miniatura|Tomba d'Ingeborg Hunzinger en la tomba familiar Franck, Alter Friedhof Wannsee, Berlín fou una escultora alemanya, filla del químic Hans Heinrich Franck, neta del pintor Philipp Franck i àvia de l'escriptora Julia Franck.vgl. Nachruf auf Ingeborg Hunzinger en berlin.de, 22/7/2009
Dades biogràfiques La mare de Hunzinger era jueva, i pertangué fins al 1932 al Partit Comunista. Començà al 1935 a estudiar en la Facultat de Belles Arts i Arts Aplicades. En el curs de 1938-1939 fou alumna de Ludwig Kasper. La Cambra de Cultura del Reich li prohibí estudiar al 1939, i emigrà a Itàlia; en arribar a Florència, conegué l'artista alemany Helmut Ruhmer, membre de la Vil·la Romana i més tard, a Roma, visqué a la Vil·la Massimo. Hunzinger es refugià a Sicília, on la seguí Ruhmer. A la fi de 1942, torna forçosament a Alemanya, on passa els darrers anys de guerra a la Selva Negra i donà a llum dos fills. No se li permeté casar-se amb Helmut Ruhmer, pare dels seus fills, a causa de les lleis racistes.
Després que Ruhmer caiguera en els darrers dies de la guerra, Ingeborg es casà a mitjans anys cinquanta amb Adolf Hunzinger, pare del seu tercer fill. Després del divorci amb Hunzinger, es casà en els anys seixanta amb l'escultor Robert Riehl.
Al Berlín Oriental, obriren un estudi d'art. Del 1951 al 1953 Hunzinger estudia amb Fritz Cremer i Gustav Seitz. Ella es dedicà a la docència en l'Acadèmia d'Art de Berlín-Weissensee, i treballà des del 1953 a Berlín-Rahnsdorf com a artista independent. Malgrat la seua pertinença al SED i més tard al Die Linke, es negà a acceptar tant l'Orde del Mèrit Patriòtic (en alemany Vaterländischer Verdienstorden) com el Premi Nacional de l'Alemanya de l'Est (en alemany Nationalpreis der DDR). http://www.zeit.de/online/2009/30/hunzinger-bildhauerin-tod http://www.berlin.de/ba-treptow-koepenick/presse/archiv/20090722.1220.132710.html
Obres (selecció) 1959: Mutter mit Kindern - Mare amb fills, escultura de pedra arenisca en el triangle d'Auer, Berlín-Friedrichshain 1970: Stürzende - Convergència, escultura de pedra arenisca de les víctimes de camí a la mort en el camp de concentració de Sachsenhausen, a partir d'abril de 1945 a Parchim en un parc entre l'escola Goethe i l'Hospital 1974: Die Erde - la terra, escultura a Monbijoupark, Berlín-Mitte 1987: Escultura de la façana de la Köpenick Rathaus, Berlín 1993: Wiedersehen - Adeu, escultura al pati de la Memòria de la Setmana sagnant de Köpenicker al juny de 1933, Berlin Koepenick, Puchanstraßi 12 1995: Block der Frauen - bloc de les dones, escultura a Berlín per commemorar les protestes del carrer Rosenstraße 1996: relleus de ceràmica Karl-Liebknecht i Mathilde Jacob a l'entrada de la casa, de Franz Mehring-Platz 1, Berlín 1996: Älteres Paar - Parella d'ancians, al parc Püttbergeweg, Berlin Rahnsdorf 1997: Pegàs darrere de la Strandhalle Ahrenshoop 1998: Der Sizilianische Traum - El somni de Sicília, a l'Hotel Alexander Plaza, Berlín-Mitte
Bibliografia Rengha Rodewill, Einblicke – Künstlerische - Literarische - Politische. Die Bildhauerin Ingeborg Hunzinger. Mit Briefen von Rosa Luxemburg. Karin Kramer Verlag, Berlin 2012, Christel Wollmann-Fiedler, Ingeborg Hunzinger. Die Bildhauerin. Wuppertal: HP Nacke Verlag, 2005, . Bernd Ehrhardt, Die Bildhauerin Ingeborg Hunzinger in Spreenhagen. Beeskow: Kreiskalender Oder-Spree, 2009.
Galeria
Referències
Enllaços externs
Werknachweise mit Abbildung von Ingeborg Hunzinger im katalog bildhauerei-in-berlin.de. Berliner Künstlerin Ingeborg Hunzinger arbeitet an einer Skulptur von Rosa Luxemburg. PND: 132291185. Wikipedia-Personeninfo.
Categoria:Artistes berlinesos Categoria:Escultors alemanys Categoria:Art del segle XX Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Morts a Berlín Categoria:Morts el 2009 Categoria:Nascuts el 1915