Markò Vovtxok, ( a Iekateríninskoie, gubèrnia d'Oriol, Imperi Rus - a Nàltxik, llavors óblast de Terek) fou una escriptora, traductora i folklorista ucraïnesa i russa. El seu nom de ploma, Markò Vovtxok, va ser inventat per Panteleimon Kulix. Марко Вовчок: фатальна жінка української літератури
Hi ha algunes variants en la manera d'escriure el seu nom: Markò Vovtxok va néixer com a Maria Oleksàndrivna Vilinska, ; , Maria Aleksàndrovna Vilínskaia; després del seu primer matrimoni, Màrkovitx, ; després del seu segon matrimoni, Lóbatx-Jútxenko, .
Vida i obra Primers anys Markò Vovtxok, àlies Vilinska, va néixer el 10 de desembre de 1833 al poble de Iekateríninskoie, actualment desaparegut, al territori que ara ocupa Ielets, a prop de la frontera de l'actual Ucraïna. El seu pare Aleksandr Vilinski era oficial, i va morir quan ella tenia set anys. La seva mare, Praskóvia Petrovna, provenia d'una família empobrida de la petita noblesa russa. Era una dona educada que parlava diversos idiomes, adorava la música i les cançons ucraïneses. Seria, en certa manera, la seva primera professora
Al voltant del 1845 va marxar a estudiar a un internat privat de Khàrkiv. En aquesta institució, s'ensenyava les nenes a comportar-se en una societat laica, a parlar francès, a ballar els balls de moda i a tocar el piano. No obstant això, en el seu temps lliure, la curiosa noia treballava molt en ella mateixa, llegia literatura clàssica i estudiava idiomes.
A l'internat, Maria només sentia parlar ucraïnès per les criades i estudiants de la Universitat de Khàrkiv amb qui parlava ucraïnès, ja que, segons Ivan Frankò, «va aprendre l'idioma ucraïnès de la seva llar natal». Н. П. Ткачук, Н. М. Сулима, В. Л. Смилянская, В. И. Сулима. Украинская литература: Учебник для 9 классов. — Kíev: Osvita, 2009. - pàg 358.
Després de graduar, Maria es va traslladar a Oriol, a cura de la seva rica tia Iekaterina Petrovna Mardovina. La noia, agraïda, va assumir l'educació dels fills dels Mardovin i va continuar l'autoeducació, llegint llibres i estudiant col·leccions científiques de la biblioteca familiar.
Al saló de la seva tia Iekatrina sovint s'aplegaven escriptors i folkloristes famosos, com Pàvel Iakuixkin, Nikolai Leskov i altres. I va ser allà quan, als setze anys, Maria va conèixer el seu futur marit, el folklorista i etnògraf ucraïnès Opanàs Màrkevitx (rus Afanassi Màrkovitx), que purgava el seu exili a Oriol per la seva participació en les activitats de la Germandat dels Sants Ciril i Metodi.
Matrimoni i partida vers Ucraïna El gener de 1851, als divuit anys, es va casar amb Opanàs Màrkevitx.Biografia a terramir.ru Va prendre el cognom del seu marit i es va dir aleshores Maria Màrkovitx. D'aquí el primer element del seu pseudònim literari: Markò.És la novel·lista francesa George Sand qui, des del 1829, llança la moda dels pseudònims masculins per a les dones escriptores, mode que es reprendrà a Europa. Consulteu: Un exemple contemporani d'aquesta moda de pseudònims masculins el trobem també en l'escriptora catalana Caterina Albert i Paradís, que escrivia amb el pseudònim Víctor Català. Les autoritats russes els permeteren de traslladar-se a Ucraïna; la parella passaria allà la lluna de mel.
En els anys 1851-1858, Maria i el seu marit visqueren a Txerníhiv, Kíev i Nemíriv. El 1853 va venir al món el fill Bohdan. Durant la seva estada a Nemíriv, Maria llegeix amb entusiasme els poemes de l'ucraïnès Taràs Xevtxenko, cosa que li permet de comprendre millor la naturalesa inhumana de la servitud, que denunciarà en molts dels seus futurs escrits.
El 1856, va escriure els primers relats: El rescat, i El pare Andreu, . Els amics a qui els llegeix la convencen per publicar-los. Opanàs els envia a un amic editor, Panteleimon Kulix, que també era un poeta i folklorista ucraïnès. Encantat per les històries, n'encomana d'altres. Poc a poc, s'escriuen onze relats que formaran una primera col·lecció, titulada Contes populars, . Publicada amb el pseudònim masculí Markò Vovtxok, gaudirà d'un gran èxit a Ucraïna. Ivan Turguénev els va traduir al rus i els va publicar a Rússia el 1859 amb el títol Contes populars ucraïnesos de Mark Vovtxok amb el mateix gran èxit. El treball és sovint comparat als escrits de l'escriptora abolicionista estatunidenca Harriet Beecher Stowe, contemporània de Markò Vovtxok, en la seva denúncia de l'esclavitud dels negres (vegeu el cas de La cabana de l'oncle Tom).
Durant la seva estada a Nemíriv (1851-1858), Maria va ajudar el seu marit en els seus estudis etnogràfics. Va perfeccionar el seu domini de la llengua ucraïnesa i el coneixement de la cultura del poble ucraïnès.
Els anys a Sant Petersburg, Rússia A principis de 1859 va arribar a Sant Petersburg i hi va romandre deu anys. A Sant Petersburg, Voltxok entra dins del cercle d'escriptors i figures culturals ucraïneses, entre els quals destaquen Vassil Bilozerski, Mikola Kostomàrov, Panteleimon Kulix i Taràs Xevtxenko. La comunitat d'escriptors russos, entre els quals Ivan Turguénev, Nikolai Nekràssov, Aleksei Plesxéiev, Aleksei Píssemski i Edward Żeligowski la va rebre com una amigable compatriota.
L'humanista ucraïnès Taràs Xevtxenko manté una gran amistat paternal amb Maria qur considerarà la seva filla i la seva successora literària. Aprecia molt els seus Contes populars, el tema de la servitud, el qual estava en sintonia amb les seves pròpies obres. Li ofereix una polsera d'or que estimarà més que res, i li dedica el poema El somni, . La jove, al seu torn, li dedicarà el 1859 la seva novel·la Institutka, , en què defensa els drets de la dona.
Ja el 1859, les novel·les de l'autora van cridar l'atenció del règim tsarista ; algunes ses sotmetran a la censura: Karmeliuk, i Dos fills, , història d'una vídua molt pobra, els dos fills de la qual –els seus únics fills– són enrolats durant cinc anys per anar a la guerra i que va suplicar ls reclutadors de l'exèrcit que li'n deixin un, és una crítica. amb prou feines velada, de l'estat.
Viatge a Europa Occidental miniatura|esquerra|Segell de franqueig ucraïnès que commemora Markò Vovtxok. El 29 d'abril de 1859, amb 26 anys, Markò Vovtxok parteix, malalta, cap a Alemanya, en un cotxe de correus, per rebre tractament, però també per enriquir-se intel·lectualment. Viatja amb el seu fill i l'escriptor rus Ivan Turguénev, que ja havia viscut a Alemanya i França i hi havia publicat les seves novel·les. La jove sojorna primer a Berlín i Dresden, després a Londres, Roma, Ginebra i París. Arreu on vagi, inspirarà la passió de molts homes. Aprendrà alemany. Molt interessada en l'actualitat social i literària, manté correspondència amb molts escriptors, especialment amb Taràs Xevtxenko. Coneix Dmitri Mendeléiev, Aleksandr Borodín i Ivan Sétxenov. A través d'Ivan Turguénev, coneix l'escriptor rus Lev Tolstoi, el filòsof Aleksandr Herzen i l'escriptor Jules Verne. També coneix escriptors txecs (Josef Václav Frič, Jan Neruda) i freqüenta el cercle d'emigrants revolucionaris i escriptors polonesos. Va participarar en la distribució de les publicacions revolucionàries del filòsof rus Aleksandr Herzen, que va fer campanya per l'emancipació dels serfs a Rússia.
