Capucine, nom artístic de Germaine Hélène Irène Lefèbvre, nascuda el 6 de gener de 1928 a Saint-Rafèu (França) i morta el 17 de març de 1990 a Lausana (Suïssa), va ser una model i actriu francesa, coneguda sobretot pels films rodats a començaments dels anys 60 a Hollywood i en especial pel seu paper de Simone Clouseau.

Biografia Germaine Lefebvre passà la seva infantesa a Toulon. La seva família s'instal·là a continuació a Saumur, on ella cursà els estudis i es graduà en llengües estrangeres. Seguint els consells d'un amic fotògraf, abandonà la formació per esdevenir model, pensant que aquest ofici li permetria seguir cursos d'art dramàtic. Durant el període en què segueix els cursos de Jacques Caront al Théâtre de l'Œuvre, adopta el pseudònim de Capucine.

Trajectòria com a model Cap als disset anys, Capucine va començar a fer de model a Germaine Lecomte, una casa de moda de l'avinguda Matignon. Simultàniament, va posar per a la publicitat, després va treballar per a Maggy Rouff.

L'any 1952, amb la seva «mirada perduda en la distància i l'aire altiu» corresponent als estàndards de l'època, esdevé model per a Givenchy. Hubert de Givenchy dirà que «ella era sobretot una gran amiga personal, algú que estimava especialment» i la vestirà durant tota la seva vida. A aquesta època dels anys cinquanta es remunta l'amistat amb Audrey Hepburn, que també estava començant com a model. Els seus vincles romandran indestructibles fins a la desaparició de Capucine.

Alterna les seves activitats a Givenchy amb la representació, vestida de Dior, Fath o Balmain per a la Chambre Syndicale de la Haute Couture. La seva primera portada del Vogue francès és fotografiada per Henry Clarke, treballa amb Jean Chevalier de l'Elle francesa, així com el prolífic fotògraf Georges Dambier. És igualment fotografiada per Capa l'any 1951.

Trajectòria com a actriu de cinema Capucine debuta al cinema l'any 1948 a L'Aigle à deux têtes, de Jean Cocteau. Continua amb Rendez-vous de juillet, de Jacques Becker, on fa una aparició i hi coneix l'actor Pierre Trabaud, amb qui es casa, tot i que la seva unió només dura sis mesos.

Cap a la fi dels anys 1950, descoberta durant una desfilada de moda pel realitzador americà Charles K. Feldman, marxa cap a Hollywood, on es perfecciona seguint els cursos d'art dramàtic de Gregory Ratoff.

Gira a continuació en diverses produccions americanes. D'aquesta època són remarcables, l'any 1960, Le Bal des adieux, de Charles Vidor i George Cukor, al costat de a Dirk Bogarde, i sobretot Le Grand Sam, amb John Wayne, on la crítica americana observa que «Capucine, l'esvelta actriu francesa contractada per interpretar Ange, aporta a la pel·lícula un toc de classe».Extrait de la critique de Bosley Crowther et d'Eugene Archer parue le 11 novembre 1960.Source : extrait de l'article de David Sterritt publié sur The TCM Movie Database États-Unis. Remarcable és també la seva interpretació a La Rue chaude, d'Edward Dmytryk, el 1962.miniatura|L'abril del 1962.Foto de Harry Pot / Agència Anefo Fonds dels Arxius nacionals dels Països Baixos|284x284pxPerò el seu paper més significatiu d'aquest període és, sens dubte, el de Simone Clouseau, la dona del famós inspector interpretat per Peter Sellers a la Pantera rosa, de Blake Edwards, l'any 1963 (i, vint anys més tard, en dues de les seves continuacions).

Es recorda igualment el seu personatge de princesa Dominica a Guêpier pour trois abeilles, de Joseph L. Mankiewicz, on rivalitza amb Susan Hayward i Maggie Smith amb Rex Harrison (1967).

Capucine, tan refinada, té una relació de dos anys amb William Holden –actor agressiu, alcohòlic i aleshores casat– a qui coneix durant el rodatge de Le Lion, de Jack Cardiff. Retornà a Europa a mitjans dels anys seixanta, on va continuar la seva carrera rodant a França, Alemanya i Itàlia, fent unes quantes incursions als Estats Units.

Durant aquest període, les pel·lícules en què participa no tindran gaire impacte, tret de l'extraordinària pel·lícula de Federico Fellini, Satyricon, en què assumeix el paper atípic i sorprenent de Tryphène (1969).

