Gunnhildr konungamóðanar (del nòrdic antic: Gunnhild, 'mare de reis'), també Gunnhild Gormsdóttir (en referència al seu presumpte pare Gorm el Vell, segons fonts) o alternativament Gunnhild Özurardóttir (en referència a un altre presumpte pare Ozur Toti, segons fonts, 902 - 970) és un prolífic personatge de la protohistòria escandinava que apareix en algunes sagues nòrdiques: Fagrskinna, Saga d'Egill Skallagrímson, Saga de Njál i Heimskringla i sagues islandeses entre les quals destaca Landnámabók, i segons les quals fou reina consort d'Eric el Sanguinari, rei de Noruega.Kahle, B, Die altwestnordischen Beinamen bis etwa zum Jahre 1400, Arkiv för nordisk filologi, XXVI, 1910, p. 187.Genealogisk-historiske tabeller over de nordiske rigers kongeslægter (1856), Königsfeldt, J. P. F., (2nd edition. Kjøbenhavn: Trykt i Bianco Lunos bogtrykkeri, 1856), FHL microfilm 1,124,504, item 3., p. 111. Molts aspectes de la vida de Gunnhildr es contradiuen segons les fonts, fins i tot el seu parentiu, que ha estat molt debatut entre historiadors, que remarquen que les possibles diferències es deuen a la influència dels islandesos i la seua profunda hostilitat al rei Eric i la seua consort.Downham, Clare (2007) Viking Kings of Britain and Ireland, Dunedin, p. 112–120Jones, Gwyn (1984) A History of the Vikings, Oxford University Press, p. 121–124Bradbury, Jim (2007) The Routledge Companion to Medieval Warfare, Routledge, New York, p. 38Orfield, Lester B. (2002) The Growth of Scandinavian Law, Lawbook Exchange Ltd, p. 129Ashley, Michael (1998) The Mammoth Book of British Kings and Queens, Carroll & Graf Publishers, New York, p. 444Alen, Rupert - Dahlquist, Anna Marie (1997) Royal Families of Medieval Scandinavia, Flanders i Kiev, Kings River Publications, Kingsburg, p. 88.Driscoll, Matthew J. (1995) Ágrip af Nóregskonungasǫgum, a Twelfth-Century Synoptic History of the Kings of Norway’, Viking Society for Northern Research, London, p. 88. Les sagues ressalten que Harald I de Noruega unificà el país a sang i foc i que al seu hereu tampoc li importà vessar fins i tot la sang dels seus germans, tot i que poc després es van veure forçats a l'exili a les Òrcades, Jòrvik i Dinamarca. Alguns fills seus governaren Noruega i els seus territoris a la fi del s. X.
Història Norvegiae Historia Norwegie (s. XII), assumeix que Gunnhildr era filla de Gorm el Vell, rei de Dinamarca, i que Eric i Gunnhildr es trobaren per primera vegada en una festa que oferí Gorm. Els historiadors moderns donen per bona aquesta versió, la unió de dues cases reials com els Ynglings noruecs i la casa reial danesa (que proclamava ser descendent de Ragnar Lodbrok) en un procés de consolidació de les seues respectives nacions. Eric era fruit de la unió d'Harald i Ragnhild, una princesa de Jutlàndia.Jones, Gwyn (1984) A History of the Vikings, Oxford University Press, p. 94–95 La suposada ascendència de Gorm en referència a Ragnar apareix en Ragnarssona táttr (§§ 3–4), tot i que en açò la majoria d'historiadors, consideren la informació confusa i poc fiable.Jones, Gwyn (1984) A History of the Vikings, Oxford University Press, p. 204–211Forte, Angelo; Oram, Richard; Pedersen, Frederik (2005) Viking Empires, p. 69 Gwyn Jones és qui incideix més a identificar Gunnhildr com a filla del rei Gorm, fent referència a les històries sobre el seu origen a Halogaland i la tutoria de fetillers samis com a argument de l'hostilitat islandesa cap a la reina consort i el seu marit Eric.Jones, Gwyn (1984) A History of the Vikings, Oxford University Press, p. 121–122
Sagues Heimskringla afirma que Gunnhildr era filla d'Ozur Toti, un hersir de Halogaland, i la Saga d'Egill Skallagrímson ho corrobora:Saga de Harald de Noruega § 34
Eric s'enfrontà en gran batalla al Dvinà Septentrional (Bjarmaland), i hi aconseguí una gran victòria com així testimonien els skalds coetanis i els seus poemes. En la mateixa expedició conegué a Gunnhild, filla d'Ozur Toti, i se l'emportà a la seua llar.Saga d'Egill, § 37.
