El Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana és un guardó atorgat a una obra de creació literària en qualsevol gènere, escrita originàriament en català i publicada per una editorial de Barcelona o de la seva regió metropolitana. L'import del premi correspon a l'autor de l'obra premiada. El premi el lliura l'Ajuntament de Barcelona i el guardonat és escollit per un jurat integrat per un màxim de sis persones: un president o presidenta, fins a un màxim de quatre vocals i un/a representant de l'Institut de Cultura de Barcelona que té veu però no vot. Forma part del Premi Ciutat de Barcelona que recull guardons anuals a diferents disciplines, i aquesta categoria fou instaurada 1978, si bé entre 1985 i 1991 estava desdoblada en les categories de Poesia catalana i Narrativa catalana. La categoria de Poesia catalana s'havia concedit anteriorment, també, entre els anys 1951 i 1977. El 1963 i el 1969, per altra part, en la categoria de Novel·la es varen premiar sengles novel·les en català.
Guardonats 2024 - Cristina Masanés, per Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge. 2023 - Roser Vernet, per Lo mig del món. 2022 - Esteve Miralles, per El meu amic. 2021 - Irene Pujadas, per Els desperfectes. Menció especial a Ruderals de Caterina Pérez Gómez 2020 no convocat 2019 - Joan Benesiu, per Serem Atlàntida. 2018 - Josep Pedrals, per Els límits del Quim Porta. 2017 - Max Besora, per Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya. 2016 - Carles Rebassa, per Eren ells. 2015 - Najat El Hachmi, per La filla estrangera. 2014 - Toni Sala, per El cas Pujol. 2013 - Joan Carreras, per Cafè Barcelona. 2012 - Josefa Contijoch, per Sense alè. 2011 - Perejaume, per Pagèsiques. 2010 - Ponç Puigdevall, per Un dia tranquil. 2009 - Francesc Serés, per Contes russos. 2008 - Joan Francesc Mira, per El professor d'història. 2007 - Pere Rovira, per L'amor boig. 2006 - Sergi Pàmies, per Si menges una llimona sense fer ganyotes. 2005 - Jordi Sarsanedas, per Una discreta venjança. 2004 - Dolors Miquel, per Aioç. 2003 - Imma Monsó, per Millor que no m'ho expliquis. 2002 - Màrius Sampere, per Les imminències. 2001 - Jordi Coca, per Sota la pols. 2000 - Miquel Batllori, per Records de quasi un segle. 1999 - Josep Maria Ruiz, per L'art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència. 1998 - Màrius Serra, per La vida normal. 1997 - Julià de Jòdar, per L'àngel de la segona mort. 1996 - Jaume Cabré, per L'ombra de l'eunuc. 1995 - Biel Mesquida, per Excelsior o el temps escrit. 1994 - Miquel de Palol, per Igur Nebli. 1993 - Quim Monzó, per El perquè de tot plegat. 1992 - Francesc Parcerisas, per Focs d'octubre.
Referències
Ciutat De Barcelona Literatura Catalana