Els ivoris de Bagram són una sèrie de més de mil incrustacions decoratives, tallades en vori i os, i anteriorment unides a mobles de fusta, trobades en excavacions del 1930 a Bagram, Afganistan. Són exemples rars i importants de l'art afganés i indi dels segles I o II, que acrediten els gustos cosmopolites i el mecenatge de les dinasties locals, la sofisticació de l'artesania i l'antic comerç d'articles de luxe.
Història L'antiga ciutat de Kapisa, la moderna Bagram, fou la capital estiuenca de l'Imperi kuixan, que s'estenia des del nord de l'Afganistan fins al nord-oest de l'Índia entre els s. I i IV. Bagram, estratègicament situada, dominava dos passos a través de l'Hindu Kush, connectant Bactriana amb el nord del Pakistan.
La Delegació Arqueològica Francesa a Afganistan realitzà excavacions arqueològiques al jaciment entre 1936 i 1940, i hi descobrí dos fortins emmurallats, la Sala 10 i la Sala 13. A dins, hi havia una gran quantitat d'objectes de bronze, alabastre, vidre, monedes i vori, juntament amb restes de mobles i bols de laca xinesa.
Les troballes es dividiren segons un sistema establert per repartir la propietat dels artefactes excavats durant la primera part del s. XX, entre el Museu Guimet i el Museu Nacional de l'Afganistan a Kabul. Quan el Museu de Kabul es tancà al 1978, el parador dels ivoris es perdé i molts articles foren saquejats en la dècada del 1990.
Alguns dels articles furtats es localitzaren al 2004, i un altre grup de vint peces, venudes il·lícitament per antiquaris, es recuperaren més tard i les repatriaren. Després d'un tractament de conservació al Museu Britànic, s'hi exhibiren al 2011.
Tecnologia El vori i l'os es tallaren en plafons en relleu, sovint formats amb dues o tres tires per fer una sola incrustació. Només l'ivori s'usà per fer-ne també randes.
Després de tallar les superfícies s'allisaven i polien lleument. Les empremtes de color hi sobreviuen, amb pigments vermells i blaus alternats, i ressalten els fons plans amb roig o negre. El pigment mineral vermelló i el colorant orgànic anyil s'hi han dentificat.
Les incrustacions s'adjuntaren al que s'identifiquen com cadires i escambells, amb reblons d'aliatge de coure, per orificis. La fusta s'ha desintegrat, i no se'n sap les espècies ni la font, però les abraçadores metàl·liques en sobreviuen. miniatura|L'art indi també trobà una via cap a Itàlia, en el comerç indoromà: al 1938 es trobà l'escultura Pompeya Lakshmi a les ruïnes de Pompeia. Conservació Els materials orgànics com el vori i l'os són fràgils i propensos a la deterioració ambiental. Per estabilitzar els fragments de vori i alçar-los del sòl, es recobriren amb gelatina i tela. En atrapar la brutícia i contraure's amb el temps, aquests i els posteriors recobriments han causat danys al vori i se n'ha perdut pigmentació. Les esquerdes i trencaments s'han omplert amb una varietat d'adhesius, sense consolidació de la vora, i les diferents reconstruccions han acumulat residus dels tractaments anteriors.
L'anàlisi tècnica efectuada pel Museu Britànic en donà informació sobre els materials i tècniques de producció, condicions actuals, fenòmens de deterioració i intervencions prèvies. El tractament posterior reduí els recobriments previs, i els consolidà usant materials reversibles, amb tonificació posterior.
Temes La gamma de motius n'inclou lleons, elefants, ocells, flors, nus femenins, músics, ballarins, adorns personals i telons de fons arquitectònics. Algunes insercions estan inscrites amb marques dels instal·ladors en kharosthi, brahmi i un tercer sistema d'escriptura no identificat.
Origen i atribució La raresa dels paral·lelismes ha provocat disputes sobre l'origen i la data dels ivoris, encara que l'estratigrafia suggeriria una data no més tardana del . L'edifici on es trobaren els ivoris està datat del s. I.Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fino, Metropolitan Museum of Art, 2012 p.75
La Pompeya Lakshmi, una cariàtide que és a la Via de l'Abundància de Pompeia amb un símbol de kharosthi marca de l'instal·lador, és una prova més del comerç a llarga distància a l'Índia de mobles decorats amb vori. Això també indicaria que podria haver-se'n originat a la zona nord-occidental de l'Índia i fabricat en tallers locals a la zona de Gandhara.Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fino, Metropolitan Museum of Art, 2012 p.75
Per tant, hi ha la possibilitat que aquests ivoris es feren localment a la zona del nord-oest de l'Índia, i haurien d'estar datats de principis del s. I.Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fino, Metropolitan Museum of Art, 2012 p.75
Referències
Enllaços externs Begram Ivory and Bone Carvings (Electronic Cultural Atles Initiative).
Categoria:Peces artístiques d'ivori