, non complet amb patronímic Vassili Ivànovitx Txuikov, fou tinent general de l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica durant la II Guerra Mundial, i dues vegades Heroi de la Unió Soviètica. Després de la guerra va ser ascendit a Mariscal de la Unió Soviètica. És conegut sobretot per comandar el 62è Exèrcit, que va participar en combats intensos durant la batalla de Stalingrad a la Segona Guerra Mundial, i per ser el general al comandament que va rebre la rendició de les tropes alemanyes que defensaven Berlín.
Biografia Provenia d'una família nombrosa camperola amb dotze fills, que vivia a la vila de Serebriani Prudi, a la regió de Tula, al sud de Moscou, Txuikov era el vuitè de dotze fills i el cinquè de vuit fills. Als 12 anys, va deixar l'escola i la casa familiar per guanyar-se la vida en una fàbrica a Sant Petersburg, fabricant espuelas per a oficials de cavalleria.Jones, p. 73 Txuikov i tots els seus germans van esdevenir soldats i van lluitar a la Guerra Civil Russa.Jones, p. 72
Durant la turbulència de la Revolució Russa de 1917, Txuikov va quedar a l'atur. Més tard, aquell mateix any, un germà gran va organitzar que Txuikov fos reclutat per la Guàrdia Roja. L'any següent, el 1918, es va unir a l'Exèrcit Roig.Jones, p. 73
A l'octubre de 1918, Txuikov va participar en servei actiu quan va ser enviat al Front Sud com a sotscomandant de companyia per lluitar contra l'Exèrcit Blanc. A la primavera de 1919, va esdevenir comandant del 40è Regiment (més tard rebatejat com a 43è), que formava part del 5è Exèrcit sota el comandament de Tukhatxevski i que s'enfrontava a l'Exèrcit Blanc sota el comandament de Kolchak a Sibèria.Jones, p. 74
El historial de servei de Txuikov durant la Guerra Civil va ser distingit. En els combats de 1919 a 1920 va rebre dues condecoracions de l'Orde de la Bandera Roja per valentia i heroisme. Va ser ferit quatre vegades: una, a Polònia el 1920, li va deixar un fragment al braç esquerre que no va poder ser operat. Això li va provocar una paràlisi parcial i li va fer perdre l'ús del braç temporalment. Txuikov va portar aquesta ferida de guerra durant la resta de la seva vida, i finalment va provocar un brot de septicèmia el 1981, causant una malaltia de nou mesos i finalment la seva mort.Jones, p. 75
Txuikov serví durant l'ocupació soviètica de Polònia Oriental de 1939 i a la Guerra d'Hivern de 1940 entre la Unió Soviètica i Finlàndia. Després va ser enviat a la Xina com a assessor de Chiang Kai-shek.
El desembre de 1940, Txuikov va ser nomenat representant militar soviètic en cap a la República de la Xina i assessor de Chiang Kai-shek, el líder nacionalista, a Chongqing. Abans de la seva partida cap a la Xina, va ser convocat per reunir-se amb Joseph Stalin i Semion Timoixenko, que li van instruir que s'assegurés que la Xina continués involucrada en la guerra amb el Japó perquè el Japó no pogués desafiar la Unió Soviètica a l'Extrem Orient i permetés que la Unió Soviètica es concentrés en l'amenaça alemanya des d'Occident.Dieter Heinzig, The Soviet Union and Communist China, 1945–1950: The Arduous Road to the Alliance, M.E. Sharpe, 2004 p. 21 Stalin va dir a Txuikov que prioritzés el suport als nacionalistes per sobre dels comunistes xinesos per tal de garantir la unitat xinesa contra el Japó. Txuikov va arribar a la Xina amb un gran subministrament d'armament soviètic per a l'Exèrcit Nacionalista, incloent tancs, artilleria, avions de combat i bombarders, i camions. El gener de 1941, quan els nacionalistes van atacar el Nou Quart Exèrcit comunista a l'incident d'Anhui del Sud, incomplint la seva aliança nominal, Txuikov va ser criticat per Mao Zedong per no haver aturat la traïció armada de Chiang. Chuikov va insistir que els nacionalistes no podien utilitzar armes soviètiques contra els comunistes, es va reunir amb els líders comunistes Zhou Enlai i Ye Jianying, però d'acord amb les directives de Stalin, va continuar donant suport a l'esforç bèl·lic nacionalista contra el Japó, fins i tot després de la signatura del Pacte de Neutralitat Soviètico-Japonès l'abril de 1941. A la Segona Batalla de Changsha el setembre de 1941, va aconsellar a Chiang que alleugés el setge japonès sobre Changsha atacant la ciutat estratègica de Yichang a uns 400 km al nord, i l'estratègia va tenir èxit. El març de 1942, va ser cridat a l'URSS, que en aquell moment estava en guerra amb Alemanya.
