Amàlia García Miralles (Alcoi, Alacant; 5 de gener de 1860- Alcoi, 4 d'octubre de 1955), coneguda com a Donya Amàlia, fou mestra i una figura rellevant per la seua tasca en diferents serveis públics a la localitat d'Alcoi, en què invertí gran part del seu temps de manera filantròpica. Una dona que va viure a finals del i principis del en un context històric intens i en procés de modernització de la ciutat en què vivia, i va saber donar resposta a les necessitats que hi detectà.

Biografia Amàlia García Miralles va nàixer el 5 de gener de 1860 dins d'una familia treballadora. Va estudiar lletres a Alcoi i posteriorment estudià la carrera de mestra. Fou mestra nacional i hi havia una gran manca d'escoles, llavors es va dedicar a impartir classes nocturnes al convent de Sant Agustí per a les treballadores de la llar.

L'any 1885 es casà amb l'escultor i músic José Carbonell Vilaplana, autor de l'altar de les ànimes, de la parròquia de Santa Maria. El matrimoni va tenir onze fills, dels quals sols van sobreviure cinc. Donya Amàlia va enviduar molt prematurament i decidí junt el capellá del Sant Sepulcre, D. José Boronat Payá, i l'arxipreste d'Alcoi, Juan Bautista Escrivá Llorca, fundar al 1910 al seu propi domicili la casa d'acollida d'orfes i escoleta per a xiquetes i xiquets de mares treballadores, que regentà fins al 1936. En aquesta casa les mares treballadores podien deixar els seus fills durant el dia i, a més, se'ls donava de menjar per 10 cèntims i se'ls impartia classes.

Tots els anys Donya Amàlia organitzava excursions a la Font Roja amb els seus alumnes, i així fou que D. Joaquin Rovira Merita, III Comte de Rótova i III Baró de l'Uxola conegué la seua tasca pedagògica i assistencial, i li cedí la casa situada al carrer de l'Ambaixador Irles. En aquesta casa va instal·lar les seues classes a la planta alta i a la de baix habilità un ampli menjador on assistien al voltant de dos-cents menors desprotegits. Hi va assistir fins a 225 xiquetes i xiquets.

Amb l'ajuda de Mossén Rafel de l'Ave María, va crear una Escola Normalista, coneguda com a “Escola de l'Ave María” i junt a José Boronat Payá va fundar el Patronat d'Obreres del Sagrat Cor de Jesús, lloc en què s'impartien classes nocturnes a dones treballadores. També contribuí a la creació d'una residència de dones majors, on disposaven d'una xicoteta habitació, dret a cuina, llavadors, i altres serveis per una pesseta al mes.

Des del 12 d'agost de 1922, va poder organitzar les primeres colònies d'estiu per a escolars a la casa "Molí de Foc", comprada per l'Ajuntament d'Alcoi a la platja de la Vila-Joiosa i on les xiquetes i xiquets, habituats a viure als barris obrers d'Alcoi, a cases conegudes de dos claus, unes cases menudes, insalubres i amb mala ventilació, podien gaudir de l'aire lliure i el mar.

Després de la Guerra Civil, Donya Amàlia es va retirar al convent del Sant Sepulcre, on profesà de monja agustina descalça, sota el nom d'Amàlia de la Resurrecció, acompanyada de dos de les seues filles, també religioses. Allí va morir a octubre de 1955, als 96 anys.

Llegat i memòria La figura de donya Amàlia ha quedat en el record de la ciutat, que li ha posat el seu nom a un carrer, i l'any 2019 dedicà la Setmana Modernista a recordar-la.

L'edifici d'Alcoi conegut com a 'Casa Donya Amàlia', al carrer de l'Ambaixador Irles, construït el 1900, ha acollit entitats com l'Associació Filatèlica, les Mestresses de Casa i la Filà Bascos, i a partir de 2005 Càritas Parroquial de Santa Maria. Al 2025 es decidí transformar-lo per acollir un total de 38 allotjaments destinats a estudiants i també a persones que viuen soles.

Referències

Categoria:Pedagogs valencians contemporanis Categoria:Filantrops dels Països Catalans Categoria:Valencians del segle XIX Categoria:Alcoians Categoria:Nascuts el 1860 Categoria:Morts a Alcoi Categoria:Morts el 1955 Categoria:Activistes valencians contemporanis Categoria:Mestres d'educació primària valencians contemporanis Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Filantrops espanyols Categoria:Valencians morts al segle XX