Una identitat digital és informació sobre una entitat utilitzada pels sistemes informàtics per representar un agent extern. Aquest agent pot ser una persona, organització, aplicació o dispositiu. ISO/IEC 24760-1 defineix la identitat com un "conjunt d'atributs relacionats amb una entitat".
La informació continguda en una identitat digital permet l'avaluació i l'autenticació d'un usuari que interactua amb un sistema empresarial a la xarxa, sense la implicació d'operadors humans. Les identitats digitals permeten automatitzar el nostre accés als ordinadors i als serveis que ofereixen, i fan possible que els ordinadors intervinguin en les relacions.
El terme "identitat digital" també denota certs aspectes de la identitat civil i personal que han resultat de l'ús generalitzat de la informació d'identitat per representar persones en un format digital acceptable i de confiança als sistemes informàtics.
La identitat digital s'utilitza sovint de manera que requereixen que les dades sobre persones emmagatzemades en sistemes informàtics estiguin vinculades a la seva identitat civil o nacional. A més, ara l'ús de les identitats digitals està tan estès que moltes discussions es refereixen a la "identitat digital" com la col·lecció sencera d'informació generada per l'activitat en línia d'una persona. Això inclou noms d'usuari i contrasenyes, activitats de cerca en línia, data de naixement, seguretat social i historial de compres. Especialment quan aquesta informació està disponible públicament i no és anònima, i altres persones poden utilitzar-la per descobrir la identitat civil d'aquesta persona. En aquest sentit més ampli, una identitat digital és una versió, o faceta, de la identitat social d'una persona. Això també es pot denominar identitat en línia. Amb la identitat autosobirana (SSI), l'usuari té un mitjà per generar i controlar identificadors únics, així com algunes facilitats per emmagatzemar dades d'identitat.
Els efectes legals i socials de la identitat digital són complexos i desafiants. No obstant això, són simplement una conseqüència de l'ús creixent d'ordinadors, i de la necessitat de proporcionar als ordinadors informació que es pugui utilitzar per identificar agents externs.
Comprovar l'historial Un problema crític al ciberespai és saber amb qui s'està interactuant. Utilitzant identificadors estàtics com ara contrasenya i correu electrònic no hi ha maneres de determinar amb precisió la identitat d'una persona a l'espai digital, perquè aquesta informació pot ser robada o utilitzada per moltes persones que actuen com una sola. La identitat digital basada en relacions d'entitats dinàmiques capturades a partir de l'historial del comportament a diversos llocs web i aplicacions mòbils pot verificar i autenticar una identitat amb una precisió de fins a un 95 per cent.
En comparar un conjunt de relacions d'entitat entre un esdeveniment nou (per exemple, l'inici de sessió) i esdeveniments passats, un patró de convergència pot verificar o autenticar la identitat com a legítima quan la divergència indica un intent d'emmascarar una identitat. Les dades utilitzades per a la identitat digital hom fan anònimes generalment mitjançant un hash unidireccional, evitant així els problemes de privadesa. Com que es basa en la història del comportament, una identitat digital és molt difícil de falsificar o robar.
Termes relacionats Subjecte i entitat Una identitat digital també es pot denominar subjecte digital o entitat digital i és la representació digital d'un conjunt d'afirmacions fetes per una part sobre si mateixa o sobre una altra persona, grup, cosa o concepte.
Atributs, preferències i trets Cada identitat digital té zero o més atributs d'identitat. Els atributs s'adquireixen i contenen informació sobre un tema, com ara la història clínica, el comportament de compra, el saldo bancari, l'edat, etc. Les preferències conserven les opcions d'un subjecte, com ara la marca de sabates preferida, la moneda preferida. Els trets són trets de la matèria que són inherents, com ara el color dels ulls, la nacionalitat, el lloc de naixement. Tot i que els atributs d'un subjecte poden canviar fàcilment, els trets canvien lentament, si ho fan. La identitat digital també té relacions d'entitat derivades dels dispositius, l'entorn i les ubicacions des dels quals un individu realitza transaccions al web.
Aspectes retòrics Retòrica digital El terme identitat digital s'utilitza en l'àmbit acadèmic de la retòrica digital per denotar la identitat com una "construcció retòrica". La retòrica digital s'ocupa de com es formen, negocien, influeixen o qüestionen les identitats en entorns digitals en constant evolució. Prendre consciència de diferents situacions retòriques és complex als espais digitals, però és important per a una comunicació eficaç, ja que alguns estudiosos argumenten que la capacitat dels individus per avaluar situacions retòriques és necessària per construir una identitat adequada en diferents circumstàncies retòriques.Higgins, E. T. (1987). "Self-discrepancy: a theory relating self and affect". Psychological Review. 94 (3): 319–340. doi:10.1037/0033-295X.94.3.319. PMID 3615707.Goffman, E. (1959). "The moral career of the mental patient". Psychiatry. 22 (2): 123–142. doi:10.1080/00332747.1959.11023166. PMID 13658281.Stryker, S. & Burke, P. J. (2000). "The past, present, and future of an identity theory". Social Psychology Quarterly. 63 (4): 284–297. doi:10.2307/2695840. JSTOR 2695840. A més d'això, les identitats físiques i digitals no es poden separar i les possibilitats visuals configuren la representació de la identitat física als espais en línia.Bay, Jennifer (2010). Body on >body<: Coding subjectivity. In Bradley Dilger and Jeff Rice (Eds.). From A to <A>: Keywords in markup: Minneapolis: University of Minnesota Press. p. 150–66. Com argumenta Bay, "el que fem en línia ara requereix que hi hagi més continuïtat, o almenys fluïdesa, entre el nostre jo en línia i fora de línia". En el posicionament de la identitat digital en la retòrica, els estudiosos presten atenció a com els problemes de raça, gènere, agència i poder es manifesten en els espais digitals. Alguns teòrics radicals "van postular que el ciberespai alliberaria les persones dels seus cossos, desdibuixaria les línies entre l'ésser humà i la tecnologia". Altres estudiosos van teoritzar que aquesta comunicació "incorpòria" "podria alliberar la societat de la discriminació basada en la raça, el sexe i el gènere"., sexualitat o classe.Turkle, S. (1995). "Ghosts in the machine". The Sciences. 35 (6): 36–40. doi:10.1002/j.2326-1951.1995.tb03214.x. Encara més, la construcció de la identitat digital també està lligada a la xarxa. Això es pot veure a partir de les pràctiques de les empreses de gestió de la reputació que treballen en la creació d'identitat positiva, de manera que els comptes personals o de l'empresa es mostren més alts en diversos motors de cerca.
