, denominada des de 1991 com a Unitat d'Intervenció Policial (UIP), és a dir, els agents antiavalots del cos. En aquesta unitat treballà durant 16 anys al capdavant de la VII UIP, amb seu a Valladolid.
L'any 2002 fou nomenat comissari i transferit a la direcció de la Brigada d'Estrangeria i Fronteres d'Alacant, per després ser destinat a Valladolid en les funcions de Cap de Seguretat Ciutadana. L'any 2005 fou nomenat comissari provincial de Valladolid, càrrec que desenvolupà al llarg de nou anys i fou premiat amb la comenda de l'Orde del Mèrit Civil. Entre el març de 2014 i l'abril de 2017 esdevingué cap superior de Melilla, i aconseguí l'ascens a comissari principal en aquell indret. En acabat, tornà a territori peninsular i fou designat cap superior de la Prefectura Superior de la Policia a l'Aragó.
El 7 d'agost de 2018 el Consell de Ministres del Govern espanyol, i a petició del ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska, el designà com a nou director adjunt operatiu (DAO) del cos policial. D'aquesta forma es restaurà un càrrec que, un any abans, havia estat suprimit pel ministre de l'Interior d'aleshores, Juan Ignacio Zoido. Concretament, la recuperació del càrrec sorgí d'un reial decret llei de reestructuració policial, aprovat dues setmanes abans. A l'octubre i novembre de 2019 formà part del Centre de Coordinació Operativa (CECOR), creat a la seu de la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya, per a donar una resposta de seguretat ciutadana a les protestes contra la sentència del judici al procés independentista català. També participà del Comitè de Gestió Tècnica del Coronavirus (CGTC), que s'encarregà, entre d'altres assumptes, dels confinaments durant la pandèmia de COVID-19, i comparegué freqüentment a la sala de premsa del Palau de la Moncloa, orgànicament vinculada a la Secretaria d'Estat de Comunicació.
Així mateix, el 2022 comparegué en seu judicial per declarar en l'anomenat «cas Gali», una investigació judicial després de fer-se públic que el dirigent sahrauí Brahim Gali havia ingressat en secret al país per ser tractat en un hospital de Logronyo. Aquest fet causà un conflicte diplomàtic amb el Marroc, així com una important polèmica interna. El comissari assegurà davant el jutge que, si bé sabia que un dirigent del Front Polisario entraria al país, la Policia espanyola desconeixia que es tractava de Gali. Finalment, l'Audiència Provincial de Saragossa arxivà el cas després de considerar que permetre la seva entrada fou una decisió política del govern sense transcendència penal. A meitats d'aquell any, fundà el Centre Universitari de Formació de la Policia Nacional (CUFPN). El 2023 fou condecorat amb la Gran creu del Mèrit Militar, distintiu blanc, i a l'any següent, se li concedí la Gran creu de l'Ordre al Mèrit de la Guàrdia Civil.
El desembre de 2024, arribà als 65 anys, edat de jubilació obligatòria per als agents, sense excepció. No obstant això, el novembre de 2024, en un decret amb motiu de les mesures a prendre per les inundacions de la gota freda al País Valencià, el govern espanyol inclogué, a la pàgina 91 d'un text de 106, un canvi legal per modificar la Llei de Règim de Personal de la Policia i permetre així que el DAO no estigués obligat a jubilar-se automàticament en arribar als 65 anys. El govern es va excusar que això equiparava la Policia espanyola amb la Guàrdia Civil espanyola, on els seus DAOs també tenen aquesta excepció des del 2012 i perquè seria «altament disfuncional» substituir el DAO «en aquesta situació d'emergència nacional». L'oposició, liderada pel Partit Popular, retragué la forma d'aquest procediment i destacà l'ús del terme «emergència nacional», figura que el partit havia sol·licitat al Govern i, al principi, s'havia negat.
El 17 de febrer de 2026 es publicà als mitjans de comunicació que un jutjat de Madrid l'investigaria per un delicte d'agressió sexual suposadament comès sobre una subordinada. Les reaccions se succeiren ràpidament i es publicà un comunicat del sindicat Jupol, en què exigien el seu cessament i del seu designador, el ministre de l'Interior Fernando Grande-Marlaska. El mateix dia, José Ángel González anuncià la seva dimissió, que es feu efectiva el 19 de febrer de 2026.
Referències
Categoria:Policies espanyols Categoria:Persones de la Rioja Baixa Categoria:Alumnes de l'Acadèmia General Militar Categoria:Nascuts el 1959