miniatura|Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. miniatura|Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta.
La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general. També té lligams molt estrets amb la fabricació de les monedes físiques i la numismàtica.
Materials Les monedes “modernes” han estat fabricades de materials metàl·lics principalment. Però hi ha exemples d'unitats monetàries d'altres materials.
Materials no metàl·lics d'origen natural Sovint associades al concepte de diner mercaderia hi ha pseudo-monedes de materials no metàl·lics. Un dels exemples típics és el d'algunes conquilles, els cauris i altres, usades com a monedes. Altres unitats emprades per a comprar i bescanviar es basaven en plomes d'ocell, pells adobades, llavors de cacau, peces acabades de sílex (puntes de fletxa i altres), peces de tapa (teixit polinesi d'escorça), closques de tortugues marines, ...etc.
Minerals treballats Entre els materials “ceràmics” (ceràmics des del punt de vista tecnològic) poden comptar-se algunes peces tallades de jade emprades a la Xina com a moneda.LE SYSTÈME MONÉTAIRE DES CHINOIS. Édouard BIOT. També a la Xina hi ha exemples de monedes fabricades de vidre.
Metalls i aliatges Aliatges naturals Entre les primeres monedes usades a occident es troben les fabricades a partir d'electre, un aliatge natural. Més modernament hi ha un aliatge originalment natural, el monel, que ha estat emprat en encunyacions singulars de monedes i medalles.Vtg Monel Medal 60 Years of Progress 1905 - 1965 2" Nickel-Copper Alloy
Metalls nobles tradicionals Monedes d'or i d'argent de gran puresa (generalment de 22 quirats o més, en el cas de l'or) han format la base del sistema monetari de molts països durant segles.
Billó
Inicialment el billó era un aliatge de plata amb un percentage de coure significatiu però relativament petit. La llei de plata es va anar rebaixant fins que el billó només tenia una quantitat ínfima de plata.
Altres aliatges Pel que fa a la moneda menuda ha estat encunyada de metalls i aliatges diversos: alumini, níquel, coure, bronze, llautó, ...etc.
Seques
Un aspecte important en la història de les monedes és el de la seva fabricació. Inicialment les monedes s'encunyaven, per colada o martellejat, en seques provisionals. Aquests sistemes antics eren artesanals i no necessitaven locals grans ni un gran nombre de menestrals. Això permetia establir centres de producció múltiples repartits per ubicacions variades i funcionant per tongades en temporades curtes. D'acord amb la voluntat de les autoritats de torn.
Una exposició general pot basar-se en una classificació convencional assignant quatre períodes històrics, d'acord amb el procés d'encunyació.
Seques de temps antics Les seques primitives corresponen als antics regnes o imperis coneguts: antiga Xina, antiga Índia, imperi persa, regne de Lídia, Grècia clàssica, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient...
Seques des de l'any 1000 fins a l'any 1500 Recollint la tradició anterior, pràcticament tots el territoris amb una certa autonomia i totes les autoritats (emperadors, reis i senyors feudals, entre altres) encunyaren monedes pròpies. Els aliatges inicials es basaven el l'or i l'argent. I les monedes petites incorporaven aliatges de coure. El mètode d'encunyació era el de martellejat, amb un operari colpejant un encuny superior mòbil (trossell) contra un encuny inferior fixat en un suport (pila).
Seques des de l'any 1500 fins a l'any 1900 A partir de l'any 1500, segons indica la cronologia, comencen a introduir-se màquines d'encunyar que faciliten la fabricació de moneda, acceleren el procés i abarateixen els costos de producció.
Seques modernes En el , i pràcticament des del segle anterior, les seques encunyen amb màquines mogudes per alguna forma d'energia externa. Els mètodes han arribat a una maduresa difícil de millorar (tot i que el progrés sempre és possible) i és poc pràctic explicar amb detall la maquinària i el procediment de cada seca en particular.
Cronologia. Introducció Una de les formes d'exposició del tema és una cronologia de fets documentats de manera semblant a una llista. Un cop presentada aquesta llista (necessàriament incompleta), les consultes de fets puntuals són molt fàcils. Si un esdeveniment conegut i notori no figura a la cronologia, és molt fàcil d'afegir.
