La gonyerita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la clorita. Rep el nom en honor de Forest A. Gonyer (24 de març de 1899 - desembre de 1971) químic del departament de mineralogia de la Universitat Harvard. Gonyer va nomenar moltes espècies minerals noves o les va analitzar químicament sense coautoria, com per exemple la dakeïta, la roweïta i salesita.
Característiques La gonyerita és un silicat de fórmula química (Mn²⁺Mg)₅Fe³⁺(Fe³⁺Si₃O₁₀)(OH)₈. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, wil·lemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, txernikhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, efesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilitionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilitionita, fluorannita, xirokxinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, baileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïta, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyïta, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments Va ser descoberta a Långban, dins el municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). També ha estat descrita a Noruega, Alemanya, Itàlia, Sud-àfrica, Austràlia i els Estats Units.
Referències
Categoria:Fil·losilicats Categoria:Minerals de magnesi Categoria:Minerals de ferro Categoria:Minerals de manganès Categoria:Minerals que contenen hidròxid Categoria:Minerals descoberts a Långban