La mapiquiroïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la crichtonita. Va ser anomenada en honor dels de recol·lectors de minerals Riccado Mazzanti, Luigi Pieroti, Ugo Quilici i Moreno Romani per la seva contribució a l'estudi dels dipòsits dels òxids de barita-pirita-ferro dels Alps Apuans.
Característiques La mapiquiroïta és un òxid de fórmula química (Sr‚Pb)(U‚Y)Fe₂(Ti‚Fe³⁺)₁₈O₃₈. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a la col·lecció del museu d'història natural de la Universitat de Pisa, nombres de catàleg 18837 (Buca della Vena) i 19650 (Monte Arsiccio).
Jaciments La mapiquiroïta va ser descoberta a partir de mostres trobades en dos indrets diferents de Stazzema, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia): la mina Buca della Vena i la mina Monte Arsiccio.
Referències
Categoria:Grup de la crichtonita Categoria:Minerals d'estronci Categoria:Minerals de plom Categoria:Minerals d'itri Categoria:Minerals d'urani Categoria:Minerals de ferro Categoria:Minerals de titani Categoria:Minerals descoberts a la província de Lucca