Ashleigh Barty (Ipswich, Queensland, 24 d'abril de 1996) és una tennista australiana retirada, que també fou jugadora de cricket temporalment. Fou número 1 del rànquing individual l'any 2019 i arribà al número 5 en categoria de dobles.
En el seu palmarès destaquen tres títols de Grand Slam, Roland Garros (2019) i Wimbledon (2021) en categoria individual, i l'US Open (2018) en dobles femenins junt a CoCo Vandeweghe. Abans d'aconseguir el primer títol de Grand Slam de dobles ja havia disputat les finals de tots quatre torneigs de Grand Slam quan només havia complert 21 anys. Poc després va decidir deixar el tennis per jugar a cricket professionalment. Al 2016 va tornar a jugar a tennis i l'any següent ja va aconseguir els primers èxits individuals, culminant amb els títols de Grand Slam i el número 1 del rànquing. Va formar part de l'equip australià de Fed Cup arribant a jugar la final l'edició de 2019, i també va guanyar la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en dobles mixts junt a John Peers.
Biografia Filla de Josie, radiòloga d'ascendència anglesa, i Robert Barty, funcionari indígena del poble Ngarigo. Té dues germanes més gran anomenades Sara i Ali. Va créixer al barri de Springfield de Ipswich i va estudiar al Woodcrest State College. De petita va compaginar la pràctica del tennis i el netball amb les seves germanes.
De ben petita va ser entrenada per Jim Joyce a Brisbane, que va fer una excepció entrenant-la quan només tenia quatre anys perquè aleshores ja tenia molt bona coordinació. L'extennista professional Scott Draper es va unir al seu equip quan era adolescent i van treballar en l'Acadèmia Nacional. Amb 15 anys, l'extennista Jason Stoltenberg va esdevenir el seu entrenador principal i se la va endur durant uns anys a Europa per millorar el seu entrenament.
Barty exerceix com a ambaixadora nacional de tennis centrada en els indígenes per part de la federació australiana, Tennis Australia, la seva intenció és promocionar la participació indígena en el tennis.
Té una relació sentimental amb el golfista professional australià Garry Kissick des del 2017.
Torneigs de Grand Slam Individual: 3 (3−0) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador a 1. 2019 Roland Garros Markéta Vondroušová 6−1, 6−3 a 2. 2021 Wimbledon Karolína Plísková 6−3, 6−7(4), 6−3 a 3. 2022 Open d'Austràlia Danielle Collins 6−3, 7−6(2)
Dobles femenins: 6 (1−5) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 2013 Open d'Austràlia Casey Dellacqua Sara Errani Roberta Vinci 2−6, 6−3, 2−6 2. 2013 Wimbledon Casey Dellacqua Hsieh Su-wei Peng Shuai 6−7(1), 1−6 3. 2013 US Open Casey Dellacqua Andrea Hlaváčková Lucie Hradecká 7−6(4), 1−6, 4−6 4. 2017 Roland Garros Casey Dellacqua Bethanie Mattek-Sands Lucie Šafářová 2−6, 1−6 a 1. 2018 US Open CoCo Vandeweghe Tímea Babos Kristina Mladenovic 3−6, 7−6(2), 7−6(6) 5. 2019 US Open Viktória Azàrenka Elise Mertens Arina Sabalenka 5−7, 5−7
Jocs Olímpics Dobles mixts Any Campionat Superfície Parella Oponents Marcador 2020 Jocs Olímpics, Tòquio, Japó Dura John Peers Nina Stojanović Novak Đoković Renúncia
Carrera esportiva Va tenir una carrera tennística júnior molt prometedora arribant al número 2 i va guanyar el torneig de Wimbledon l'any 2011 en categoria júnior. L'any següent ja va fer el salt a professional amb només quinze anys i va debutar en els primers torneigs de la temporada disputats al seu país, entre els quals destaca arribar a semifinals en dobles fent parella amb la seva compatriota Casey Dellacqua a Brisbane. Va guanyar una invitació per disputar el primer torneig de Grand Slam professional a l'Open d'Austràlia 2012, no obstant va perdre en primera ronda davant Anna Tatishvili. Malgrat la seva joventut, va començar a encadenar bons resultats en el circuit ITF tan individuals com en dobles fent parella amb Sally Peers, que li van permetre guanyar diversos títols. Durant la temporada va rebre invitacions per participar en Roland Garros i Wimbledon, però va cedir en primera ronda davant Petra Kvitová i Roberta Vinci, respectivament. Va acabar la temporada dins el Top 200 en ambdós rànquings.
Ja al 2013, només amb 16 i 17 anys, va intentar dedicar-se a torneigs del circuit WTA però només va aconseguir disputar vuit partits en quadres principals i tampoc va aconseguir entrar al Top 100 del rànquing. Tanmateix, el seu rendiment en les proves de dobles fou espectacular malgrat la seva curta edat, i fou finalista de tres dels torneigs de Grand Slam junt a la seva compatriota Casey Dellacqua. A banda dels resultats en Grand Slams, la parella va guanyar un títol a Birmingham, i va acabar la temporada en el dotzè lloc del rànquing de dobles. En la següent temporada va aconseguir un nou títol de dobles a Estrasburg, i van ser finalistes a Birmingham, però no van aconseguir reeditar els resultats en Grand Slams.
