miniatura|Detall de la signatura d'Öpir en la pedra rúnica O 1072 Öpir (també Öper, nòrdic antic: ØpiR-Œpir, que significa 'virolat') era un mestre gravador de runes (erilaz) actiu durant la segona meitat del i principi del a Uppland, Suècia.Runristaren Öpir begåvad konstnär, Uppsala UniversityÖpir en Nationalencyklopedin (1990).
A diferència d'altres zones d'Europa durant l'alta edat mitjana, molts escandinaus devien saber llegir i escriure, sobre os o fusta. Öpir és conegut pel seu treball en estil Urnes.Vilka kunde rista runor? (en suec).Fuglesang, Signe (1998) Ed. Klaus Düwel, Runeninschriften als Quellen Interdisziplinärer Forschung, p. 197, 208–09 L'estil Urnes és la darrera fase dels estils zoomòrfics de decoració vikinga que es desenvolupà durant la segona part del i el començament del .Entrada urnesstil en Enciclopèdia nacional sueca (1996).
Sembla que durant el s. XI, sorgiren grans mestres de runes. En alguns exemples apareix gravat el nom del mestre i després el de l'aprenent que hi col·laborà. En aquest context Öpir estava associat a Visäte. Signà aproximadament unes cinquanta pedres rúniques i n'hi ha un altre mig centenar possiblement seu. El seu treball és evident al sud i est d'Uppland, però han aparegut obres seues a Gästrikland i Södermanland.
Una característica de la seua obra és la presència d'una serp solitària en forma de 8.Article sobre Öpir en la web delMuseu de Fotekiven El seu estil també es caracteritza per una elegància i precisió en les complexes intervolucions de les serps rúniques.
Öpir devia ser un àlies artístic.Thompson, Claiborne W. (1972) Öpir's Teacher en el diari Fornvännen, vol. 67 pàg. 6–19 ISSN 1404-9430 p. 16. En l'U 485 de Marma, apareix el seu nom complet: OfæigR ØpiR.Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata.
Estil El nòrdic antic d'Öpir és peculiar per l'absència del fonema h. També se li reconeix per afegir la runa 21x21px, en futhark recent, per a l'esmentat fonema h on en principi no hauria d'usar-se. Alguns exemples d'aquest ús són les paraules: huaru (varu), hustr-huastr (austr or vestr), hut (ut) i Huikiar (nom personal Vigæanar).Herschend, Frands (1998) UbiR, YbiR, ybir: är det U485 Ofeg Öpir?, revista Fornvännen, vol. 93. ISSN 1404-9430. La pèrdua del fonema inicial h abans de la vocal i el seu ús al principi de les paraules apareix com a dialecte típic del Roslagen (a l'est d'Uppland), on Öpir era més actiu.Uppland, sección dialekter, en Nationalencyklopedin (1996). Algunes recerques més recents, però, el presenten com un detallista i ferm cal·ligrafista amb molt pocs errors gramaticals. D'altra banda, basant-se en interpretacions dels seus coneixements lingüístics, les diferents formes de gravar el seu nom han despertat la hipòtesi que hi hagué dos erilaz Öpir.
Pedres signades Malgrat el dubte que va haver-hi dos Öpir, aquestes 46 inscripcions s'atribueixen a Öpir: Sö 308 a Vid Järnavägen, U 23 a Hilleshögs, U 36 a Svartsjö Djurgård, U 104 a Eds, U 118 a Älvsunda, la hui perduda U 122 a Järva Krog, U 142 a Fällbro, la hui perduda U 168 a Björkeby, U 179 a Riala, U 181 a Össeby-Garn, U 210 a Åsta, U 229 a Gällsta, la hui perduda U 262 a Fresta, U 279 a Skälby, U 287 i U 288 a Vik, U 307 a Ekeby, la hui perduda U 315 a Harg, U 462 a Prästgården, U 485 a Marma, U 489 a Morby, U 541 i U 544 a Husby-Lyhundra, la hui perduda U 565 a Ekeby Skog, U 566 a Vällingsö, U 687 a Sjusta, U 880 a Skogstibble, U 893 a Högby, U 898 a Norby, U 922. La hui perduda U 926 a la Seu d'Upsala, pedra rúnica de Vaksala U 961, U 970 a Bolsta, U 973 a Gränby, la hui perduda U 984 a Ekeby, U 993 a Brunnby, U 1034 a Tensta, U 1063 a Källslätt, U 1072 a Bälinge, U 1100 a Sundbro, U 1106 a Äskelunda, U 1159 a Skensta, U 1177 a Hässelby, U Fv1948;168 a Alsike, U Fv1976;107 a la Seu d'Upsala, i la hui perduda Gs 4 a Hedesunda.Bertelsen, Lise Gjedssø (2006), ed. Stoklund, Marie, y Nielsen, Michael Lerche, Runes and Their Secrets: Studies in Runology, Museum Tusculanum, Copenhagen, p. 31–64 p. 31. Rundata en suma tres més: U 896 a Håga i U 940 a Upsala, ambdues indiquen que Öpir "preparà les runes", i U 1022 a Storvreta. S'ha suggerit que les tres corresponen als inicis de la carrera d'Öpir.Källström, Magnus (2010) Some Thoughts on the Rune-Carver Øpir: A Revaluation of the Storvreta Stone (U 1022) and Some Related Carvings, revista Futhark, Vol. 1, pàg. 143–160, Universitat d'Upsala i d'Oslo, ISSN 1892-0950.
Una altra inscripció que apareix a Rundata, Sö 11 a Gryts, sembla que està signada per una segona persona anomenada Öpir.
Galeria
Referències
Categoria:Vikings Categoria:Gravadors suecs Categoria:Nascuts al segle X Categoria:Morts al segle XII