Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Abans de ser escollit per al papat el 14 de desembre de 872, era arxidiaca de Roma. La seva elecció va trobar l'oposició del futur Formós I, que també acabaria sent papa. Encara que ja tenia més de 50 anys en el moment del seu nomenament, va ser un pontífex enèrgic.
Anomenat el «Rector d'Europa», va aconseguir evitar un cisma amb l'església d'Orient: quan Foci, Patriarca de Constantinoble, va tornar a acceptar el dogma catòlic, el 877, Joan VIII es va conformar a rebre d'ell una declaració de penediment i Foci va continuar essent patriarca. Joan VIII va acceptar també l'anomenada clàusula del filioque sobre la controvertida redacció del Credo i va restablir l'autorització donada per Adrià II per celebrar la litúrgia en llengua eslava. També va proporcionar als missioners Ciril i Metodi un certificat d'ortodòxia.
En l'àmbit occidental, es va defensar de l'aristocràcia romana consagrant l'emperador Carles el Calb el 25 de desembre del 875. Però a la mort de Lluís el Germànic, Carles es va trobar amb dificultats. Cridat pel papa, que estava amenaçat en Itàlia, Carles va morir en 877 quan passava els Alps. En la primavera del 878, sentint-se amenaçat, Joan VIII va fugir d'Itàlia i va ser acollit en Arles per Bosó V de Provença i el bisbe Tostang, abans d'assistir al Concili de Troyes, on va proposar com a rei d'Itàlia a Lluís II de França, que rebutjà l'oferiment, i després al mateix Bosó, que va fracassar en el seu intent.
Guiu II de Spoleto va envair els Estats Pontificis en 880 i el 18 de juliol el Papa Joan VIII va demanar auxili a Carles el Gras, que va respondre a la crida de socors del Papa i va marxar cap a Itàlia rebent la corona de ferro de Llombardia i va negociar el suport total de l'Església a canvi de defensar els Estats Pontificis. Guiu III va donar suport militar en 881 al seu nebot Guiu II i el papa va coronar Carles el Gras com a emperador del Sacre Imperi el 12 de febrer de 881. El 882 Guiu III va heretar el Ducat de Spoleto a la mort del seu nebot Guiu II que només deixava fills infants. A finals de maig de 883, durant un sínode imperial convocat per Carles el Gras a Nonantula, Guiu de Spoleto va ser acusat formalment d'alta traïció per incomplir les promeses fetes a la dieta de Ravenna de 882 de retornar les terres que havia usurpat als Estats Pontificis. El papa Joan VIII va morir el 882, en circumstàncies estranyes. Els Annals de Fulda afirmen que va ser enverinat i, després, com que trigava a morir, colpejat amb un martell.
Papessa Joana Diverses llegendes afirmen que aquest Papa fou en realitat una dona.
La primera referència sobre aquest fet data del . En algun moment, l'Església Catòlica va acceptar la realitat de la Papessa Joana. Notes marginals en un document del es refereixen a una estàtua anomenada "La Dona Papa amb el seu Fill" que va ser posada prop del Laterà (ja que es diu que va donar a llum un fill pels carrers de Roma).
Durant la Reforma en el l'Església Catòlica va començar a negar l'existència de la Papessa Joana, però al mateix temps els escriptors protestants insistien en la seva realitat, pel fet que l'existència d'una papessa seria una bona propaganda anti-catòlica.
Els estudiosos moderns no han pogut verificar positivament la historicitat de la Papessa Joana.
Referències
Categoria:Papes de Roma del segle IX Categoria:Morts a Roma Categoria:Religiosos de Roma Categoria:Polítics de Roma Categoria:Nascuts al segle IX