és un advocat britànic especialitzat en drets humans. Va ser Primer ministre del Regne Unit del 5 de juliol de 2024 al 20 de juliol de 2026. Va ser líder del Partit Laborista des de l'abril de 2020 fins al juliol de 2026 i membre de la Cambra dels Comuns de 2015 a 2026. Entre 2016 i 2017 va exercir de secretari d'Estat a l'ombra per a la sortida de la Unió Europea.
Biografia Va néixer al setembre de 1962 a Southwark, un borough de Londres, fill d'una infermera i un fabricant d'eines. Va cursar estudis a la Reigate Grammar School, on va coincidir amb Fatboy Slim. Posteriorment va estudiar dret a la Universitat de Leeds i al Saint Edmund Hall de la Universitat d'Oxford.
Va començar una carrera com barrister el 1987 al Middle Temple, treballant per a Liberty fins al 1990, quan va passar a Doughty Street Chambers, convertint-se en bencher del Middle Temple en 2009. Starmer va especialitzant-se a l'àrea de drets humans, exercint a les Bahames, Belize, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia i Trinidad i Tobago, i ha treballat en casos a Uganda, Kenya, Nigèria i Malawi. Va ser nomenat Advocat de l'Any de Drets Humans el 2001.
Starmer va exercir com a assessor de drets humans de la Junta de Policia d'Irlanda del Nord i de l'Associació d'Oficials en Cap de la Policia, importants per reunir les comunitats després de l'Acord del Divendres Sant, i també va ser membre del panel assessor de pena de mort de l'Oficina d'Exteriors, Commonwealth i Desenvolupament de 2002 a 2008.
El 2002 va ser designat conseller de la Reina. Fou nomenat director de la fiscalia d'Anglaterra i Gal·les l'1 de novembre de 2008 fins que va renunciar en 2013 sent rellevat per Alison Saunders. havent estat nomenat conseller de la Reina de l'Any en Drets Humans i Dret Públic el 2007. Un informe de 2013 del Comitè d'Afers Interiors afirmava que la fiscalia havia admès que durant la direcció de Starmer havia decepcionat les víctimes d'abús sexual infantil i havia fracassar en descobrir la causa i com evitar la repetició d'aquests esdeveniments. Starmer va representar Croàcia a les audiències del genocidi al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia el 2014.
Starmer va ser seleccionat el desembre de 2014 per ser el candidat del Partit Laborista per a la circumscripció electoral de Holborn i St Pancras, un escót segur, després de la decisió del diputat en exercici Frank Dobson de retirar-se, i va ser escollit diputat en les eleccions generals del Regne Unit de 2015 com a a la circumscripció de Holborn and St Pancras. Starmer va renovar el seu escó en les eleccions de 2017, 2019 i 2024, va ser nomenat secretari d'Estat a l'ombra el juliol de 2015, però va dimitir, juntament amb altres membres del gabinet a l'ombra, per la postura tova de Jeremy Corbyn en la defensa del manteniment en el Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea de 2016, en què la postura de Starmer era que els laboristes havien de donar suport a mantenir-se en la Unió Europea.
Després de la reelecció de Corbyn a les eleccions de lideratge de setembre de 2016, Starmer va acceptar un nou càrrec de Corbyn com a secretari d'estat a l'ombra per a la sortida de la Unió Europea. En aquest paper, Starmer va qüestionar la destinació del govern de Theresa May per a la sortida del Regne Unit de la UE, va demanar que els plans del Brexit es fessin públics i va donar suport a la proposta d'un segon referèndum sobre el Brexit.