L'any 1990, sola i sabent-se greument malalta, se suïcida, llançant-se per la finestra, a Lausana.

Aquesta model elegant, desatesa pel cinema francès, va esdevenir una de les poques models que arriben a fer una carrera notable en el cinema, i a ser una estrella francesa a Hollywood. Bella, rossa, d'ulls blaus, distingida i sensual, Capucine va representar per al cinema americà dels anys seixanta l'arquetip de la dona francesa.

Distincions Nominacions Globus d'Or 1961: nominada per al Globus d'or com a millor actriu en un film musical o en una comèdia per Le Bal des adieux. Laurel Awards 1961: nominada per al Golden Laurel com a nova personalitat femenina (8a posició).

Filmografia 1948: L'Aigle à deux têtes, de Jean Cocteau 1949: Rendez-vous de juillet, de Jacques Becker 1950: Ce siècle a cinquante ans, de Denise Tual 1950: Mon ami Sainfoin, de Marc-Gilbert Sauvajon 1950: Bertrand cœur de lion, de Robert Dhéry 1955: Frou-Frou, d'Augusto Genina 1955: Mademoiselle de Paris, de Walter Kapps 1960: Cançó immortal (Song Without End), de Charles Vidor et George Cukor 1960: North to Alaska, d'Henry Hathaway 1961: Le Triomphe de Michel Strogoff, de Victor Tourjansky 1962: La gata negra (Walk on the Wild Side), d'Edward Dmytryk 1962: The Lion, de Jack Cardiff 1962: I Don Giovanni della Costa Azzurra, de Vittorio Sala 1963: La Pantera Rosa (The Pink Panther), de Blake Edwards 1964: El setè matí (The 7th Dawn), de Lewis Gilbert 1965: Com va això, gateta? (What's New Pussycat?), de Clive Donner 1966: Le fate, d'Antonio Pietrangeli, episodi Fata Marta 1967: Dones a Venècia (The Honey Pot), de Joseph L. Mankiewicz : 1968: Las Crueles, de Vicente Aranda 1969: Satiricó, de Federico Fellini 1969: Fraulein Doktor, d'Alberto Lattuada 1971: Red Sun, de Terence Young 1971: Ciao Federico!, documental de Gideon Bachman 1975: L'Incorrigible, de Philippe de Broca 1976: Per amore, de Mino Giarda 1976: Bluff storia di truffe e di imbroglioni, de Sergio Corbucci 1976: Ritratto di borghesia in nero, de Tonino Cervi 1977: Ecco_noi_per_esempio..., de Sergio Corbucci 1978: Giallo napoletano, de Sergio Corbucci 1979: 4 bandiere, d'Umberto Lenzi 1979: Arabian Adventure, de Kevin Connor 1979: Jaguar Lives!, d'Ernest_Pintoff 1982: Hart to Hart, sèrie televisiva, episodi Hart of Diamonds realitzat per Harry Winer 1982: Aphrodite, de Robert Fuest 1982: Darrere la pista de la Pantera Rosa (Trail of the Pink Panther), de Blake Edwards 1983: La maledicció de la Pantera Rosa (Curse of the Pink Panther), de Blake Edwards 1983: Balles perdues, de Jean-Louis Comolli 1984: Noces de soufre, de Raymond Vouillamoz 1985: Paint me a Murder, sèrie televisiva, de Peter S. Fischer 1986: Sins, sèrie televisiva, de Douglas Hickox 1987: Le foto di Gioia, de Lamberto Bava 1987: Miei primi quarant'anni, de Carlo Vanzina 1988: Pygmalion 88, de Flavio Mogherini 1989: Helmut Newton: Frames from the Edge, documental d'Adrian Maben 1989: Barrio negro, de Pierre Koralnik, inèdit en sala (televisada el 1995) 1990: Détective_Gentleman (minisèrie televisiva)

Referències

Bibliografia

Blaise Hofman, Capucine, novel·la biogràfica, Zoé, 2015. Capucine a Internet Movie Database

Categoria:Suïcides per precipitació Categoria:Models francesos Categoria:Morts a Lausana Categoria:Persones del Var Categoria:Suïcides francesos Categoria:Actors de Provença-Alps-Costa Blava Categoria:Sant Rafèu Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Actors francesos morts al segle XX