Gwyn Jones, però, considera que la majoria de registres sobre Gunnhildr procedents de fonts islandeses són ficció, però tant Theodoricus Monachus com Ágrip af Nóregskonungasögum reporten que Gunnhildr estigué en la cort d'Harald Blåtand després de la mort d'Eric, i el rei danés li oferí matrimoni; si aquest testimoniatge és correcte, la identificació de Gunnhildr com a germana d'Harald (fill de Gorm el Vell) és discutible.Jones, Gwyn (1984) A History of the Vikings, Oxford University Press, p. 121–122Theodoricus, § 6 & p. 64, note 54Driscoll, Matthew J. (1995) Ágrip af Nóregskonungasǫgum a Twelfth-Century Synoptic History of the Kings of Norway, Viking Society for Northern Research, London, § 11 & p. 91, note 39.
Heimskringla també relata que Gunnhildr visqué un cert temps amb els samis, dels quals aprengué la màgia de dos fetillers del seidr, que a canvi sol·licitaven favors sexuals, la qual cosa la induí a seduir a Eric, que tornava d'una incursió a Bjarmaland i incitar-lo a matar-los. Eric la dugué a Noruega i volgué casar-s'hi.Saga d'Harald dels Cabells Bonics, § 34. Fagrskinna, obra més antiga, simplement diu que Eric conegué a Gunnhild durant una expedició, i que ella era «filla adoptiva i educada <...> en la cort de Mǫttull, rei dels samis finesos».Fagrskinna § 8. L'estada de Gunnhild amb els samis, segons la historiadora Marlene Ciklamini, és una rondalla creada per inculpar la reina consort com la causa de tots els mals del govern d'Eric.Ciklamini, Marlene. "The Folktale in Heimskringla (Hálfdanar saga svarta – Hákonar saga góða)". Folklore, Vol. 90, No. 2 (1979), p. 210–211.
Reina consort Mort dels germans d'Eric i exili Les sagues citen diversos fills, fruit del matrimoni entre Gunnhildr i Eric: Bjorn Gamle, el major; Guthorm, Harald, Ragnfred, Ragnhild, Erling, Gudrod i Sigurd Sleva.Saga d'Harald dels Cabells Bonics § 46. La Saga d'Egill esmenta un altre fill, anomenat Rögnvald, però es desconeix si és un dels fills esmentats en Heimskringla o fruit d'una altra relació d'Eric (o fins i tot de Gunnhildr).
Gunnhildr tenia fama de völva (bruixa).Saga d'Harald dels Cabells Bonics § 34.Saga de Njal §§ 5–8.Fox, Denton. "Njals Saga and the Western Literary Tradition." Comparative Literature, Vol. 15, No. 4 (Autumn, 1963), p. 289–310. Abans de la mort d'Harald I de Noruega, Halfdan Haraldsson el Negre, mig germà d'Eric, va morir en estranyes circumstàncies i Gunnhildr fou sospitosa d'haver «subornat una bruixa per enverinar-lo.» Poc després, Harald mor i Eric consolida el seu poder en tot el país, i comença un procés d'assetjament contra els seus germans, instigat per Gunnhildr, amb el resultat de quatre d'ells morts: Bjorn Farmann i després Olaf i Sigrod en el camp de batalla, prop de Tønsberg.Saga d'Harald dels Cabells Bonics § 44.Saga d'Harald dels Cabells Bonics §§ 45–46. Com a resultat del govern tirànic d'Eric, aparentment exagerat en les sagues, és expulsat de Noruega quan els nobles es posen a favor de Haakon el Bo.Jones, Gwyn (1984) ‘’A History of the Vikings'’, Oxford University Press, p. 94–95
Òrcades, Jòrvik i mort d'Eric Segons les sagues islandeses, Eric, la seua família i seguici se n'anaren a les Òrcades, on s'estigueren uns anys. Durant aquest període, Eric fou conegut com a "rei de les Òrcades" pels seus vassalls de facto, els jarls Arnkell i Erlend Einarsson. Després es dirigiren a Jòrvik, quan accepten la invitació de Wulfstan, arquebisbe de York, governen al nord d'Anglaterra. Segons la Saga de Haakon el Bo, fou el rei Etelstan qui assignà Eric a la governació de Jòrvik, però es considera cronològicament problemàtic perquè Etelstan va morir al 939. Ashley, entre d'altres, proposen que Eric rebé el beneplàcit reial però que no es faria efectiu fins a més tard.Ashley, Michael (1998) The Mammoth Book of British Kings and Queens, Carroll & Graf Publishers, New York, , p. 443– 444. El rei i la seua consort reberen el baptisme cristià a Jòrvik.Chantepie de la Saussaye, Pierre Daniël (Trad. Bert John Vos) (1902) The Religion of the Teutons, Ginn & Co., Boston y London, Handbooks on the History of Religions, p. 183