Líder del Partit Laborista El 4 d'abril de 2020, després de la dimissió de Jeremy Corbyn amb la contundent derrota dels laboristes a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019, Starmer, que comptava amb el suport de Gordon Brown i Sadiq Khan el va succeir guanyant les eleccions de lideratge del 2020 en una plataforma d'esquerra després de vèncer Rebecca Long-Bailey, considerada la candidata continuista de Corbyn. Durant el seu mandat com a líder de l'oposició, Starmer va abandonar diverses de les seves promeses de lideratge d'esquerres i va traslladar el partit cap al centre polític. El maig de 2022, la policia britànica va anunciar l'obertura d'una investigació sobre un presumpte incompliment de les normes de confinament sanitari vigents el 2021 al Regne Unit.
Com a líder de l'oposició, va reposicionar els laboristes des de l'esquerra cap al centre polític i va treballar per eliminar les controvèrsies del lideratge de Corbyn, amb promeses d'estabilitat econòmica, abordant els passos de petites embarcacions pel Canal de la Mànega, reducció dels temps d'espera del NHS, millora dels drets dels treballadors, independència energètica i el desenvolupament de les infraestructures, la lluita contra la delinqüència, la millora de l'educació i la formació, la reforma dels serveis públics, la renacionalització de la xarxa ferroviària i la contractació de professors, i va posar èmfasi en l'eliminació de l'antisemitisme dins del partit
Enmig del nombre històric de ministres que van renunciar al govern de Boris Johnson el juliol de 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate, Starmer va proposar una moció de censura al govern, afirmant que Johnson no podia romandre en el càrrec. Starmer també va criticar Johnson, així com els seus successors Liz Truss i Rishi Sunak, per qüestions com l'escàndol de Chris Pincher i la crisi governamental posterior, la crisi econòmica resultant del minipressupost del 2022 i la crisi governamental posterior, la crisi del cost de la vida, i els conflictes laborals i les vagues, incloses les vagues del Servei Nacional de Salut.
El seu partit va obtenir guanys significatius a les eleccions locals de 2023, guanyant més de 500 regidors i 22 ajuntaments, convertint-se en el partit més gran del govern local per primera vegada des de 2002, que es van consolidar en 2024. Amb les consecutives derrotes electorals, el 22 de maig de 2024 el conservador primer ministre Rishi Sunak va convocar les eleccions generals per a ser dutes a terme el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025,
Primer ministre El 5 de juliol de 2024 es va convertir en el Primer ministre del Regne Unit després que el seu partit aconseguís la majoria absoluta en les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 enfront dels conservadors de Rishi Sunak.
miniatura|Una furgoneta de la policia crema durant els disturbis del Regne Unit de 2024. Un dels seus primers actes com a primer ministre fou la cancel·lació del Pla Ruanda que havia establert Rishi Sunak per la que els immigrants il·legals o sol·licitants d'asil serien reubicats a Ruanda per al seu processament, asil i reassentament. Entre el 30 de juliol i el 5 d'agost de 2024 es van produir en oposició a la immigració, el disturbis socials a Anglaterra més importants des dels disturbis d'Anglaterra de 2011, en resposta a un apunyalament massiu causat pel fill d'uns immigrants ruandesos el 29 de juliol, que va causar la mort de tres infants.
El govern de Starmer va acabar amb certs pagaments de combustible d'hivern per a uns 10 milions de persones, va implementar un pla d'alliberament anticipat per a milers de presos per reduir l'amuntegament de les presons permetent que els presos d'Anglaterra i Gal·les fossin alliberats després de complir el 40% de les seves condemnes en lloc del 50% en l'anterior govern, i va resoldre una sèrie de vagues del sector públic.
La seva popularitat va caure ràpidament en fer-se públic que Starmer havia acceptat desenes de milers de lliures en regals de donants i havia vist el seu equip de futbol de l'Arsenal des d'una llotja de cortesia i va acceptar quatre entrades per al concert de Taylor Swift a l'estadi de Wembley, per valor de 4.000 £. La seva cap de gabinet Sue Gray va dimitir en protesta pels escàndols el 6 d'octubre.