Cronologia Any 600 aC c560 aC. En el Regne de Lídia el rei Cressus crea la primera seca documentada a occident. Les monedes s'encunyaven sobre peces d'electre recollides en el riu Pactol. c 510 aC. Darios el Gran introdueix la primera moneda d'or documentada: el dàric.
Any 500 aC 401 aC. Xenofont a l'obra Anàbasi esmenta diversos cops els dàrics grecs.
Any 400 aC miniatura|Denari de Juno Moneta. Vegeu la inscripció. 344 aC. Temple de Juno Moneta.
Any 300 aC 269 aC. Encunyació, per primer cop, dels denaris de plata. La seca estava al costat del temple de Juno Moneta a Roma. Els primers denaris portaven la imatge de la deessa i el seu epítet de "Moneta". D'aquí derivà el terme "moneda" aplicat a la peça monetària.
Era cristiana miniatura|Denari d'August. Encunyat a Cesaraugusta. Des del punt de vista de la història numismàtica hi ha alguns fets bíblics que es poden recordar. La moneda presentada pels fariseus a Jesús era un denari d'August. L'emperador que havia ordenat l'empadronament i, indirectament, el responsable del naixement de Jesús a Betlem.
L'expulsió del mercaders del Temple de Jerusalem inclogué els canvistes de moneda. El preu de la traïció de Judes Iscariot foren trenta monedes de plata. No queda clar de quines monedes es tractava. La versió llatina diu : “At illi constituerunt ei triginta argenteos” (Mateu, 26-15). Hi ha bons arguments per a creure que es tractava de sicles de Tir. En la paràbola dels talents el terme talent implicava una quantitats de diners molt gran.
Any 400 miniatura|Sòlid d'Odacre 446. Llei de Valentinià III sobre el valor del solidus aureus. 476. Odoacre encunya moneda a Ravenna. Cassiodor fou el responsable de la seca.
Any 500 579-586. Tremís d'or de Leovigild encunyat a Barcelona.LA CECA VISIGODA DE BARCELONA.(Notas paleograficas y numismaticas). FELIPE MATEU y LLOPIS. 584-628. Tremís d'or de Clotari II.
Any 900 934. Seca de Girona. c 990. Monedes de Ramon Borrell.
Any 1000 1064. “... XX mancusos auri monetae Barchinonae...” en un testament. 1067. “... propter uncias centum quinquaginta mancusorum auri Barchinonae ...”. Referència als mancusos d'or de Barcelona. 1067. Arnau Mir de Tost vengué al comte de Barcelona el castell de Casserres pel preu de mil unces d'or, que són set mil mancusos de moneda de Barcelona.
1092. La perpra va ser creada per l'emperador Aleix I Comnè per substituir el nomisma, versió grega del sòlid.
1098. Moneda encunyada a la seca de Manresa.
Any 1100 c1124. David I d'Escòcia va adoptar la lliura de Caithness ("pondus Cathaniae") en el comerç i en les monedes.
Any 1200 1233. Seca de Mallorca
1247. Seca de València.
1262. “...monetam argenti quæ vocatur millares...”. Millaresos a Montpeller.
1284-1285. Poc abans de començar la Croada contra la Corona d'Aragó, Pere el Gran s'adreçava al trobador Pere Salvatge -que defensava la part contrària- amb un sirventés. Hi ha dos termes de monedes en el poema que identifiquen els adversaris: els jaqués aragonesos (encunyats a la seca de Jaca) i els tornesos (encunyats a la seca de Tours).
1285. Ordinacions de Pere el Gran. “Açò és ordonament de moneda com se deu fer".Les monedes catalanes; estudi y descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya. Volum 3. Joaquim Botet i Sisó. Un fet curiós és que l'ordinació de Pere el Gran determina amb detall l'àpat que han d'oferir els treballadors novells de la seca als companys veterans.
Any 1300 1300. Encunyació de doblers a Mallorca.
