Josep Carner i Ribalta (Balaguer, Noguera, 1898 - Simi Valley, Califòrnia, 1988) fou un escriptor i polític nacionalista català. Començà la seva trajectòria com a publicista a les revistes La Falç (1912-1926), L'Estisora (1916) de Balaguer, i La Flama (1920), vinculada a la línia patriòtica de Francesc Macià. Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà amb L'Intransigent (1918-1922) o La Sardana (1925-1937).
Activisme polític Fou un dels primers militants d'Estat Català, i com a tal s'hagué d'exiliar-se abans de proclamar-se la Dictadura de Primo de Rivera. Després d'una breu estada a París, on col·laborà amb el Casal Català, va estar un any a Londres i Oxford, on fou corresponsal de La Publicitat i col·laborà amb la Fundació Bernat Metge. El 1923 tornà a París, on fou el redactor en cap del butlletí Estat Català (1923-1925).
Políticament molt actiu, acompanyà Francesc Macià a Moscou el 1925 per tal de demanar el suport de la Internacional Comunista a la causa catalana. Andreu Nin faciltà els contacts a Moscou. Fou un dels participats en els fets de Prats de Molló el 1926, raó per la qual fou detingut i expulsat a Bèlgica, on publicaria La Catalogne rebelle (1927). El maig de 1928 Macià l'enviar a Cuba per preparar l'Assemblea Constituent del Separatisme Català de l'Havana de 1928. Després marxà a Nova York, on treballarà com a publicista per a la Paramount Pictures i farà de guionista a Hollywood. Alhora, col·laborà a la Revista de Catalunya, on hi va publicar traduccions i treballs sobre Rabindranath Tagore (El carter del rei), juntament amb Ventura Gassol, i Joseph Conrad.
Biògraf oficial de Francesc Macià, del 1933 al 1936 fou cap de premsa del Parlament de Catalunya i com a secretari del Conseller De Cultura, Gassol, va ser membre del Comitè de Cinema de la Generalitat. Fou empresonat per restar al costat del president Companys durant els fets del sis d'octubre de 1934.
Guerra i exili Quan esclatà la guerra civil espanyola fou nomenat responsable de la Comissaria d'Espectacles de la Generalitat, des d'on promourà el projecte de crear uns estudis de cinema català i intentarà introduir el cinema a les escoles com a eina pedagògica, però el seu desacord amb els membres de la CNT-FAI el van obligar a exiliar-se primer a París, després a Mèxic el 1939 i finalment a Nova York, on va dirigir la revista Free Catalonia fins al 1944.
Fou delegat als EUA del Consell Nacional de Catalunya i va participar en emissions de ràdio antifaxistes a Mèxic i als EUA propiciades per l'Oficina d'Afers Interamericans dels Estats Units. També va preparar amb Joan Ventura i Sureda i Josep Fontanals El cas de Catalunya: apel·lació a les Nacions Unides el 1945.5 El mateix any fou guanyador de la Flor Natural dels Jocs Florals de Bogotà (Colòmbia). El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Obres Poesia Acoraments i gaudis (1925) El resos de l'enyor (1926), poema presentat als Jocs Florals de BarcelonaArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona . Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1926 document 23 Gitanjali (pronunciat "guitànjali", Cançó d'Ofrena, de Rabindranath Tagore). Traduït amb Ventura Gassol (1928) Càntic d'amor (1934) Poetes russos de la revolució (1937) Les gràcies terrenals (1958) Poesies Completes de Paul Valéry, traducciö (1961) L'alegre vianant -- Geopoemes (1969) Les Fades de Montmur (1973) El darrer adéu, editat per George Carner (2025)
Novel·la L'etern adolescent (1925) Sota el cel dels tròpics (1935) Gaspar de Portolà: Conqueridor de California (1971) Sícoris (1981) Nits de lluna a l'Orinoco (1983) Gaspar de Portolà: Explorer of California (1990) L'Anecdotari de una revolució, editat per Eva Esteve Latorre (1999) Una Noia a Hollywood, editat per George Carner (2024)
Teatre El triomf del Jazz (1932) El plaer de viure (1933), tercer Premi de teatre Ignasi Iglésias Noies de setze anys (1934) La tràgica història del D. Faust de Christofer Marlow (1984) L'Emperador Jones de Eugenie O'Neill (1984)
Assaig Com es fa un film (1934) Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (1947) El cas personal de Francesc Macià en el Moviment Patriòtic de Catalunya (1928) El Complot de Prats de Molló (1987 i 2024) Retorn a Macià (1987) The Catalan Nation and its People (1995)
Memòries De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972) El Campanar Abandonat - Memòries d'un escriptor exiliat (2020)
Fons personal El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Josep Carner i Ribalta; documentació personal i familiar, correspondència i especialment documentació produïda en funció de la seva activitat professional (traduccions, assaig, relats històrics, discursos, cinema, teatre), creativa (poesia, narracions, novel·les) i documentació relacionada amb la seva activitat política (casals i centres catalans a l'exili).
Referències
Enllaços externs Fons Josep Carner i Ribalta a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Biografia de Josep Carner-Ribalta, l'home de Macià, a càrrec de l'historiador Agustí Barrera. Josep Carner i Ribalta a l'IMDB. Josep Carner-Ribalta a l'En Guàrdia! de Catalunya Ràdio
Categoria:Polítics balaguerins Categoria:Escriptors noguerencs contemporanis en català Categoria:Creus de Sant Jordi 1985 Categoria:Exiliats del franquisme noguerencs Categoria:Militants d'Estat Català Categoria:Activistes catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors balaguerins Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts al comtat de Ventura Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX