John Herndon Mercer o Johnny Mercer (18 de novembre de 1909 – 25 de juny de 1976) fou un lletrista, compositor de cançons i cantant nord-americà. Des de mitjan dècada de 1930 fins als anys cinquanta, moltes de les cançons de Mercer estaven entre les més populars per al públic de l'època. Va escriure la lletra de més de mil cinc-centes cançons, incloent-hi composicions per al cinema i per a espectacles teatrals del circuit de Broadway. Va rebre dinou nominacions als Premis Oscar, i en va guanyar quatre. A més, Mercer va ser cofundador de Capitol Records.
Biografia Primers anys Nascut a Savannah, Geòrgia, el seu pare, George Anderson Mercer, era un destacat advocat i promotor de béns, i la seva mare, Lillian Elizabeth Ciucevich, secretària de George Mercer i la seva segona esposa, era filla d'uns immigrants d'origen croat i irlandès. Mercer era el quart fill de George, i el primer de Lillian. El seu besavi va ser el General Confederat Hugh W. Mercer, descendent directe del General de la Guerra d'Independència dels Estats Units Hugh Mercer.Gene Lees, Portrait of Johnny: The Life of John Herndon Mercer, Pantheon Books, New York, 2004, Mercer també era un cosí llunyà del general George S. Patton.Lees, 2004, p. 11.
A Mercer ja li agradava la música de nen, i atribuïa el seu talent musical a la seva mare, que cantava balades sentimentals. El pare de Mercer també cantava, principalment velles cançons escoceses. A més, la seva tia el portava a veure xous de vodevil i de minstrel.Philip Furia, ‘’Skylark: The Life and Times of Johnny Mercer’’, St. Martin's Press, New York, 2003, , p. 11. El contacte de Mercer amb la música negra era potser excepcional entre els compositors blancs de la seva generació. A més de tenir negres com a companys de joc i criats, Mercer se sentia atret pels serveis religiosos negres.Furia, 2003, p. 12–13.
Formació Mai va tenir una formació musical formal, però cantant en un cor des dels sis anys, cap als onze o dotze havia memoritzat gairebé totes les cançons que havia sentit, i sentia curiositat per saber qui les havia escrit. En una ocasió li va preguntar al seu germà qui era el millor compositor de cançons, i li va contestar que era Irving Berlin, entre els millors del grup del Tin Pan Alley. Malgrat el seu precoç contacte amb la música, el seu talent s'encaminava clarament a les lletres i al cant, no a tocar instruments musicals, encara que al principi havia pensat ser compositor. De fet, els seus intents per tocar la trompeta i el piano no van tenir èxit, i mai va poder llegir solfeig amb facilitat, per la qual cosa va haver de dependre d'un sistema propi d'anotacions.Lees, 2004, p. 28.
Mercer va estudiar a la Woodberry Forest School, a Virgínia, fins a 1927. Encara que no era un estudiant destacat, va estar molt actiu en les societats literàries i poètiques, i va escriure com a humorista en les publicacions del centre. A més, el seu contacte amb la literatura clàssica va enriquir el seu ja ben dotat vocabulari i la seva fraseologia.Furia, 2003, p. 25. Donada la rellevant història de la seva família, i la seva associació amb Princeton, Nova Jersey i amb la Universitat de Princeton,Situada en el comtat de Mercer, Nova Jersey, que rep el nom del seu tercer besavi Mercer va estudiar allà, fins que els revessos financers del seu pare a la fi dels anys vint van obligar a canviar els plans. Per això, va haver de treballar en el negoci del seu pare, encara que aviat se'n va cansar, i de viure a Savannah, i decidí canviar d'aires.
Inicis professionals Mercer es va traslladar a Nova York el 1928, a dinou anys. La música que li agradava, jazz i blues, estava en auge a Harlem, i Broadway bullia amb musicals i revistes de George Gershwin, Cole Porter, i Irving Berlin. El vodevil, que començava a decaure, encara tenia una forta presència musical. Els primers treballs de Mercer van ser en petits papers com a actor. Amb plenitud de temps lliure al seu apartament de Greenwich Village, Mercer aviat va tornar a cantar i a escriure lletres.Furia, 2003, p.39. Durant el dia treballava en una casa d'inversions borsàries, i a la nit cantava. Una nit va ser després de bastidors a oferir a Eddie Cantor una cançó còmica, però, encara que Cantor no la va utilitzar, va estimular la carrera de Mercer.Lees, 2004, p. 58. La primera lletra de Mercer, per a la cançó "Out of Breath (and Scared to Death of You)", composta pel seu amic Everett Miller, va aparèixer en una revista The Garrick Gaieties el 1930. Mercer va conèixer a la seva futura esposa en el xou, la corista Ginger Meehan. Gràcies al pare de Miller, executiu de T. B. Harms, es va publicar la primera cançó de Mercer, sent gravada per Joe Venuti i les New Yorkers.Lees, 2004, p. 61.
Amb vint anys, Mercer va començar a relacionar-se amb altres compositors de cançons, aprenent-ne el negoci. Va viatjar a Califòrnia per encarregar-se d'escriure les lletres del musical Parisc in the Spring, coneixent als seus ídols Bing Crosby i Louis Armstrong. Mercer va trobar alliçonadora l'experiència, adonant-se que preferia escriure de manera independent abans que treballar en els musicals. A la seva tornada, va aconseguir un treball com a lletrista per a Miller Music per 25 dòlars setmanals, la qual cosa li va donar prou seguretat per a casar-se amb Ginger Meehan el 1931.Furia, 2003, p.61.
En 1932 Mercer va guanyar un concurs per cantar amb l'orquestra de Paul Whiteman, però això no va ajudar a millorar la seva situació personal de manera significativa. El 5 d'abril d'aquest any va fer el seu primer enregistrament, cantant amb la banda de Frank Trumbauer. Mercer després va participar amb Yip Harburg en la partitura d'Americana, una revista famosa per la cançó "Brother, Can You Spare a Dime?" (no escrita per Mercer). Després de diverses cançons no destacables, en el seu període amb Whiteman va escriure i va cantar "Pardon My Southern Accent". La fortuna de Mercer va millorar dramàticament quan es va aparellar amb Hoagy Carmichael, ja famós pel tema "Stardust".Furia, 2003, p.70. Tots dos van passar un any treballant en "Lazybones", que es va convertir en un èxit després de la seva primera emissió radiofònica.Furia, 2003, p.73. Mercer va passar a ser membre de l'American Society of Composers, Authors and Publishers i un “germà” reconegut de la fraternitat del Tin Pan Alley, rebent felicitacions d'Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter, entre d'altres.
Al llarg dels anys vint i començaments dels trenta, les cançons s'integraven en els espectacles musicals sense intervenir en el relat. La demanda d'aquests temes va disminuir i augmentà l'interès per les cançons al cinema; a Mercer li van oferir treballar a Hollywood component cançons i actuant en musicals de baix pressupost a la RKO Pictures; va anar a l'oest, seguint els passos del seu ídol, Bing Crosby.
Hollywood Quan Mercer va arribar a Hollywood el 1935, la seva carrera va quedar assegurada. Les cançons per al cinema, amb l'ús de micròfons sensibles, alliberaven als compositors de les restriccions de les cançons cantades en directe. Intèrprets com Fred Astaire i Ginger Rogers podien ara cantar amb tota tranquil·litat, i amb una manera més conversacional.Furia, 2003, p.79. La primera feina de Mercer a Hollywood va ser en un musical de sèrie B, Old Man Rhythm, pel qual va fer dues cançons mediocres i una mala actuació. El seu següent projecte, To Beat the Band, va ser un altre fracàs, però va donar lloc a una reunió i una col·laboració amb Fred Astaire en la cançó d'Astaire "I’m Building Up to an Awful Let-Down".
