La preiswerkita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la mica trioctaedral. Rep el nom en honor de Heinrich Preiswerk (19 de maig de 1876 - 24 de març de 1940), professor a Basilea, Suïssa. Va passar 30 anys cartografiant la regió de Simplon-Binntal i les muntanyes de Ticino.
Característiques La preiswerkita és un silicat de fórmula química NaMg₂Al(Al₂Si₂O10)(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1980. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments Va ser descoberta a l'àrea de Geisspfad, a la localitat de Binn (Valais, Suïssa). També ha estat descrita en una altra vall suïssa, la vall de Saas, així com a Noruega, França, Grècia, Botswana, la República Popular de la Xina, el Japó, Guatemala i els Estats Units.
Referències
Categoria:Grup de les miques Categoria:Minerals de sodi Categoria:Minerals de magnesi Categoria:Minerals d'alumini Categoria:Minerals de fluor Categoria:Minerals que contenen hidròxid Categoria:Minerals descoberts a Goms