El 3 d'octubre de 2024 el seu govern va acordar la cessió de l'arxipèlag de les Chagos a Maurici i el manteniment de la base militar estatunidenca de Diego Garcia, tancant dècades de disputes.
El diputat laborista Pat McFadden va presentar un projecte de llei el 5 de setembre de 2024 per a la reforma de la Cambra dels Lords, com disposava el programa electoral laborista per a les eleccions generals del Regne Unit de 2024 limitant l'edat als diputats i l'eliminació dels 92 pars hereditaris.
El govern de Starmer no va atendre les peticions d'engegar una nova investigació nacional sobre les bandes musulmanes d'abús sexual infantil, després que una investigació independent anterior realitzada pel professor Alexis Jay identifiqués "deficiències institucionals". Al gener de 2025, la Ministre de l'Interior del Regne Unit Yvette Cooper va prometre 5 milions de lliures per a investigacions locals en cinc zones, inclosa Oldham, però l'oposició afirmava que el Partit Laborista no atenia el seu compromís per evitar ofendre els votants musulmans. El 13 de setembre de 2025 Londres va viure la manifestació nacionalista més gran en dècades.
El govern del Regne Unit va prohibir Palestine Action el 5 de juliol de 2025 en virtut de la Llei de terrorisme del 2000, per la seva promoció de l'acció criminal directa contra negocis i institucions, i el reclutament, entrenament i radicalització dels seus membres, als que prepara per al terrorisme, després que membres de la xarxa sabotegessin avions de la RAF a Brize Norton.
El 5 de setembre de 2025, tres mesos després que el govern de Starmer llancés la seva estratègia industrial a llarg termini, la ministra d'inversions Poppy Gustafsson va dimitir per raons personals, i el mateix dia també dimití la viceprimera ministra Angela Rayner després que l'assessor d'ètica del primer ministre descobrís que havia incomplert el pagament d'un impost del seu pis de 800.000 lliures a la vora del mar. En la remodelació del gabinet del 5 de setembre de 2025 Yvette Cooper va ser nomenada secretària d'Afers Exteriors rellevant David Lammy i Shabana Mahmood la va substituir com a Ministra de l'Interior. La popularitat del primer ministre, en caiguda des de l'accés al poder, en setembre de 2025 es va convertir en una de les més baixes d'un líder occidental, només superat per Emmanuel Macron. Keir Starmer va destituir l'ambaixador als EUA Peter Mandelson en setembre quan va sortir a la llum la seva relació amb l'escàndol Epstein.
Shabana Mahmood, la ministre de l'Interior va afirmar en novembre de 2025 que el sistema d'asil estava fora de control i exercia una enorme pressió sobre les comunitats, i anunciava plans per acabar amb l'estatus permanent dels refugiats, que haurien de tornar a sol·licitar romandre a Gran Bretanya cada dos anys i mig i podrien ser retornats als seus països d'origen quan es considerin segurs, seguint el controvertit model de Dinamarca establert per Mette Frederiksen.
El cap de gabinet de Starmer, Morgan McSweeney, va dimitir del govern el 8 de febrer de 2026 després que es fes pública la seva relació de Peter Mandelson als expedients de Jeffrey Epstein. L'endemà va dimitir Tim Allan, el director de comunicacions. Després del fracàs del partit a les eleccions locals de 2026, el 12 de maig els ministres Miatta Fahnbulleh, Alex Davies-Jones, Jess Phillips i Zubir Ahmed van dimitir i desenes de diputats laboristes van instar Starmer a dimitir com a primer ministre.
El 22 de juny de 2026 va anunciar la seva dimissió com a líder del Partit Laborista i cap de govern després d'haver perdut el suport de bona part del seu grup parlamentari i sota una forta pressió interna dins les files laboristes, amb l'exalcalde de Manchester Andy Burnham preparant la disputa pel lideratge del partit.
El 20 de juliol de 2026 va dimitir del càrrec de primer ministre i va ser substituït per Andy Burnham.
Posicionaments polítics