El Riu Ystwyth (en gal·lès, Afon Ystwyth) és un riu del centre oest del País de Gal·les. Neix a l'oest de la Reserva de Craig Goch, als bruguerars de l'altiplà, coneguts com a desert de Gal·les. Formà i allotja la Vall d'Ystwyth (en gal·lès, Cwm Ystwyth), una vall situada al centre oest del País de Gal·les, per on discorre lYstwyth.
El riu fa el seu curs generalment cap a l'oest fins que desemboca a la Badia d'Aberteifi (anglès: Cardigan Bay''), a Aberystwyth, on també hi desemboca el Riu Rheidol. El riu encara duu nivells elevats de plom, zinc i plata a l'aigua, sobretot a causa de la filtració de les restes de mines abandonades.
La vall és actualment poc poblada, amb sols alguns municipis i pobles com Yspyty Ystwyth, Cwm Ystwyth, Pontrhydrygroes, Llanilar i Llanfarian. Fa segles, tanmateix, la vall de l'Ystwyth fou molt més poblada a causa de la seva riquesa mineral. S'han explotat les mines de zinc, plom i plata de la vall des dels temps de l'Imperi Romà, una activitat que assolí el seu moment d'auge en ple . La mina més gran és la Mina de Cwm Ystwyth. La mitjana de vida dels miners de Cwm Ystwyth es redueix a 32 anys, sobretot a causa de l'enverinament de plom. Actualment no hi ha cap activitat minera de metall a la vall d'Ystwyth.
Tot i això, la vall del Riu Ystwyth''' és una de les més boniques de tot Gal·les, amb pendents d'aigua cristal·lina. És especialment formosa a la tardor. Aquesta estació també atrau molts visitants a la part superior de la vall, on es poden trobar molts bolets màgics (psicoactius).
Categoria:Rius de Gal·les