Abu-l-Hussayn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Jubayr al-Kinaní (), conegut com a Ibn Jubayr (València, 1145 - Alexandria, 29 de novembre de 1217) fou un geògraf, viatger i poeta andalusí; el seu llibre de viatges Rihla és força conegut al món àrab.
Biografia Nasqué a València (potser a Xàtiva), en aquell temps capital d'una taifa andalusina, fill d'un funcionari públic. Estudià a Xàtiva, i es traslladà després a Granada, on estudia l'Alcorà, segons el costum de l'època, els hadits, dret i literatura, i més tard es va convertir en secretari de la cancelleria del governador almohade d'aqueixa ciutat, Abu-Saïd 'Utman b. 'Abd al-Munim, fill del califa almohade d'Al-Àndalus. Durant aquesta estada, va compondre molts poemes, però en 1182 va prendre la decisió de portar a terme la seua peregrinació a la Meca amb la finalitat d'expiar un pecat, suposadament obligat pel governador almohade de València o com a resultat d'una crisi religiosa interior.
Viatges miniatura|500px| Mapa de la primera travessia d'Ibn Yubair des de Ceuta fins a La Meca Ibn Jubayr inicià el viatge per mar i va eixir de Granada, i creuà l'Estret de Gibraltar cap a Ceuta, en aqueix moment encara sota el domini musulmà. Va abordar, a Ceuta, un vaixell genovès el 24 de febrer de 1183 i va salpar cap a Alexandria. El seu viatge per mar el va dur més enllà de les illes Balears i, a continuació, per la costa occidental de Sardenya. Entre Sardenya i Sicília el vaixell es trobà amb una forta tempesta, sobre la qual, tant els italians com els musulmans a bord que tenien experiència de la mar, van dir "estar d'acord que mai en la seua vida havien vist tal tempestat". Després de la tempesta, el vaixell va passar per Sicília, Creta i després anà cap al sud i creuà al llarg de la costa del nord d'Àfrica, i arribà a Alexandria el 26 de març. Després visità Alexandria, el Caire (on va veure i descriure les piràmides), La Meca, Medina, Bagdad, Mosul, Alep, Damasc i Tir. En 1185 regressà a València, i travessà altre cop la Mediterrània, no sense abans visitar la cort de Palerm a Sicília.
Importància La rellevància d'Ibn Jubayr com a viatger es deu principalment al fet que el seu llibre Viatges és una de les fonts més importants amb què es compta per a saber com es trobava el món mediterrani en general, els països sota domini islàmic, la Sicília normanda, la navegació contemporània i les relacions entre musulmans i cristians del . Ibn Jubayr és el creador de tot un gènere dins la literatura àrab: la rihla o relació de viatge, que després es continuarà i es reproduirà sistemàticament. Entre els seus imitadors destaca el famós viatger de Tànger Ibn Battuta, que es va inspirar i fins i tot va reproduir paràgrafs exactes del relat del viatger valencià.
Una cita cèlebre d'Ibn Jubayr és la famosa descripció dels musulmans que viuen al regne de Jerusalem després de la croada cristiana:
Ibn Jubayr va viatjar cap al Llevant dues vegades més (1189-1191 i 1217), però no en va deixar constància escrita, i va morir a Egipte, on sembla que es va dedicar a l'ensenyament, durant el segon d'aquests viatges.
Referències
Categoria:Geògrafs de València Categoria:Poetes de València històrics Categoria:Científics de València Categoria:Geògrafs andalusins Categoria:Poetes andalusins Categoria:Escriptors de viatges Categoria:Morts a Alexandria Categoria:Poetes del segle XII Categoria:Poetes del segle XIII Categoria:Nascuts al segle XII