1305. La Crònica de Ramon Muntaner quan parla d'un possible rescat de Berenguer d'Entença i de Montcada, capturat pels genovesos, esmenta les perpres d'or i els sous de Barcelona.
1342. Florí d'or d'Aragó 1358-1377. Jacobus Mulekyn de Florència, “master moneyer” en una seca d'Edimburg (Escòcia).
1364-1393. Bonagius de Florència, “master moneyer” en una seca d'Escòcia. La presència i activitat de dos mestres florentins podrien explicar la terminologia antiga de les seques angleses i escoceses (trossello/pila, en italià; trossell/pila, en català: trussell/pile, en anglès).
1382. Seca d'Avinyó.
1393. Carles III de Navarra col·leccionista de monedes: “Razón de las monedas extranjeras que compró el Rey de Navarra Don Carlos III, llamado el Noble, para su diversion en el año 1393”.
Any 1400 1407. Arrendament de la seca de Perpinyà pel rei Martí l'Humà. Indica els detalls d'una moneda d'argent: el croat d'Aragó.
1414. "Dues balances de pesar florins, una gran e altra xiqua, ab lurs pesals..."DCVB:Pesal.
c 1458. Jaume Garcia, arxiver reial de Barcelona, redacta un resum de la legislació sobre monedes dels Països Catalans.El llibre de les monedes de Barcelona i els florins d'or d'Aragó.
1462. El Consell de Cervera acorda fer batre moneda. miniatura|Volant d'encunyació de 1831, M.A.N., Madrid Màquines d'encunyar del segle XVI En tot el s'idearen i construïren diverses màquines d'encunyar que substituïren l'antic procediment d'encunyar per martellejat. Bàsicament hi ha dos procediments diferents basats en dues màquines diferents: el volant d'encunyació i el molí d'encunyació.Video:Historia y Técnica de la Acuñación de Moneda.the COINING TECHNOLOGY HERITAGE project El volant d'encunyació o premsa de cargol es basa en un desplaçament vertical de l'encuny superior (trossell) contra l'encuny inferior (pila). El moviment el provoca la rotació d'una barra roscada (cargol o caragol) a l'interior d'una femella que no pot girar. L'energia d'accionament és humana: dues persones que mouen el volant i un tercer operari que enretira la moneda encunyada i posa un cospell per a la propera encunyació. En el mètode de molí d'encunyació o encunyació per corró, una pletina metàl·lica de secció rectangular (riell) és obligada a desplaçar-se entre dos corrons. Aquests corrons, a més de provocar el moviment del riell, van encunyant les cares superiors i inferiors de les monedes mitjançant dos encunys integrats en els corrons respectius. En funció de la llargària del riell, a la sortida dels corrons hi ha diverses monedes encunyades que formen part del riell. L'únic que resta és retallar cada moneda de manera mecànica. En el molí o "ingenio" de Segovia l'energia hidràulica proporcionava el moviment de les màquines. A la seca de Barcelona s'empraven animals de tir (probablement rucs o mules, com a les sínies.) En els inventaris dels segles XV i XVI hi una màquina o eina anomenada “tisores” o “tiseres” sense descripció. Podria tractar-se d'una eina de tallar, d'una eina d'encunyar (semblant a unes alicates) o d'ambdues.
Any 1500 1507-1508. Cèdules de Ferran el Catòlic sobre monedes del regne de Mallorca.
1508. Bramante va idear una premsa de cargol per a encunyar.
1534. Edificada una casa general de monedes a Barcelona, incoprporant les seques de Pamplona, Burgos, Saragossa, Toledo, Perpinyà, Cuenca, Fuentes i la pròpia de Barcelona.
1535. Cèdula de Carles V disposant l'encunyació de monedes d'or i d'argent a Barcelona.
1551. Proves de la primera premsa d'encunyació per laminació, també anomenada de corrons o de molinet.
1551. Introducció de la premsa de cargol a Anglaterra. Protestes dels encunyadors tradicionals de monedes. Ús parcial per a encunyar medalles i similars.The Early-Modern period – Striking coins with a Screw press. David Goran.