Aspectes tècnics Emissió Les identitats digitals es poden emetre mitjançant certificats digitals, que actuen de la mateixa manera que ho fan els passaports en el món físic. Contenen dades associades a un usuari i estan emeses amb garanties legals per una autoritat de certificació (CA) reconeguda.
Confiança, autenticació i autorització Per assignar una representació digital a una entitat, la part que l'atribueix ha de confiar que la reclamació d'un atribut (com ara el nom, la ubicació, el paper d'empleat o l'edat) és correcta i s'associa amb la persona o cosa que presenta l'atribut (vegeu Autenticació a continuació). Per contra, l'individu que reclama un atribut només pot concedir accés selectiu a la seva informació, p. (acreditació de la identitat en un bar o autenticació de PayPal per al pagament en un lloc web). D'aquesta manera, la identitat digital s'entén millor com un punt de vista particular dins d'una relació mútuament acordada que com una propietat objectiva.
Autenticació L'autenticació és un aspecte clau de l'atribució d'identitat basada en la confiança, que proporciona una garantia codificada de la identitat d'una entitat a una altra. Les metodologies d'autenticació inclouen la presentació d'un objecte únic, com ara una targeta de crèdit bancària, el subministrament d'informació confidencial com una contrasenya o la resposta a una pregunta prèviament concertada, la confirmació de la propietat d'una adreça de correu electrònic, i més sòlids però solucions relativament costoses que utilitzen metodologies de xifratge. En general, l'autenticació d'empresa a empresa prioritza la seguretat, mentre que l'autenticació d'usuari a empresa tendeix a la simplicitat. Actualment s'estan desenvolupant tècniques d'autenticació física com ara l'escaneig de l'iris, la impressió manual i la impressió de veu i amb l'esperança de proporcionar una protecció millorada contra el robatori d'identitat. Aquestes tècniques pertanyen a l'àrea de la biometria (biometria). Una combinació d'identificadors estàtics (nom d'usuari i contrasenyes) juntament amb atributs personals únics (biometria), permetria l'autenticació de múltiples factors. Aquest procés donaria una autenticació més acreditada, que per naturalesa és molt més difícil de trencar i manipular.
Autorització L'autorització és la determinació de qualsevol entitat que controli els recursos que els autenticats poden accedir a aquests recursos. L'autorització depèn de l'autenticació, perquè l'autorització requereix que s'hagi de verificar l'atribut crític (és a dir, l'atribut que determina la decisió de l'autoritzador). Amazon envia un producte. L'autorització d'un empleat li proporcionarà accés als recursos de xarxa, com ara impressores, fitxers o programari. Per exemple, un sistema de gestió de bases de dades es pot dissenyar de manera que proporcioni a determinades persones específiques la capacitat de recuperar informació d'una base de dades però no la capacitat de canviar les dades emmagatzemades a la base de dades, alhora que ofereix a altres persones la possibilitat de canviar les dades. necessari]
Penseu en la persona que lloga un cotxe i es registra a un hotel amb una targeta de crèdit. L'empresa de lloguer de cotxes i hotelera pot sol·licitar l'autenticació que hi ha prou crèdit per a un accident o una despesa difusa en servei d'habitacions. Així, una targeta es pot rebutjar més tard quan s'intenta comprar una activitat com un viatge en globus. Tot i que hi ha un crèdit adequat per pagar el lloguer, l'hotel i el viatge en globus, hi ha una quantitat insuficient per cobrir també les autoritzacions. Els càrrecs reals s'autoritzen després de sortir de l'hotel i tornar el cotxe, que pot ser massa tard per al viatge en globus.
L'autorització en línia vàlida requereix l'anàlisi de la informació relacionada amb l'esdeveniment digital, incloent el dispositiu i les variables ambientals. En general, es deriven dels centenars d'entitats intercanviades entre un dispositiu i un servidor empresarial per donar suport a un esdeveniment mitjançant protocols estàndard d'Internet.
Identificadors digitals La identitat digital requereix fonamentalment identificadors digitals: cadenes o testimonis únics dins d'un àmbit determinat (a nivell global o local dins d'un domini, comunitat, directori, aplicació, etc.) específics. Els identificadors són la clau que fan servir les parts d'una relació d'identificació per acordar l'entitat que es representa. Els identificadors es poden classificar en omnidireccionals i unidireccionals. Els identificadors omnidireccionals estan pensats per ser públics i fàcils de descobrir, mentre que els identificadors unidireccionals estan pensats per ser privats i s'utilitzen només en el context d'una relació d'identitat específica.