La sèrie 400 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya estava formada per un conjunt de 38 automotors elèctrics i 15 remolcs, que varen circular entre els anys 1944 i 2004 per la xarxa ferroviària d'ample de via estàndard avui coneguda com a línia Barcelona-Vallès. Varen ser construïts per Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC) als seus propis tallers, per prestar els serveis suburbans de Barcelona a Terrassa i Sabadell. Normalment circulaven en composicions de tres cotxes (motor-remolc-motor), tot i que ocasionalment també varen prestar servei en composicions de dos cotxes motors. A l'època de FGC, es van modernitzar i es varen formar vuit composicions de quatre cotxes, per la transformació d'antics automotors elèctrics de la sèrie 600.
Malgrat que de manera genèrica aquests vehicles es coneixen com a sèrie 400, els diferents vehicles estaven numerats a les sèries 400, 500 i 900 (cotxes motors originals); 800 (cotxes remolcs originals); 600 (cotxes motors i remolcs transformats a partir de cotxes motors del servei urbà de la sèrie 600); i 700 (cotxes motors sense cabina de conducció, transformats a partir d'automotors de la sèrie 600). També són coneguts amb el malnom de Granotes, a causa de la ubicació dels seus fanals a la part superior de les testeres, per la semblança amb els ulls d'aquests animals.
Història a FCC Dels "Llaunes" als 400 miniatura|Un tren de la sèrie 400 entrant a l'estació de Sant Cugat, procedent de Sabadell, el 15 de novembre de 1970. miniatura|Entre La Floresta i Les Planes, un tren en direcció a Barcelona l'11 d'agost de 1970. miniatura|Entre Les Planes i Baixador de Vallvidrera, un tren en direcció a Barcelona, equipat amb llevaneus, el 28 de desembre de 1971.
Abans de la Guerra Civil espanyola, Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC) disposava de 30 automotors elèctrics, nou remolcs de viatgers i dos remolcs-furgó per fer els trens de les seves línies. Estaven repartits en dues sèries: Els automotors elèctrics i remolcs d'origen americà, construits per J. G. Brill Company i FCC entre els anys 1912 i 1922. La sèrie estava formada per 18 automotors (números 10-27) i nou remolcs (números 51-59). Aquests vehicles són coneguts com a Brill. Sis automotors varen ser reformats, substituint la seva caixa de fusta per una altra metàl·lica, entre els anys 1928 i 1929: els números 10, 11, 15, 17, 22 i 23, que es coneixen amb el malnom de Metàl·lics. Els automotors elèctrics i remolcs-furgó construits per FCC als seus tallers de Sarrià. Estava formada per 12 automotors (números 401-404 i 501-508), construits entre 1923 i 1924, i dos remolcs-furgó pel transport de paqueteria (números 801-802, construits el 1929). Aquests vehicles són coneguts com a Llaunes.
Després de la contesa bèl·lica, els ferrocarrils es varen convertir en un mitjà de transport fonamental, degut a la gran destrucció patida pel parc de vehicles automòbils. Les línies que explotava FCC no es van quedar al marge, i per tal de respondre a la creixent demanda de viatgers, es va decidir reconstruir els automotors i remolcs del tipus Llaunes, i construir vehicles nous seguint el mateix model. En el difícil context de la postguerra, i en ple període d'autarquia, una època de penúries extremes, de manca de materials i subministraments, i d'estrictes restriccions a la importació, es difícil comprendre com l'empresa va tenir accés als materials necessaris per la construcció de tants cotxes nous. Això s'explica per tres motius. D'una banda, perquè part dels materials provenien de vehicles antics. D'altra banda, és fonamental la figura de qui va ser cap del taller de Sarrià entre els anys 1922 i 1966, en Camilo Vialle Ravotti, enginyer de professió (però sense tenir el títol) d'origen italià. Finalment, també va ser determinant la figura del Ramón Hernández Francés, director general de l'empresa entre els anys 1941 i 1966, que tenia una clara filiació franquista, amb els suficients contactes com per aconseguir aquests materials als que altres indústries no varen tenir accés.