Al maig de 1942 se li concedí el comandament del 62è Exèrcit a la batalla de Stalingrad. Va ser a Stalingrad que Txuikov va desenvolupar la important tàctica d'"abraçar l'enemic", mitjançant la qual els soldats soviètics mantenien l'exèrcit alemany tan a prop d'ells com per minimitzar el poder aeri de què gaudia la Wehrmacht. Txuikov havia presenciat de primera mà les tàctiques de blitzkrieg que la Wehrmacht havia utilitzat per escombrar l'estepa russa, de manera que va utilitzar els bombardejos alemanys de la ciutat per atreure les unitats panzer a les runes i el caos, on el seu progrés es veia impedit. Allà podien ser destruïdes amb còctels Molotov, fusells antitanc i artilleria soviètica operant a curta distància. Aquesta tàctica també va fer que la Luftwaffe fos ineficaç, ja que els bombarders en picat Stuka no podien atacar posicions de l'Exèrcit Roig sense posar en perill les seves pròpies forces.Craig, William (1973). Enemy at the Gates: the Battle for Stalingrad. New York: Penguin Books, , p. 90, 91Beevor, Antony (1998). Stalingrad. New York: Viking, , p. 128, 129
El 62è Exèrcit va ser ascendit a 8è Exèrcit de la Guàrdia per la seva actuació a la victòria de Stalingrad. Txuikov comandà el 8è Exèrcit de la Guàrdia al Front Belarús i dirigí el seu avanç cap a Polònia, encapçalant finalment l'ofensiva soviètica a la batalla de Berlín d'abril de 1945. Va ser al seu post de comandament que arribaren un grup d'oficials alemanys, entre els quals hi havia el general Krebs, amb bandera blanca, per sol·licitar un armistici. La resposta va ser "Res de condicions, només la capitulació". Va ser al post de comandament de V. I. Txuikov el 2 de maig de 1945 que el cap de la guarnició de Berlín, el general Weidling va signar la rendició de les tropes alemanyes i es va rendir juntament amb les restes de la guarnició.
Després de la guerra, Txuikov va continuar comandant el 8è Exèrcit de la Guàrdia a Alemanya, i serví posteriorment com a Comandant en Cap del Grup de Forces Soviètiques a Alemanya des de 1949 i fins a 1953, quan va ser nomenat Comandant del Districte Militar de Kíev. Va ser en ací que rebé l'ascens a Mariscal de la Unió Soviètica. Entre 1960 i 1964 va ser Comandant en Cap de les Forces de Terra de l'Exèrcit Roig. També serví com a Cap de la Defensa Civil des de 1961 fins al seu retir el 1972. Des del 1961 i fins a la seva mort va ser membre del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1969, Txuikov va encapçalar la delegació soviètica que va assistir al funeral de Dwight D. Eisenhower.Vasily I. Chuikov Dies, Washington Post 1982-03-20
Va ser enterrat, segons els seus desigs, al turó de Mamàiev, a Stalingrad, prop de les fosses comunes dels seus soldats. Va ser el primer Mariscal de la Unió Soviètica enterrat fora de Moscou.
Després de la mort de Txuikov es va trobar entre les seves pertinences un tros de paper amb una pregària escrita a mà: "Oh, l'Únic que pot convertir la nit en dia i la terra en un jardí de flors. Fes-me fàcil tot allò difícil. I ajuda'm".
Condecoracions Heroi de la Unió Soviètica (2) Orde de Lenin (9) Orde de la Revolució d'Octubre Orde de la Bandera Roja (5) Orde de Suvorov (3) Orde de l'Estrella Roja Medalla del 20è Aniversari de l'Exèrcit Roig Medalla de la defensa de Stalingrad Medalla per l'Alliberament de Varsòvia Medalla per la Conquesta de Berlín Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945 Medalla del 30è Aniversari de l'Exèrcit i l'Armada Soviètics Medalla del 40è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques Medalla del 50è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques Medalla del 20è Aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica Medalla del 800è Aniversari de Moscou Orde Virtuti Militari (Polònia) Creu del Servei Distingit (EUA) ciutadà honorari de VolgogradВ последний путь // газета "Красная звезда" от 23 марта 1982 [an official obituary article about death of Marshal V. I. Chuikov]
Referències
Bibliografia
Categoria:Mariscals de la Unió Soviètica Categoria:Militars soviètics de la Segona Guerra Mundial Categoria:Militars russos Categoria:Nònuples Orde de Lenin Categoria:Dobles Herois de la Unió Soviètica Categoria:Receptors de la Creu del Servei Distingit (Estats Units) Categoria:Receptors de la Virtuti Militari Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Receptors de l'Orde de Suvórov de 1a classe Categoria:Quàdruples receptors de l'Orde de la Bandera Roja Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Militar M. V. Frunze Categoria:Gran Creu de l'orde Polònia Restituta Categoria:Morts a Moscou Categoria:Persones de l'óblast de Moscou