Jeanne (Jenny) Montigny era una pintora belga.
miniatura|Escola Bressol a Deurle. Museum van Deinze en de Leiestreek miniatura|El jardiner. Museu de Belles Arts de Gant. Biografia El pare de Montigny va ser un advocat i funcionari del govern que va supervisar diversos consells i comissions i més tard va ser degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Gant. La seva mare era d'origen anglès. Als disset anys, va decidir convertir-se en artista, sabent que no podia comptar amb el suport dels seus pares. El seu pare va comentar una vegada que "De kunsten me laten helemaal koud", "Les arts em deixen totalment fred".Karel Blondeel, Vrouwelijke schilders in Gent (1880 -1914), een socio-historische studie. graduate thesis, University of Ghent, 2002-2003.
Després de veure un quadre d'Emile Claus (The Kingfishers), Montigny va decidir ampliar els seus estudis prop de Deinze. L'estiu de 1893, ella i altres estudiants van cursar estudis de pintura a l'aire lliure. Després de 1895 va anar regularment entre Gant i Deinze.
Tot i que Claus estava casat i era vint-i-sis anys més gran, van iniciar una relació que va durar fins a la seva mort el 1924.
El 1902 va debutar al Saló de Gant i seguiren més exposicions a París. Dos anys després, ella i el seu germà petit es van mudar a una vil·la a Deurle. Més tard es va convertir en membre del grup de luministes Vie et Lumière.
En esclatar la Primera Guerra Mundial va seguir a Claus i la seva dona en la seva emigració a Londres, on es va convertir en membre del Women's International Art Club i va exposar a les Grafton Galleries. Després de la guerra va tornar a Bèlgica i, quan fou necessari vendre la seva vila, es va traslladar a una casa més modesta.
L'any 1921, a Barcelona, va formar part de l'Exposition d'oeuvres d'artistes belges, organitzada pel Reial Cercle Artístic, que es va fer al Palau de Belles Arts.
El 1923 es va unir a la Société Nationale des Beaux-Arts. Després de la mort de Claus es va trobar amb un empitjorament financer. El seu estil de pintura deixava de ser popular i calia acceptar caritat per part de la família i amics. Va ser oblidada en gran manera després de la seva mort fins al 1987, quan es van celebrar exposicions a Deurle i Dienze.
El 1995 es va fer una important exposició retrospectiva al Museu Pissarro de Pontoise.
Referències
Bibliografia Johan de Smet, Sint-Martens-Latem en de kunst aan de Leie, 1870-1970. Lannoo, 2000 Katlijne Van der Stighelen, Mirjam Westen, Elck zijn waerom : vrouwelijke kunstenaars in België en Nederland 1500-1950. Ghent, Ludion, 1999. Serge Goyens de Heusch, L'impressionnisme et le fauvisme en Belgique, Paris, Fonds Mercator, 1988 Chris Weymeis, Jenny Montigny, kunstenares van de Latemse school. In: De Standaard; (17 desembre 1993) Kredietbank, 9 vrouwen, 9 x kunst: vrouwelijke kunstenaars actief rond de eeuwwisseling (Artistes femenines actives sobre el canvi de segle). Brussel·les, Piet Jaspaert, 1988.
Enllaços externs ArtNet: Més pintures per Montigny Europeana
Categoria:Pintors de l'Impressionisme Categoria:Morts a Flandes Categoria:Pintors flamencs Categoria:Artistes de Gant Categoria:Pintors belgues del segle XX Categoria:Pintors morts al segle XX Categoria:Pintors nascuts al segle XIX