El quartet de corda núm. 2, JW 7/13, de Leoš Janáček, Cartes íntimes, va ser escrit el 1928. S'ha referit com el "manifest sobre l'amor" de Janáček. el va començar a escriure el 29 de gener de 1928 i el va completar només tres setmanes més tard, el 19 de febrer. L’estrena va tenir lloc a Brno l'11 de setembre de 1928, interpretada pel Quartet Moravià, tan sols un mes després de la mort del compositor. El 1947 el musicòleg Otakar Šourek en va preparar una nova edició crítica, que és la versió habitual en les interpretacions actuals.
Origen i context Janáček va escriure dos quartets de corda, tots dos en els darrers anys de la seva vida i fortament impregnats de referències extramusicals. El primer, compost amb una rapidesa sorprenent —en només nou dies, el 1923—, porta el subtítol «Inspirat per la Sonata Kreutzer de Tolstoi». L’obra sovint s’interpreta com una mena de protesta musical contra la violència exercida contra les dones que apareix en la narració de Leo Tolstoi, en què el protagonista assassina la seva esposa, dominat per la gelosia després d’acusar-la d’infidelitat.
L'any 1928, en els últims mesos de la seva vida, Leoš Janáček va escriure el seu Quartet de corda núm. 2, després d'una sol·licitud del České kvarteto (Quartet bohemi) per als quals va compondre els dos quartets. El mateix compositor li va posar el nom de Cartes íntimes (originalment anomenat Cartes d'amor), en una sentida dedicació a Kamila Stösslová, una dona casada de 38 anys més jove que ell, la seva musa i gran amor platònic.
La profunda relació amb Kamila va ser per a Janáček una font inigualable d'inspiració creativa, que el va portar a completar aquesta obra en només vint dies. En les seves pròpies paraules, cada nota del quartet simbolitza Kamila, a qui ell considerava una presència viva i poderosa. La composició tenia com a objectiu reflectir el caràcter de la seva relació tal com es revela en més de 700 cartes que es van intercanviar entre ells: «Et quedes darrere de qualsevol nota, viva, contundent, amorosa. La fragància del teu cos, la resplendor dels teus petons, no, realment el meu... Aquelles notes meves et besen a tot arreu... Et criden apassionadament...»
Janáček va descriure aquest quartet com a "escrit amb foc" en contrast amb les "brases" que havien inspirat les seves peces anteriors. En una carta a Kamila, va transmetre la seva sorpresa i intensitat emocional en escoltar la peça: «Van tocar el nostre quartet Cartes íntimes... L'escolto. He escrit això jo? Aquells crits d'alegria... però també de terror després d'una cançó de bressol. Exaltació, una càlida declaració d'amor, súplica; un desig desenfrenat... Estupefacció en veure't per primera vegada...»
Aquesta fascinació arribaria al seu punt culminant en el Quartet de corda núm. 2, compost amb una extraordinària rapidesa a començaments de 1928, just després que Janáček acabés l’òpera De la casa dels morts. L’obra es convertiria en la seva última gran composició; després d’això només deixaria alguns esbossos destinats a música incidental per a una producció teatral prevista a Berlín. En una de les moltes cartes que enviava des de Brno a Kamila, que vivia a Písek, el compositor li confiava: «Ara he començat a escriure una cosa bonica. La nostra vida hi serà. Es dirà Cartes d’amor. Crec que sonarà deliciós. Ja hem tingut tantes d’aquestes aventures nostres, oi? Hi haurà petites flames dins la meva ànima que s’encendran amb les melodies més belles.»
Tot i que el compositor no va arribar a escoltar l’estrena pública del quartet —interpretat pel Quartet Moravià—, sí que va assistir a una audició privada de l’obra. Després va escriure a Kamila Stösslová: «Estic completament aclaparat per l’escalfor d’aquesta obra nostra, aquest quartet.»
Estructura Consta de quatre moviments:
Andante - Con moto - Allegro Adagio - Vivace Moderato - Andante - Adagio Allegro - Andante - Adagio
La viola assumeix un paper destacat a tota la composició, ja que amb aquest instrument es pretén personificar Kamila. La part de la viola es va escriure originalment per a una viola d'amor, tot i que la viola convencional es va substituir quan Janáček va trobar que la viola d'amor no coincidia amb la textura. Milà Škampa del Quartet Smetana ha interpretat la tercera "carta", o moviment, com un referent per al fill que Janáček i Kamila Stösslová mai van tenir junts.
L'obra és essencialment tonal encara que no en el sentit tradicional. Per exemple, l'obra es tanca amb sis acords majors de re bemoll major (l'acord favorit de Janáček), però amb la dissonància afegida d'un mi bemoll.
Segons una interpretació proposada pel musicòleg Otakar Šourek —editor de l’obra el 1947—, cada moviment reflecteix diferents moments d’aquesta relació emocional:
Primer moviment: suggereix les primeres impressions i la fascinació inicial de Janáček davant Kamila Stösslová.
Segon moviment: evoca els records de l’estiu de 1917 al balneari de Luhačovice, on les famílies Janáček i Stösslová van coincidir i on es va consolidar el vincle afectiu entre el compositor i Kamila.
Tercer moviment: és, segons paraules del mateix Janáček, «lluminós i despreocupat, però es dissol en una aparició que s’assembla a tu».
Quart moviment: expressa «el so de la meva por per tu —no exactament por, sinó anhel—, un anhel que només tu pots satisfer».
Referències
Vegeu també Llista de composicions de Leoš Janáček
Categoria:Composicions musicals del 1928 Categoria:Obres de Leoš Janáček Categoria:Quartets de corda de la dècada del 1920