El seu primer tema d'èxit a Hollywood va ser "I'm an Old Cowhand from the Rio Grande", escrivint tant la música com la lletra. Va ser interpretada per Crosby en la pel·lícula Rhythm on the Range el 1936, i a partir de llavors la demanda de treballs a Mercer es va incrementar. El seu segon èxit aquest any va ser "Goody Goody". El 1937 Mercer va començar a treballar amb Warner Brothers, col·laborant amb el veterà compositor Richard A. Whiting (Ain't We Got Fun?), escrivint ràpidament "Too Marvelous for Words" i "Hooray for Hollywood". Després de la sobtada mort de Whiting per un atac cardíac, Mercer va treballar amb Harry Warren per crear "Jeepers Creepers", amb la qual va aconseguir la seva primera nominació a l'Oscar a la millor cançó original. D'aquest tema va fer un memorable enregistrament amb Louis Armstrong. Un altre èxit amb H. Warren el 1938 va ser "You Must Have Been a Beautiful Baby". La parella també va escriure "Hooray For Spinach", una cançó còmica produïda per a la pel·lícula Naughty But Nice el 1939.
Carrera com a cantant Durant un període de pausa en la Warner Bros, Mercer va reprendre la seva carrera com a cantant. Així, va actuar amb Bing Crosby en xous informals de tipus minstrel en el “Westwood Marching and Chowder Club”, incloent en els mateixos a diferents celebritats de Hollywood, entre elles Bob Hope.Furia, 2003, p.106. Un tema cantat a duo, "Mr. Crosby and Mr. Mercer", es va gravar i es va convertir en un èxit el 1938. El 1939 Mercer va escriure la lletra per a una melodia de Ziggy Elman, un trompetista que tocava amb Benny Goodman. La cançó, "And the Angels Sing", encara que gravada per Bing Crosby i Count Basie, va arribar al número 1 de les llistes en la versió de Goodman, cantada per Martha Tilton, i amb un memorable solo de trompeta d'Elman. Anys més tard, el títol de la cançó es va inscriure en la tomba de Mercer.
Mercer va ser convidat al programa radiofònic Camel Caravan a Nova York per cantar els seus èxits i crear cançons satíriques amb l'orquestra de Benny Goodman, i convertint-se en el presentador de l'emissió nacional del xou durant diversos mesos. Al cap de poc temps va tenir uns altres dos èxits, "Day In, Day Out" i "Fools Rush In (Where Angels Fear to Tread)", i Mercer va aconseguir que cinc dels seus temes entressin en la llista dels deu millors del programa de ràdio Your Hit Parade.Furia, 2003, p.111. Mercer també va engegar una editora, de curta trajectòria, durant la seva estada a Nova York. En una bona ratxa de feina, Mercer va treballar en un musical amb Hoagy Carmichael, Walk With Music, que fou un èxit, encara que la qualitat de la història no es podia comparar amb la de la música. Per Mercer va ser una desil·lusió la selecció de Johnny Burke com el compositor de les cançons per a la sèrie de pel·lícules de Bob Hope i Bing Crosby, Road. El 1940 Mercer i la seva esposa van adoptar una filla, Amanda.
Judy Garland i Harold Arlen En 1941, poc després de morir el seu pare, Mercer va iniciar una intensa relació amb Judy Garland, de 19 anys, estant ella compromesa amb el compositor David Rose. Garland es va casar amb Rose i la relació es va acabar, encara que la situació va tenir un profund efecte emocional en les lletres de Mercer. Aquesta relació es va recuperar més endavant, i Mercer afirmava que la seva cançó "I Remember You" era una expressió directa dels seus sentiments per Garland.Furia, 2003, pp.130-131.
Poc temps després Mercer va conèixer a un col·laborador ideal, Harold Arlen, les composicions influenciades del qual pel jazz i el blues van donar a les sofisticades lletres de Mercer un perfecte vehicle musical. A partir de llavors les lletres de Mercer van començar a mostrar la combinació d'enginy sofisticat i matisos regionals meridionals que caracteritzen a algunes de les seves millors cançons. El seu primer èxit va ser "Blues in the Night" (1941), que Arthur Schwartz considerava “probablement la millor cançó de blues mai escrita.”Bob Bach and Ginger Mercer, Our Huckleberry Friend: The Life, Times, and Lyrics of Johnny Mercer, Lyle Stuart, Secaucus New Jersey, 1982, , p.98