El sikkimès, també anomenat "tibetà sikkimès", "Bhutia", "Drenjongké" (tibetà: འབྲས་ལྗོངས་སྐད་; Wylie: 'bras ljongs skad, "llengua de la vall d'arròs")"Lost Syllables and Tone Contour in Dzongkha (Bhutan)" in David Bradley, Eguénie J.A. Henderson and Martine Mazaudon, eds, Prosodic analysis and Asian linguistics: to honour R. K. Sprigg, 115-136; Pacific Linguistics, C-104, 1988 Dranjoke, Denjongka, Denzongpeke i Denzongke, pertany a la família de llengües tibètiques del sud. Es parla a Sikkim (Índia) pels buthia, i també en alguns indrets de la província de Mechi (Nepal). El 2001 tenia uns 70.000 parlants (segons l'ethnologue), aproximadament un 10% de la població de Sikkim. L'autònim que utilitzen els sikkimesos per referir-se a la seva llengua és drengzongké, i per referir-se al seu país Drengzong (འབྲས་ལྗོངས་).
Escriptura El sikkimès s'escriu en alfabet tibetà, heretat del tibetà clàssic, tot i que la fonologia i el lèxic sikkimès es diferencien notablement del tibetà clàssic. El SIL International defineix en conseqüència el sistema d'escriptura sikkimès com “estil Bodhi”. Segons el SIL, el 68% dels sikkimesos de Bhutia estaven alfabetitzats en l'alfabet tibetà el 2001.YLINIEMI, Juha, Preliminary Phonological Analysis of Denjongka of Sikkim. (Tesi de màster en Lingüística General) Universitat de Hèlsinki. 2005
El sikkimès i els seus veïns Els parlants de sikkimès poden entendre parcialment el dzongkha, amb una similitud lèxica del 65% entre ambdues llengües. En comparació, el tibetà estàndard, té només un 42% de lèxic similar. El sikkimès també ha estat influenciat fins a cert punt pels idiomes veïns de helambu sherpa i tamang.
A causa de més d'un segle de contacte estret amb parlants del nepalès i de tibetà, molts parlants de sikkimès també fan servir aquests idiomes a la vida diària.
Fonologia Consonants Les consonants del sikkimès es classifiquen en la taula següent mostra, principalment seguint Yliniemi (2005) i van Driem (1992).
Labials Dentals/Alveolars Retroflexes Alveolo-palatal/Palatals Velars Glotals Nasals sordes ན /n/ ང /ng/ sonores མ /m/ ན /n/ ~ ཉ /ny/ ང /ng/ Oclusives sordesno aspirades པ /p/ ཏ /t/ ཏྲ /tr/ ཀ /k/ འ /ʔ/ sordesaspirades ཕ /ph/ ཐ /th/ ཐྲ /thr/ ཁ /kh/ sonores བ /b/ ད /d/ དྲ /dr/ ག /g/ sonoresaspirades བ /p'/ ད /t'/ དྲ /tr'/ ག /k'/ Africades sordesno aspirades ཙ /ts/ ཅ /c/ sordesaspirades ཚ /tsh/ ཆ /ch/ sonores ཛ /dz/ ཇ /j/ sonoresaspirades ཇ /c'/ Fricatives sordes ས /s/ ཤ /sh/ ཧ /h/ sonores ཟ /z/ ཞ /zh/ Líquides sordes ལ /l/ ར /r/ sonores ལ /l/ ~~ ར /r/ Aproximants ཝ /w/ ཡ /y/ ཝ /w/
Les consonants sonores aspirades (devoiced) es manifesten amb una lleugera sonoritat aspirada, aspiració i accent tonal baix. Hi ha restes de consonants sonores del tibetà clàssic que han esdevingut sordes. Així mateix, el fonema històric tibetà /ny/ es realitza com un al·lòfon dels fonemes /n/ i /ng/, que han perdut la distinció entre els parlants.
Vocals A continuació, es mostra una taula de les vocals del sikkimès, també en gran manera seguint Yliniemi (2005).
Anteriors Centrals Posteriors no arrodonida arrodonida no arrodonida arrodonida Tancada ི /i/ ུ /u/ ུ /u/ Oberturamitjana ེ /e/ ོ /o/ ོ /o/ Oberta ེ /e/ /a/
A l'alfabet tibetà, que és un abugida, no es marca la vocal inherent /a/. A la taula anterior, en cursiva /e/ és un al·lòfon de /e/, limitat a aparèixer després de /j/ en síl·labes tancades.
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües de l'Índia Categoria:Llengües tibetobirmanes Categoria:Sikkim