A Dresden, Markò Vovtxok rep la visita d'una cosina de Herzen, Tatiana Pàssek, que havia arribat de Sant Petersburg amb els seus fills. Un d'ells, Aleksandr, de 23 anys, s'enamora apassionadament de Maria, que correspon al seu amor. Escandalitzada per l'aventura del seu fill amb una dona casada, la mare d'Aleksandr suplica a Ivan Turgenev que raoni amb Maria. L'escriptor envia a l'autor una carta «ben sentida». Quan s'assabenta de l'adulteri de la seva dona, Afanassi Màrkovitx, després d'haver aconseguit alguns diners per al passatge, se separa de Maria; mai més no tornarà a veure la seva dona ni el seu fill.
Markò Vovtxok s'instal·la amb Aleksandr a Itàlia on contrauen matrimoni civil. El 1866, després d'un viatge a Anglaterra, Aleksandr contrau una tuberculosi pulmonar galopant i mor als trenta anys.
Durant els anys 1860-1866, Markò Vovtxok sojornarà diverses vegades a París. La vida a la capital francesa és difícil pel cost de les publicacions; amb prou feines li arriba per llogar una habitació petita als afores de la ciutat.S'instal·la entre setembre de 1860 i febrer de 1861 a la pensió de Madame Borion, al 19 del carrer rue de Clichy, després de juliol de 1861 a novembre de 1862 a can Madame Wachi, 107, rue de Chaillot; de gener de 1863 a abril de 1864, a 3 bis del carrer rue Marbeuf, a la pensió Noury; de l'abril de 1864 el gener de 1867 al 70 bis de rue de Longchamp. Vegeu Per millorar la seva situació financera, va començar a publicar els seus escrits en revistes franceses. Es publicaran alguns dels seus Contes populars. De la seva primera estada a França, va escriure les seves impressions sobre la vida parisenca a través de dotze cartes publicades a Rússia el 1864 i a Ucraïna el 1865 amb el títol: Cartes de París, .
Fou també durant la seva estada a Europa occidental que va escriure novel·les històriques i relats per a la joventut: Karmeliuk, , el seu conte de fades més destacat, La noia esclava, i Marússia, . Amb Els nou germans i llur germana Halia, la desena, , crea un gènere literari on barreja vida social i contes de fades. Alguns dels seus escrits són adaptacions directes de llegendes i balades populars.
De tornada a Rússia El 1867, Markò Vovtxok retorna a Rússia i duu, als trenta-quatre anys, una vida de reclusa. No obstant això, al cap d'un temps, coneix Dmitri Píssarev, un cosí seu de segon grau i crític literari rus; ràpidament esdevé el nou objecte de la seva passió. Ambdós s'instal·len en una casa a Lopatin, amb el fill de Maria. Durant l'estiu de 1868, marxaren cap al golf de Riga per prendre uns banys i així millorar la salut de Dmitri. Però el 17 de juliol, aquest es va ofegar a Dubulti. Van trobar el cos de Píssarev, de 27 anys, una hora més tard de la seva desaparició, però no van poder reanimar-lo. El xoc sacseja la salut de Maria, que patirà una llarga febre nerviosa.
A l'estiu, Bogdan, el fill de Maria, la va presentar a amics visitants, entre ells Mikhaïl Lóbatx-Jutxenko, un jove oficial que s'havia graduat a l'Acadèmia Naval. S'enamoraren l'un de l'altre i es casaren uns quants anys després, el 1878, després de la mort del seu marit.
Son fill Bogdan es va convertir en revolucionari i es va veure obligat a amagar-se de la policia. Quan Maria es va assabentar que el seu fill estava malalt de tifus, se'n va anar a Moscou, va cuidar-lo i va salvar-li la vida.
Atès que l'Imperi Rus ara prohibia parlar la llengua ucraïnesa, Markò Vovtxok va començar a escriure i traduir en rus per a revistes de llengua russa, com ara El diari rus, i Rumor, .
Després de l'abolició de la servitud a Rússia el 1861, reforma que criticarà per no comportar cap canvi real en els fets, Markò Vovtxok tractarà en els seus escrits l'estat de la dona i els abusos del món clerical (vegeu el Diari d'un sagristà, que patirà les retallades de censura). Escriurà en rus: L'ànima viva, (, 1868), una acusació contra el liberalisme moderat, En un lloc perdut (, 1875), Diari d'un sagristà, (, 1870) i algunes altres novel·les. No tindran el mateix èxit que les seves primeres obres.