Tot va començar amb la reconstrucció dels dos remolcs-furgó números 801 i 802. Després de rebre l'autorització de la Divisó Inspectora el 18 d'abril de 1942, es procedí a reconstruir el remolc 801 com a remolc de viatgers, amb el mateix número. Del vehicle original es van aprofitar el bastidor, tot i que allargant-lo tres metres, i els bogis. Es va muntar una nova caixa metàl·lica de construcció soldada (l'antiga era reblonada), amb grans finestres panoràmiques, que oferia una estètica molt moderna. Aquest vehicle es va acabar el setembre de 1943. Posteriorment, seguint el mateix model, es va reconstruir l'altre remolc-furgó, el 802, en el nou cotxe motor 508. Va prendre el número de l'antic automotor Llauna que va resultar destruït en un accident a Sabadell el 30 de setembre de 1943. Es va posar en servei el juliol de 1944. Finalment, amb les restes de l'antic automotor Llauna 508, i components elèctrics dels recanvis del magatzem, es va construir un segon automotor, el 401, que es va posar en servei el desembre de 1944. Amb aquests tres vehicles es va poder formar una primera composició de tres cotxes (M-R-M), que enlluernaren molt a la seva època pel seu aspecte modern, i els seus colors (crema a la zona de les finestres, marró a la zona sota les finestres), que contrastava amb el marró integral del material antic.
Els vehicles de sèrie procedents dels Llaunes Davant el bon resultat obtingut amb el tren prototipus, i la gran rebuda per part del públic, l'empresa va decidir reconstruir la totalitat dels automotors Llaunes, i construir nous els remolcs necessaris, però introduint diverses millores.
El 1945 es va iniciar la reconstrucció de l'automotor Llauna 502. Respecte dels tres cotxes prototipus, aquest presentava les següents diferències: Una caixa gairebé dos metres més llarga (19.296 mm, davant dels 17.416 dels anteriors). Totes les finestres eren normals (no panoràmiques), de menor alçada. Es va equipar amb uns faldons a la part inferior de la caixa. Es va dotar d'unes reixes de ventilació a la part superior de la testera. I, especialment, es va equipar amb uns nous bogis. Coneguts com a bogis "unificats FCC", tot i derivar del model americà dels Llaunes, eren més llargs (distància entre eixos de 2.240 mm davant dels 1.981 mm dels anteriors), tenien una suspensió millorada, i disposaven de rodaments de rodets a les caixes de greix, en lloc de coixinets de fricció.
Pintat amb els mateixos colors que els prototipus (amb els nous faldons de color negre), es va posar en servei l'abril de 1946.
L'any 1947 es varen construir dos nous automotors, partint també de dos Llaunes: els 402 i 901 (posteriorment renumerat com a 501). Tot i ser idèntics a l'anterior, en ells es va introduir una novetat important, que va determinar la imatge d'aquesta sèrie tota la seva vida: uns nous colors exteriors que trencaven amb els tons marrons tradicionals. La nova decoració es basava en un color gris verdós, amb dues franges verdes sota i sobre les finestres. Aquestes franges estaven ribetejades amb fines línies verd clar i blanc pel costat de les finestres, i groga i negra a la part contrària. El sostre anava pintat de color gris clar
Seguint el mateix model d'aquests darrers cotxes, fins a l'any 1952 es van reconstruir la resta d'automotors Llaunes, donant lloc als nous automotors 403 (inicialment numerat com a 902), 404 a 406, i 503 a 506. També es van construir cinc remolcs intermedis completament nous: els 802 a 804, 806 i 807.
