Lantípat (grec medieval: ἀνθύπατος, anthípatos) era l'equivalent grec del procònsol llatí. A l'Orient grec i l'Occident llatí era utilitzat per referir-se a aquest càrrec en temps de l'Imperi Romà i la fase inicial de l'Imperi Romà d'Orient. El títol sobrevisqué fins al . Posteriorment, fins al , esdevingué un títol per als buròcrates vells de la cort de l'Imperi Romà d'Orient.
Història i funcions En l'Imperi Romà tardà i la fase inicial de l'Imperi Romà d'Orient, el títol d'antípat fou instituït pels governadors d'algunes províncies (Àsia, Àfrica, Acaia i també Constantinoble entre el 330 i el 359) fins al , quan el sistema administratiu romà tardà fou substituït pels temes.
Seguidament, el títol fou utilitzat en el context de l'estructura dels temes: encara hi havia eparcs i antípats a Anatòlia fins a principis del , que feien de governadors civils, probablement sota l'autoritat (molt reduïda) del prefecte del pretori de Constantinoble. En aquest punt, el terme també començà a ser fet servir com a dignitat més que com a ofici: Teòfanes el Confessor escrigué que l'emperador Teòfil (r. 829-842) honrà Aleix Mosele, marit de la seva filla Maria, nomenant-lo patrici i antípat i elevant-lo per sobre dels patricis normals i corrents. Aquest canvi coincidí amb l'abolició dels últims vestigis de l'antic sistema romà, de manera que els antípats foren substituïts pels estrategs dels temes en el seu rol de governadors civils i pel càrrec molt menys prestigiós de protonotari en el seu rol de supervisors de l'aprovisionament de l'exèrcit i els afers financers.
Així, a partir de la segona meitat del regnat de Miquel III l'Embriac (r. 842-867), el terme esdevingué una dignitat normal i corrent, que constituïa una classe per sobre dels patricis. A partir d'aleshores, el títol complet d'antípat i patrici fou atorgat a diversos funcionaris administratius i militars d'alt rang al llarg dels segles i . Al apareixen documentats el protantípat ('primer antípat') i un sol cas de disantípat ('dues vegades antípat'). Tanmateix, totes aquestes dignitats desaparegueren a principis del .
Segons el Cletorològion de Filoteu, escrit el 899, la insígnia de l'antípat era vermella i anava inserida en una tauleta d'argila. El nomenament, efectuat per l'emperador romà d'Orient, representava l'elevació del destinatari al càrrec.
Referències
Bibliografia
Categoria:Càrrecs administratius de l'Imperi Romà d'Orient