Després de la mort d'Eric en la batalla de Stainmore (954), els supervivents informaren de la derrota i la pèrdua de Jòrvik a Gunnhildr i els seus fills a Northúmbria, per la qual cosa tornaren a les Òrcades, on encara rebien tribut del nou jarl, Thorfinn Hausakljúfr.Saga de Haakon el Bo §§ 4–5. A partir d'ací, Gunnhildr pren protagonisme i decideix casar la seua filla Ragnhild amb el fill del jarl, Arnfinn, i se'n va a Dinamarca amb els seus fills homes.Fagrskinna §§ 8–9 Ragnhild, fidel espill de sa mare segons la Saga Orkneyinga, seria culpable de la mort del seu marit Arnfinn; es casa amb el seu germà Havard Thorfinnsson i després d'enviduar una altra vegada per estranyes circumstàncies, es casa amb un tercer germà, Ljot Thorfinnsson.Orkneyinga Saga: The History of the Earls of Orkney. Trad. Pálsson, Hermann i Edwards, Paul (1978). London: Hogarth Press. , 2.ª ed. 1981, Harmondsworth: Penguin. cap. 11
Egill Skallagrímsson Gunnhildr era la Nèmesi d'Egill Skallagrímsson, com es reflecteix en la seua saga i poemes que la presenten d'una manera particularment negativa. Egill coneix Eric quan el seu germà major, Thorolf, amic del llavors príncep, li'l presenta. Era un període d'enteniment en tots dos cònjuges, Eric i Gunnhildr.Saga d'Egill § 36. Però durant un viatge a Noruega cap al 930, Egill té una disputa amb uns membres de la cort reial, entre els quals es trobava Bárðr d'Atley, a qui mata després d'un afront i que pertanyia al clan familiar de Gunnhildr.Saga d'Egill §§ 56–58. Gunnhildr envia dos germans a assassinar Egill i Thorolf, però Egill els mata en un enfrontament, i incrementa així la set de venjança de la reina.Saga de Egil §§ 59–60.
Eric declara a Egill pròfug a Noruega. Berg-Önundr s'encarrega de reunir una partida de soldats per capturar el fugitiu, però va mor també a mans d'Egill. Durant la seua fugida també s'enfronta i mata un dels fills d'Eric, Rögnvald, i esgotada la paciència fa un ritual màgic (nídstöng) amb una maledicció, condemnant els monarques a l'exili, com així ocorre.Saga de Egil § 60.
La darrera trobada entre Egill i Gunnhildr fou al voltant del 948 a Jòrvik. La nau d'Egill naufraga a Anglaterra amb tan mala fortuna que és capturat per Eric, que el condemna a mort, però Egil, un consumat skald, compon un drápa anomenat Höfudlausn, lloant la figura reial en la vespra de l'execució, malgrat que, segons la saga, és persistentment interromput per un ocell mentre el compon, que presumiblement era Gunnhildr disfressada amb la seua màgia.Saga d'Egill § 62. Eric li perdona la vida contra els desigs de Gunnhildr.Saga de Egil § 64.
Mare de reis Dinamarca miniatura|Gunnhildr rep la notícia de la mort d'Eric. Il·lustració de C. Krohg Després de la mort del rei Eric, Gunnhildr i els seus fills es refugien en la cort d'Harald Blåtand a Roskilde.Saga de Haakon el Bo § 10. Harald devia ser germà o mig germà de Gunnhildr. La tradició escàldica adscriu a Gunnhildr la petició de compondre el poema Eiríksmál en honor del seu marit mort en combat.Jones, Gwyn (1984) A History of the Vikings, Oxford University Press, p. 123Fagrskinna § 8
A Dinamarca, Harald Blåtand es converteix en protector i pare adoptiu d'Harald Eiríkson i els seus germans reben propietats i títols.Fagrskinna § 9; Haakon the Good's Saga § 10. El rei Harald es veu embolicat en una guerra contra Haakon el Bo i degué emprar la figura reivindicativa de Gunnhildr i els seus fills contra el rei noruec.Saga de Haakon el Bo § 10. Gamle Eriksson mor en el camp de batalla l'any 960.Saga de Haakon el Bueno § 26.
Noruega