Aquest primer grup de material del tipus 400 es va completar amb un setè tren, idèntic als altres, però d'un origen diferent. El 10 de novembre de 1946 es va incendiar, a l'estació de Provença, el tren format pels cotxes del tipus 10-27 números 14, 57 i 20. Les seves restes es van aprofitar per construir tres nous vehicles unificats, que van ser posats en servei el 1949 amb els números 903, 904 i 805. Donat que els seus equips elèctrics eren diferents dels que procedien dels vehicles reconstruïts dels Llaunes, tot i tenir el mateix aspecte, eren incompatibles amb aquells. Tampoc van incorporar els nous bogis unificats, doncs conservaren els bogis Brill originals.
Pel que fa al tren prototipus (401-801-508), al llarg dels anys va patir diverses reformes per tal d'unificar-se amb la resta de la sèrie: Primer es van substituir les finestres frontals panoràmiques de l'automotor 508 i el remolc 801 per d'altres de menor alçada (el 401 les incorporava de sèrie). El 31 de març de 1952, el cotxe 508 es va renumerar com a 504. Poc després, es va dotar als tres cotxes de faldons. El 1958, els tres cotxes es van allargar des de la mida heretada dels Llaunes (17.416 mm), a la dels vehicles unificats (19.296 mm), passant a tenir una finestra més al lateral, entre les dues portes d'accés. A mitjans dels anys seixanta, es van reformar les finestres panoràmiques laterals a la mida normalitzada. Finalment, es van canviar els seus bogis originals per d'altres del model unificat.
Els vehicles nous Fins passats quinze anys no es va reprendre la construcció de nous vehicles del tipus 400. Ferrocarriles de Cataluña S.A. va prendre la decisió de retirar del servei els antics automotors i remolcs del tipus Brill, que l'any 1967 ja tenien més de cinquanta anys de vida. Per substituir-los totalment, entre 1967 i 1977 es van construir els automotors 407 a 413 i 507 a 513, i els remolcs 808 a 814. A diferència dels anteriors, aquests eren de construcció completament nova, sense aprofitar cap equip de vehicles antics. Això va ser possible perquè l'economia de la dictadura franquista va evolucionar de l'autarquia cap al desenvolupisme. Els automotors van ser equipats amb nous motors de tracció més potents, de fabricació espanyola (Cenemesa), i equips de control de fabricació sueca (Ericsson), amb acceleració automàtica i fre reostàtic. D'aquesta manera, els automotors i remolcs Brill van poder ser retirats del servei a finals dels anys seixanta, i desballestats entre 1968 i 1972.
Durant la construcció d'aquest segon lot es van anar introduint altres variacions, com ara: Pintat del sostre en color gris fosc en tots els vehicles de la sèrie. Equipament de finestres tipus Young amb marcs metàl·lics, en lloc de les antigues finestres de guillotina, en els darrers vehicles construits. També en els moderns, equipament de portes d'accés de doble full Faiveley, en lloc de les portes d'un sol full originals. A partir de l'automotor 512, substitució dels seients de tercera classe de planxa de fusta, per altres folrats amb escai. Després, aquesta millora es va anar introduint progressivament a la resta de cotxes. Equipament dels remolcs 812 i 813 amb departament furgó.
D'altra banda, entre els anys 1961 i 1967, als cotxes de la primera sèrie (401 a 406, 501 a 506, 801 a 804, 806 i 807) es van realitzar diverses modificacions per tal d'unificar-los amb els de la segona sèrie, com ara: Substitució dels motors de tracció i equips de control originals pels nous Cenemesa i Ericsson. Substitució de l'enllumenat interior amb bombetes incandescents, per un altre amb tubs fluorescents. Supressió dels estreps escamotejables. Pintat del sostre de color gris fosc.
Altres reformes van afectar vehicles concrets. Així, es van equipar els remolcs 801, 804, 807 i 808 amb un departament furgó, per reemplaçar al que tenien els automotors Brill que s'estaven retirant del servei. Després de patir un accident el 21 de novembre de 1972, l'automotor 404 va ser reconstruit el 1974 amb finestres del tipus Young amb estructura d'alumini, en lloc de les finestres originals de guillotina. El 502 es va reformar amb aquestes finestres tipus Young, i també se'l van instal·lar les portes de doble full Faiveley.