Malgrat aquest inici tan reeixit per la seva edat, en finalitzar la temporada 2014 va decidir abandonar momentàniament el tennis, sentia que tot havia anat molt ràpid i havia passat molt temps separada de la família, de manera que ara volia descansar un temps i tenir una vida més típica com les seves amigues. Després d'una trobada amb la selecció femenina australiana de criquet per explicar la seva experiència com a atleta professional, es va interessar per aquest esport per trencar la dinàmica d'un esport individual per un d'equip malgrat no haver-se format mai i només jugar amb la família. L'equip menor Brisbane Heat li va donar una oportunitat per demostrar les seves habilitats i el seu rendiment fou tan espectacular que ràpidament va signar amb aquest equip per disputar una lliga australiana femenina en format Twenty20.
Aquest interval va finalitzar al febrer de 2016 quan va finalitzar la lliga de cricket i va anunciar el seu retorn al circuit WTA amb més il·lusió. Sota les ordres de Craig Tyzzer, inicialment només va competir en els esdeveniments de dobles al circuit ITF, i va guanyar tres dels cinc torneigs en els quals va competir. Al maig va disputar el primer torneig individualment, i ja al juny va superar la fase prèvia per disputar el primer torneig del circuit WTA a Nottingham. Malauradament, una lesió al braç no li va permetre disputar més torneigs fins al novembre.
Va començar la temporada 2017 més enllà del lloc 250 tan en el rànquing individual com en el de dobles. El primer torneig de la temporada que va disputar fou l'Open d'Austràlia, en el qual va arribar a tercera ronda, i a continuació va disputar el torneig de Kuala Lumpur, on va aconseguir el doblet amb els títols individual derrotant a Nao Hibino, i de dobles fent parella amb Casey Dellacqua. Aquest fou el primer títol individual del seu palmarès i el tercer en dobles femenins. En el Roland Garros va arribar a la final en el quadre de dobles junt a Dellacqua, però van cedir enfront de les primeres caps de sèrie, Bethanie Mattek-Sands i Lucie Šafářová. Amb aquesta final van aconseguir la fita de disputar les finals de tots els torneigs de Grand Slam, però malauradament, les havien perdut totes quatre. A l'estiu va tornar a disputar una nova final a Birmingham, en la qual va cedir enfront Petra Kvitová, però va aconseguir el títol de dobles femenins. A l'estiu va tenir bons resultats en la gira nord-americana i va arribar a tercera ronda del US Open, cedint davant la campiona final, Sloane Stephens. A la tardor va obtenir el millor resultat de la temporada arribant a la final de Wuhan després de derrotar tres tennistes del Top 10, però malauradament va ser derrotada per Caroline Garcia en la final. Es va classificar a temps pel WTA Elite Trophy, on va superar la primera fase guanyant Anastassia Pavliutxénkova i Angelique Kerber, però va caure en semifinals enfront CoCo Vandeweghe. Els resultats de la temporada li van permetre escalar fins al 17è lloc del rànquing individual. En dobles també van disputar les finals d'Eastbourne i New Haven sense èxit, un total de tres títols de sis finals disputades. Això les va permetre disputar les WTA Finals com a tercera millor parella, però van caure en primera ronda. Barty va acabar la temporada en l'onzè lloc del rànquing de dobles.
Va començar la temporada 2018 sent finalista a Sydney després de ser superada per Kerber. Va entrar a l'Open d'Austràlia com a cap de sèrie per primera vegada en la seva trajectòria, però va caure en tercera ronda en mans de Naomi Osaka. A la primavera va arribar a les semifinals d'Estrasburg però no va poder fer un bon resultat a Roland Garros cedint enfront Serena Williams. A continuació va aconseguir el segon títol individual del seu palmarès a Nottingham, superant Johanna Konta en la final. Després d'assolir la tercera ronda a Wimbledon, va arribar a semifinals de Toronto i tercera ronda a Cincinnati cedint enfront Simona Halep, número 1 del rànquing, en ambdós esdeveniments. En el US Open va arribar a quarta ronda derrotada per Karolína Plíšková. A Wuhan va arribar a semifinals superada per Arina Sabalenka, però fou suficient per classificar-se pel torneig Elite Trophy per segona ocasió consecutiva. Novament va perdre enfront Sabalenka però va superar Garcia i va poder avançar a semifinals per una carambola, allà va superar Julia Görges i en la final a la local Wang Qiang, que li va permetre aconseguir el tercer títol individual del seu palmarès i escalar fins al 15è lloc del rànquing internacional. En dobles va arribar a tercera ronda fent parella amb Dellacqua, que fou el seu darrer torneig que van disputar juntes per la retirada de Dellacqua. La següent parella que va tenir fou CoCo Vandeweghe, amb qui va guanyar a Miami. També va jugar alguns torneigs amb Demi Schuurs i Elise Mertens. Junt a Schuurs van guanyar tots dos torneigs de van disputar, Roma i Mont-real. Amb Vandeweghe van disputar posteriorment l'US Open, i van conquerir el primer títol de Grand Slam després de superar diversos punts de partit en contra. Malgrat disputar només set torneigs juntes, Vandeweghe i Barty es van classificar per les WTA Finals en darrera posició gràcies als títols aconseguits, però van ser derrotades en semifinals.